L'habitatge és un factor clau per a la salut. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que demostra que l'habitatge cooperatiu té efectes positius en la salut física, mental i comunitària.
Així ho indica l'informe "Habitatge cooperatiu i salut" realitzat per l'Agència, on hi han participat 13 cooperatives i més de 280 persones. Les dades s'han recollit a través d'entrevistes personals i grupals, així com enquestes realitzades abans i després d'entrar a viure en un immoble en règim cooperatiu.
Menys estrès i sensació de solitud
Entre els beneficis identificats pels cooperativistes, en destaquen la seguretat residencial i econòmica. En un habitatge cooperatiu, els residents solen pagar quotes mensuals inferiors als preus del lloguer, a banda que els seus contractes també tenen una durada molt més llarga.
La vida en comunitat, el suport mutu o l'augment de vincles amb els seus veïns són altres elements que detecten com a positius, gràcies a la governança conjunta de l'immoble i que sovint disposen de zones comunes. Aquestes sensacions s'acompanyen, segons l'estudi, en sentiments de confiança, felicitat i pertinença.
Els habitatges cooperatius contribueixen a la millora del benestar emocional
En termes de salut mental i emocional, les millores observades consistirien en una reducció de l'estrès, l'ansietat i la sensació de solitud; elements que s'associen a la inseguretat econòmica i residencial o a la manca de suport social. Pels cooperativistes, aquest benestar es reflecteix en una millora de la percepció de la salut física.
Com a nota negativa, els participants de l'estudi assenyalen la frustració i l'angoixa per accedir a un habitatge cooperatiu amb aportacions inicials elevades o per la falta d'oferta si han d'abandonar el projecte. També menciona el cansament i la frustració derivats de la governança conjunta.
Barcelona, pionera en habitatge cooperatiu
Barcelona és la primera ciutat de l'Estat que impulsa projectes d'habitatge cooperatiu. L'any 2015 es van fer els dos primers projectes pilot. Actualment, s'estan executant onze promocions que incrementaran el parc públic amb aquest model de tinença fins als 400 habitatges.
Des de l'Agència de Salut Pública de Barcelona valoren que l'habitatge cooperatiu és un model "molt bo, però necessita més ajudes". La doctora Carme Borrell de l'Agència destaca aquesta petita millora en la salut mental, sobretot en els homes, i ho vincula al fet que "viuen en comunitat" i "comparteixen els riscos econòmics".