La lluita de Casa Orsola sembla haver deixat un llegat. Durant quatre anys, la comunitat s'ha unit per protestar contra el gran propietari que va comprar l’immoble amb l’objectiu d’expulsar els veïns i instal·lar lloguers de temporada a preus exorbitats. Amb alguns ho va aconseguir, però en d'altres la resistència ha estat tan forta i el cas s'ha fet tan mediàtic, que l’Ajuntament de Barcelona ha acabat intervenint per salvar l’edifici.
Però les llogateres encara no descansen, ja que la ciutat comtal està plena de blocs de propietat vertical amb problemes similars. Així s'ha evidenciat aquest dilluns amb una trobada de veïns: una cinquantena de ciutadans que s'han plantat davant l’intent de fer-los fora de casa i que s’han aliat per donar veu al conflicte.
Una assemblea estratègica organitzada pel Sindicat de Llogateres per localitzar més finques i veure com actuar amb totes aquestes "Cases Orsoles". Segons la portaveu Carme Arcarazo a Barcelona hi ha milers de comunitats afectades i ha avisat que revertir la reserva del 30% per habitatge públic pot fer aflorar 4.000 nous casos.
Alhora ha criticat l'alcalde de Barcelona de dissipar el gran desplegament en favor del dret a l'habitatge: "Jaume Collboni va decidir comprar Casa Orsola per pacificar el que podria haver estat una onada llogatera i de mobilització brutal", reclama.
El Bloc Papallona, una "Casa Orsola" més
La Casa Fajol, coneguda com el Bloc Papallona, és un edifici modernista amb 14 habitatges del carrer de Llançà, número 20, que també ha estat adquirida per un fons inversor. NAD Llansa va comprar-lo l'agost del 2024 i va enviar un burofax als veïns avisant-los que finalitzava el contracte i, per tant, que han de deixar casa seva.
Tres dels pisos ja estan buits, però en 11 encara hi viuen famílies. Els trosseja per fer lloguer d'habitacions. "Ens genera molta frustració entendre que on abans vivia una família, ara mateix és disseccionat per una empresa per treure el major benefici econòmic", lamenta Anna Olestí, veïna de l'immoble.
El Bloc Papallona, una "Casa Orsola" més
Una pràctica molt habitual al barri, segons Jaume Artigues, president de l'Associació de Veïns Dreta de l'Eixample, que enumera els passos d'aquestes companyies: la compra de les finques, la cancel·lació dels contractes, el buidatge dels veïns i la reforma per després posar-los a la venda en el mercat internacional.
De fet, les associacions de veïns de l’Eixample calculen que hi ha 200 finques especulatives al barri i prop de 600 a tot Barcelona.
L'advocat expert en dret immobiliari, Josep Maria Espinet, assegura que les operacions són legals. "L'únic que s'han de respectar drets d'adquisició preferent que estan establerts a favor de la Generalitat, que ha d'intentar augmentar el parc d'habitatge que es destini a persones vulnerables", afirma.
Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya
Després de dos anys i mig de debats territorials, el II Congrés d'Habitatge de Catalunya ha aprovat aquest cap de setmana la creació d'una nova estructura que permetrà que ciutadans i entitats caminin de la mà.
Neix ara la Confederació Sindical d'Habitatge a Catalunya, que agrupa la majoria dels sindicats de barris, pobles i viles, el Sindicat de Llogateres, diverses PAH, xarxes i col·lectius d’habitatge arreu del territori.
Aposten, diuen, per una estratègia comuna a nivell territorial per fer-hi front, que supera les dinàmiques localistes amb què s’ha treballat fins ara. El que els permetrà reforçar l'organització en el moviment i abordar conjuntament casos de grans propietaris i entitats bancàries.