El primer consell executiu de la Generalitat de febrer aprovarà el nou pla econòmic que té com a objectiu que l'economia catalana torni a liderar Espanya. El mateix president català, Salvador Illa, anunciat en una conferència al Paranimf de l'Escola Industrial la mobilització de 18.500 milions en inversions en els pròxims 5 anys per fer-ho possible. Es tracta, segons Illa, de la mobilització de recursos públics més important des del 2010.
Salvador Illa presenta un pla econòmic per recuperar el lideratge de Catalunya
Concretament, 13.700 milions sortiran de la mateixa Generalitat i 4.800 a través de crèdits de l'Institut Català de Finances. Aquesta inversió es concretarà 200 accions previstes en 5 sectors estratègics com són les infraestructures, la modernització productiva, el coneixement i la innovació, el bon govern i la igualtat d'oportunitats.
Salvador Illa anuncia un pla econòmic perquè Catalunya torni a ser la locomotora d'Espanya
Impuls de fins a un 9,5% en el PIB
- El Govern estima que el pla permetrà la creació de 78.000 llocs de feina en els pròxims cinc anys. Els seus efectes acumulats sobre el PIB permetrien fer créixer l'economia catalana un 5,7% a sis anys vista, i un 9,5% en deu anys.
- Dels cinc blocs estratègics del pla, l'àmbit de les infraestructures, que inclouen prioritats com les energies renovables, pretén assegurar els recursos hídrics suficients per a Catalunya o la millora de les connexions de transport, i és el que més inversions rebrà, uns 6.500 milions, un 35% del total.
- Quant a l'àmbit del coneixement i la innovació, que implicarà la reforma i la millora de les universitats i del sistema de R+D, suposarà 1.924 milions d'inversió, mentre que a l'àmbit del bon govern, que busca garantir la seguretat jurídica i l'estabilitat econòmica, comptarà amb 76 milions.
- La modernització productiva, destinat a dinamitzar la Indústria, implicarà una inversió de 5.000 milions, mentre que el de la igualtat d'oportunitats, que inclou polítiques d'accés a béns bàsics com l'accés a l'habitatge, mobilitzarà altres 5.000 milions en els pròxims cinc anys.
Posar l'economia al servei de l'habitatge
Precisament, els problemes d'accés a l'habitatge ha estat molt present al discurs d'Illa. De fet, ha fet referència implícita a la situació de la Casa Orsola, on a la mateixa hora estava previst el primer dels llançaments a un dels inquilins als quals no s'ha renovat el contracte de lloguer per part del nou propietari de l'edifici.
Illa ha assegurat que "cal escoltar als ciutadans i donar-hi resposta". En aquest sentit, ha defensat la recent aprovació del règim sancionador de la llei d'habitatge, advertint que "s'aplicarà". També ha plantejat la necessitat de posar "l'economia al servei de la població, l'ocupació i l'habitatge, i no a la inversa".
Pla per liderar l'economia espanyola
Ara mateix la fita dibuixada per Salvador Illa queda encara molt lluny. Madrid s'ha estabilitzat el capdavant de l'economia espanyola amb un pes del 19,6% del PIB, per sobre del 18,9% que representa Catalunya. El hàndicap més important que té l'economia catalana passa pel dèficit d'execució de les inversions previstes per part de l'Estat de només el 42%, mentre que a Madrid s'enfila fins al 179%.
L'altre eix del discurs de Salvador Illa gira al voltant de la denúncia contra el dúmping fiscal que considera que exerceix Madrid, i que radica en la baixa d'impostos per atreure inversions aprofitant la major capacitat fiscal que li atorga la capitalitat. En aquest sentit, ha reclamat no fer "trampes" amb la fiscalitat i ser "rigorosos". Així, contraposa model de prosperitat compartida que defensa al d'altres que veuen els serveis públics com "un cost a retallar".
Presència de destacats líders econòmics
A l'auditori del Paranimf de l'Escola Industrial , Illa ha citat els principals líders de la societat civil i el món econòmic català, com els presidents del Banc Sabadell, Josep Oliu, i de Telefónica, Marc Murtra. Illa ha insistit en el concepte de la "prosperitat compartida". Ara bé, ha evitat esplaiar-se en un dels punts claus per impulsar l'economia catalana com és el finançament singular.
Un extrem que s'abordarà a la reunió de la comissió bilateral del 24 de febrer que ha de permetre posar les bases de l'acord entre Estat i Generalitat per treballar en el nou model.