El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha entregat aquest divendres una carta personalitzada a cada conseller per detallar-los a cadascun quins són els objectius dels seus respectius departament i què espera d'ells, segons fonts de la Presidència. El Govern català fa una trobada de dos dies al Monestir de Poblet, a la Conca de Barberà, per perfilar el Pla de Govern i concretar les prioritats de cada departament per a aquesta legislatura.
El Govern es tanca a Poblet per fixar el rumb de la legislatura
En paral·lel a les trobades internes del Govern, Illa ha fet una visita al Monestir de Santa Maria de Poblet, acompanyat de l'abat Rafael Barruè Broch. També ha conegut de primera mà l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i ha signat el llibre d'Honor.
El Pla de Govern estableix com a qüestions clau el traspàs de Rodalies, treballar per l'oficialitat del català a la UE, recuperar el lideratge econòmic a Espanya i el control de la delinqüència. En la primera sessió de treball aquest divendres al matí hi ha hagut intervencions del president Illa i del conseller de la Presidència, Albert Dalmau. A la de la tarda han intervingut també tots els consellers.
El Govern Illa defineix les seves prioritats
Està previst que dijous que ve 5 de setembre Illa comparegui al ple del Parlament per explicar la configuració del nou Govern i les seves línies mestres. Ho farà gairebé un mes després de ser investit president, el passat 8 d'agost, i també després de nomenar el gruix dels alts càrrecs per posar en marxa la maquinària dels diferents departaments.
Encàrrecs d'Illa als membres de l'executiu
La trobada d'aquests dies a Poblet és una oportunitat perquè els membres del Govern convisquin i es coneguin millor en un ambient distès. Ara bé, el president de la Generalitat no vol perdre ni un sol minut. Per això ha lliurat a cadascun dels consellers i conselleres una carta personalitzada on defineix les expectatives i els principals objectius que espera de la feina a cada departament. Aquest és un resum de les principals peticions que Salvador Illa fa a cadascun dels integrants del seu executiu:
- Conseller de la Presidència, Albert Dalmau: modernització organitzativa i tecnològica del sector públic en el marc de la Tercera Transformació de Catalunya, "situant la ciutadania al centre dels serveis públics, simplificant la seva relació amb les administracions i reforçant la percepció del sector públic com a motor del benestar social i el creixement econòmic". També li demana una agenda de diàleg amb tot el territori, amb especial atenció als municipis i a l’Aran.
- Consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero: recuperar el lideratge econòmicde Catalunya dins d'Espanya i desenvolupar "el paper motor" que històricament ha jugat a Europa, aplicant "una gestió àgil, eficient i orientada a resultats" que contribueixin a "modernitzar l'economia, impulsar el teixit productiu i uns serveis de primera qualitat".
- Consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon: implantar mesures per controlar la delinqüència i lluitar contra les ocupacions il·legals, els furts, la criminalitat associada al tràfic de drogues i la multireincidència. El president també estableix com una línia prioritària afrontar de forma contundent la violència contra les dones.
- Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler: avançar en la consecució dels serveis d’execució penal i de justícia juvenil i atendre qüestions rellevants i sensibles com la memòria històrica i la qualitat democràtica.
- Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque: garantir la mobilitat sostenible de persones i mercaderies i enllestir el traspàs de Rodalies, així com mobilitzar 50.000 habitatges públics i garantir el dret a l’habitatge. També li demana equipar Catalunya d'una estructura per "garantir la bona salut del cicle de l’aigua per mitjans propis", vetllar per la bona conservació i regeneració dels barris, i aplicar polítiques en favor de la sobirania energètica.
- Consellera de Salut, Olga Pané: reordenar el sistema i fer els canvis necessaris per aconseguir que tots els ciutadans i ciutadanes tinguin un accés a l’Atenció Primària de Salut en un 90% en 48 hores amb una connectivitat eficaç entre els diferents dispositius. El president també vol que tots els proveïdors de Salut disposin d’un sistema de finançament que els permeti impulsar l'eficiència i la reducció de les llistes d’espera. En l'àmbit legislatiu, Illa pretén tirar endavant la llei d’Agenda d’Integració Social i Sanitària i la llei de Formes no Contractuals.
- Consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó: recuperar la confiança en el sistema educatiu, el diàleg i el consens amb els docents”, que, ha especificat, s’haurà de concretar en “un nou model de governança que ho faciliti”. Illa és contundent quan assegura que "no ens podem permetre" un sistema educatiu "amb uns mals resultats en els aprenentatges i amb un elevat abandonament escolar prematur".
- Consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo: reforçar sistema de protecció social per afrontar reptes d'envergadura, com ara la creixent desigualtat, l’envelliment de la població i l’impacte de la transformació digital. En aquest sentit, es contempla una major integració del sistema social i el sanitari, en aliança amb els ens locals i les entitats del tercer sector. Com que la Generalitat acaba de rebre el traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital (IMV), el president encomana a la consellera elaborar un nou mapa de prestacions socials i reduir les taxes de pobresa, especialment les de pobresa infantil.
- Conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper: impulsar un model de creixement sostenible, digital i territorialment equilibrat que asseguri la competitivitat, la cohesió social i la protecció del medi ambient, mantenint Catalunya com a referent en turisme, indústria i innovació tecnològica. El president li recorda que és necessari modernitzar i dinamitzar el teixit productiu del país, augmentant el pes de la indústria i establir el Diàleg Social constant entre sindicats, empreses i administració. Un altre repte és promoure el treball autònom, estimulant l'emprenedoria, especialment entre les dones.
- Consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor: garantir els drets de les dones i aturar les discriminacions estructurals que pateixen pel simple fet de ser dones. Per això, incideix en la importància d'impulsar polítiques amb impacte real que afavoreixin la conciliació, eliminin la bretxa salarial i impulsin el talent de les dones en tots els àmbits. També li demana actuar amb contundència i tots els recursos per erradicar la violència masclista i treballar per protegir la igualtat i els drets civils de totes les perdones davant el discurs d'odi de l'extrema dreta i lluitant contra qualsevol discriminació per raó d'origen, diversitat sexual, religió, ètnia, edat o capacitats.
- Conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch: aprofundir en la internacionalització de l'economia catalana i agumentar la influència de Catalunya a les institucions de UE. Illa també considera cabdal treballar per l'oficialitat del català a la UE en col·laboració amb el Govern espanyol, així com donar impuls a la cooperació al desenvolupament, amb l’objectiu d’arribar al 0,7% d’AOD el 2030
- Consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat Pulido: posar el coneixement i la ciència al centre per avançar cap a una societat més justa i capaç d'afrontar reptes socials, ambientals i tecnològics. Tot i la fortalesa del sistema català de coneixement, amb 12 universitats, 42 centres de recerca i infraestructures com el Barcelona Supercomputing Center i el Sincrotró Alba, el sistema R+D ha d’augmentar la massa crítica per ser comparable a altres països de referència. La finalitat és posicionar Catalunya entre les 50 regions més innovadores de la UE el 2030.
- Conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig: identificar solucions a la complexa crisi que viu el sector arran de factors com la crisi climàtica i la greu sequera, la falta de relleu generacional, l’increment de costos i la bretxa de gènere al camp. En aquesta línia, el president creu que cal treballar en una simplificació administrativa, la professionalització i la digitalització del sector, amb l’objectiu de fer el sector agroalimentari més sostenible i més competitiu.
- Conseller d'Esports, Berni Álvarez: situar l’esport català en primer pla, dialogant amb tots els actors implicats perquè aquest àmbit guanyi pes al territori i fora del país. També li encomana que treballi per millorar les infraestructures i equipaments esportius de Catalunya, completant la xarxa de tecnificació, així com promoure els esports minoritaris.
- Consellera de Cultura, Sònia Hernández: donar resposta a la històrica petició del sector d'arribar al 2% del total del pressupost de la Generalitat, que permetria "democratitzar i situar la Cultura en la quarta pota de l’Estat del Benestar”. Illa creu imprescindible posicionar Catalunya a l’avantguarda audiovisual i digital amb una indústria potent.
- Conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila: aprovar i executar el Pacte Nacional per la Llengua per garantir el futur de la llengua catalana a les següents generacions, així com vetllar per l'occità, aranès a l'Aran, i la llengua de signes catalana. Illa li recorda que la llengua ha de ser un element clau de progrés, cohesió, gaudi i convivència i que cal ser ferms en la seva defensa.