“El sentiment de culpa és un dia a dia la meva vida”. Així de contundent es mostra Mireia Badia, professional del món de la comunicació musical i mare d’una criatura de 6 anys. Badia explica al programa ‘Farem el que podrem’ que “el fet de no poder arribar a tot” i no poder conciliar còmodament la seva vida professional amb ser mare li ha fet sentir que, en moltes ocasions, “no estava fent bé les coses amb el nen”.
Segons la psicòloga Elena Crespi Asensio, aquest sentiment de culpa és una sensació molt estesa, sobretot entre les mares que treballen fora de casa. Crespi assenyala que viuen el dia a dia “amb molta angoixa, molta càrrega i amb molt pes”.
Segons la psicòloga Elena Crespi, les mares viuen el dia a dia amb molta càrrega i angoixa.
Pressió social
La periodista i mare de dos bessons, Samanta Villar, assegura al programa presentat per Gemma Nierga que “quanta més responsabilitat i lideratge, més difícil és conciliar perquè encara costa molt d'entendre que no tinguis el cap només posat a la feina, sinó que, a més a més, també vulguis ser la directora de la teva família”.
Crespi Asensio apunta que sobre les dones recau una “pressió social que hauria de desaparèixer” i considera que “s’haurien de reconèixer molt més les feines no reconegudes, les de portes cap endins, perquè són les que sostenen el món”.
Elena Crespi apunta que sobre les dones recau una “pressió social que hauria de desaparèixer".
Corresponsabilitat
D’altra banda, l’antropòloga Bruna Àlvarez és conscient que “els rols de gènere han canviat entre homes i dones en els darrers anys” a les llars i que ha evolucionat la idea que els homes no només “han d’ajudar a casa, sinó que s’han d’implicar perquè també és la seva responsabilitat fer-ho”. Tot i això, l’experta assegura que encara queda molta feina a fer perquè que la càrrega mental recau “majoritàriament en les dones”. Álvarez afegeix que encara no s’ha aconseguit una corresponsabilitat real entre pares i mares a l’hora de criar els petits.