En els últims anys, a Catalunya s'ha creat un caldo de cultiu poc favorable a aquells catalans que vulguin tenir un sostre on poder dormir tranquil·lament. Són diversos els factors: fons d'inversions que expulsen edificis sencers, la proliferació de pisos turístics, la manca de recursos per moltes famílies, la falta d'oferta d'habitatge públic i la nova construcció insuficient.
En aquesta tempesta perfecta, contribueixen els fons d'inversions internacionals que en els últims anys estan comprant edificis sencers i expulsant als veïns amb diferents fórmules per a aconseguir major rendibilitat: no renoven els contractes o els exigeixen quantitats inassumibles per a una economia mitjana. Per a les formacions d'esquerres això suposa “especular amb un bé bàsic”. Per als partits de dretes: és “economia del mercat”. I les classes mitjanes, joves i migrants, esdevenen els més perjudicats per la situació.
De fet, segons l'últim baròmetre d'opinió de Catalunya, l'habitatge és el cinquè tema d'interès dels catalans amb un 77 % de bastant o molt interès per darrer del canvi climàtic, la seguretat ciutadana. I són les dones les més preocupades per aquest tema, juntament amb i els joves de 25 a 34 anys, coincidint amb un dels grups d'edat que més difícil ho té per independitzar-se.
Proliferació de pisos turístics
L'arribada massiva de turistes, ha provocat la desviació de l'habitatge residencial a usos turístics, o a lloguer de temporada, com a màxim d'11 mesos de contracte per a evitar aplicar la contenció de rendes (l'índex de referència del lloguer) són uns altres dels factors que han provocat aquest increment.
Malgrat el retorn econòmic de 9,6 milions d'euros, aquest fenomen ha provocat malestar en els veïns de les zones més visitades, però el seu efecte més significatiu es dona sobre l'habitatge. Aquestes plataformes estan tensionant el mercat de l'habitatge, que ja estava molt tensionat prèviament en la capital catalana i la seva àrea metropolitana.
140 municipis de zones tensades de lloguer
Per això, Catalunya ha estat l'única comunitat que ha aplicat la recentment aprovada llei d'habitatge per a regular els preus del lloguer. El mes de març va entrar en vigor els 140 municipis de zones tensionades en els quals viuen tres quartes parts dels catalans, entre ells pràcticament tots els de l'àrea metropolitana de Barcelona i els del litoral de la província, a més de localitats molt turístiques com Lloret de Mar, Salou o Cambrils. En molts d'ells, les llars dediquen a pagar el lloguer un 60% o un 70% de la renda, molt per sobre del 30% que estableix l'índex de referència de preus del Govern per a declarar una zona com tensionada.
El passat mes d'abril, el govern de la Generalitat va decidir afegir més municipis a la llista de zones tensionades i afegien 131 pobles més, tot a l'espera que el Ministeri doni llum verda.
En total, Catalunya comptarà amb 271 localitats, on es limitarà el preu del lloguer, cobrint-se així una zona on viuen més de 7 milions de persones, el 90% de la població.
No ha ajudat tampoc que Barcelona i la costa mediterrània sigui un lloc desitjat per a viure pels denominats “expats”, joves estrangers nascuts en paises més rics. El seu número creix any a any.
Manca de parc d'habitatge, també públic
La poca oferta disponible de compra i lloguer, i amb una xifra gairebé ridícula d'habitatge públic, a més d'una gran demanda han disparat els preus de l'habitatge a Catalunya, amb una situació molt complicada per a famílies de classe mitjana, joves i població migrant, els més afectats. Només Barcelona ciutat té més de 700 famílies en la taula d'emergència per a aconseguir un habitatge públic. L'Ajuntament va destinar en el passat exercici 34 milions d'euros per a allotjaments d'emergència.
Segons l'últim informe d'habitatge del Banc d'Espanya, Catalunya precisarà en 2025 de 140.000 nous habitatges per a fer front a l'augment de la població per “el desequilibri acumulat al llarg de molts anys”.