El PSOE, Junts i ERC han tancat l'esperat acord sobre la llei d'amnistia per a reforçar una norma que, asseguren, cobreix a "totes les persones vinculades al procés independentista".
Els tres partits han tancat el pacte "mitjançant una transacció única a partir de les diferents esmenes que es mantenien vives" amb l'objectiu de "reforçar la llei" i asseguren que cobreix a "totes les persones vinculades al procés independentista".
"És plenament conforme amb la Constitució, el dret i la jurisprudència europea i els millors estàndards internacionals", han insistit a l'hora de defensar-la a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats.
La llei d'amnistia passa el tràmit de la Comissió de Justícia
Principals novetats
- Pel que fa al terrorisme i alta traïció: s'eliminen les referències al Codi Penal espanyol i es tindrà en compte la legislació europea, que acota més el que es considera terrorisme. Es tanca així una complicada negociació amb Junts que buscava que els CDR i Tsunami no quedessin fora de l'amnistia.
- La malversació també queda sota el paraigua de l'amnistia, sempre que no hi hagi hagut enriquiment.
- S'amplia el termini que abasta l'amnistia fins a l'1 de novembre de 2011. Així, que queden inclosos tots els encausats pel Tribunal de Comptes pel presumpte desviament de fons públics per a la promoció exterior del referèndum de l'1-O.
Què i qui quedarà amparat per la llei d'amnistia?
No seran amnistiables delictes com a tortures o l'enriquiment personal
Fonts pròximes a la negociació aclareixen a RTVE que aquests delictes es configuren conforme a les directives europees i que no seran amnistiables aquells més greus relatius a tortures, traïció o contra la independència d'Espanya. Tampoc la corrupció que suposi enriquiment personal.
Els canvis introduïts recullen, a més, recomanacions de la Comissió de Venècia i amplien el termini de cobertura de la llei a l'1 de novembre de 2011, en entendre els tres grups polítics que alguns elements previs d'aquest procés van poder començar amb anterioritat a la data que apareixia en el text original de la proposició.
D'altra banda, afirmen que els partits signants han acordat retirar la resta d'esmenes que havien presentat, de manera que, amb les incorporacions ja esmentades, el text de la llei serà ja definitiu.
ERC i Junts competeixen pel relat de la Llei d'Amnistia
PSOE assegura que la llei sortirà "constitucional" i amb "totes les garanties"
En declaracions als periodistes, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, s'ha felicitat per l'acord , que segons ha afirmat "tanca" una etapa de "d'enfrontament, conflicte, tensió, i trencament dels afectes i de la convivència" durant "una dècada de fracàs col·lectiu on no va guanyar ningú", i "obre una nova etapa de diàleg i acords on es farà política dins de les institucions i de la Constitució".
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha assegurat que a diferència del text que Junts va rebutjar el passat 30 de novembre, la llei d'amnistia que s'aprova aquest dijous "talla d'arrel la possibilitat que la cúpula judicial espanyola vagi molt enllà en la seva fabulació", i "qui exerceix el seu dret a la manifestació no és un terrorista". "Ara sí que podem votar una llei que és integral i que és immediata", ha dit.
Des d'ERC, el senador Joan Queralt ha explicat en una entrevista en 24 hores d'RNE que "s'han fet una sèrie d'esmenes" per a perfeccionar algun aspecte de la llei. "En essència, és el mateix acord polític i jurídic de fa un mes", ha afirmat. Els republicans consideren que els canvis en la llei d'amnistia són "molt estètics" i apunten que el terrorisme "queda absolutament igual" respecte a l'anterior redactat. "La llei és robusta i cobreix a tothom", ha indicat la republicana Teresa Jordà a les portes del Congrés.
La llei s'haurà de votar al ple el dijous vinent. Després ha de passar al Senat que, amb majoria del PP, la rebutjarà. El Congrés l'haurà de tornar a validar. Superat aquest últim tràmit, quedarà publicada al BOE i es podria començar a aplicar. Veurem si alguns dels amnistiats arriben a poder presentar-se a les europees.