El planeta blau s’escalfa, tant la part continental com la terrestre. El 2023 es va enregistrar el rècord de temperatura marina des que es tenen registres oficials, aproximadament des de fa 80 anys. Amb una mitjana gairebé 0,5 graus superior a la del període de 1982-2011, es va assolir un pic màxim de 21,09 ºC durant el més d’agost, encara que l’hemisferi sud té una superfície oceànica superior que el nord.
I és que, tan sols sis mesos després, el passat 9 de febrer aquest valor es va tornar a veure sobrepassat amb una temperatura mitjana marina de 21,2ºC, aquest cop durant l’època hivernal al nord i l'estival al sud.
Aquesta dada no es tracta d'un fet puntual, ja que si s'analitzen els diferents registres que ens proporciona el gràfic de Copernicus, s'observa com en els anys més recents apareixen valors molt més elevats respecte als de les primeres mesures, a les dues últimes dècades del segle passat. D'aquest present any 2024 destaca la temperatura de principis d'any, molt propera ja als 21ºC, mentre que l'habitual per l'època en anys anteriors no sobrepassava els 20,5ºC. D'altra banda, també es veu com les xifres més elevades sempre s'han enregistrat als mesos de febrer i març, coincidint amb el rècord recent, però no amb l'anterior, que es va produir durant el més d'agost.
L'escalfament és global?
Aquest augment de temperatures es veu a tota la superfície del planeta, sobretot en regions tropicals on es troben anomalies de fins a 3-5ºC superiors als valors habituals. La tendència a la pujada d’aquestes es veu sobretot a l’hemisferi nord, contribuint així a l’escalfament de l’Àrtic i a la consegüent acceleració del seu desgel. Això implica grans efectes globals com l'alteració dels corrents marins, l'augment del nivell del mar o canvis en les propietats fisicoquímiques de l'aigua.
El Mar Mediterrani és un dels indrets on més s’ha escalfat la superfície marina amb una anomalia propera a 3ºC per sobre la mitjana del període comprès entre el 1990 i el 2020. Aquest estiu passat es van assolir els màxims mai registrats a diferents punts de les costes espanyoles, així com a les Illes Balears.
De l'Àrtic al món sencer
La principal problemàtica de la pujada de les temperatures és que tenen un impacte global. El que a simple vista es pot enfocar en un lloc concret acaba convertint-se en una amenaça a escala planetària. La calidesa de les masses d’aire i marines han provocat un fort retrocés del casquet de gel Àrtic, accelerant-ne la seva fusió. Malgrat trobar-se en la latitud més septentrional de l’esfera terrestre, aquesta és la zona a partir d’on es propaguen els diferents fenòmens cap al sud, ja que està connectada amb totes les aigües oceàniques.
Un dels efectes que pot provocar aquesta acceleració en la fusió del gel és el bloqueig del corrent de retorn Meridional de l'Atlàntic conegut com l'AMOC. Això pot suposar un canvi en la circulació termohalina i donar pas a una baixada de temperatures al centre i nord d'Europa. D'altra banda, hi hauria un escalfament encara més pronunciat al sud del continent i a l'hemisferi austral. També tindria un efecte significatiu en els patrons de precipitació a escala global que posaria en perill regions com la de l'Amazones.
El canvi en les propietats fisicoquímiques que es poden generar a causa d'aquesta pujada de temperatures representen un impacte molt significatiu als diferents ecosistemes marins i als éssers vius que els conformen. Un dels exemples més visuals i coneguts és l'emblanquiment del corall, provocat per l'increment de l'acidesa de les aigües marines i la disminució del nivell d'oxigen d'aquestes.