Els catalans, sovint pateixen el mal de la “majusculitis”, que és fer un ús abusiu de les majúscules. Tot el dia per xarxes sembla que estiguin dient les coses cridant i de mal humor: “AAAHHHHH!!”. El que haurien de tenir en compte els catalans a qui els agraden tant les majúscules és que s’han d’accentuar. “QUÈ?”. Doncs sí, les majúscules s’accentuen.
Accentuar les majúscules no és un error
Hi ha gent que pensa que les majúscules no s’accentuen. Però per què? A cas ho posa en algun llibre d'ortografia catalana? Anys enrere, a les impremtes es feia servir la impressió en relleu i els accents quedaven tallats. Per aquest motiu, bastant raonable, no s’hi posaven. A més a més, quan es feia servir la màquina d’escriure (sí, no sempre han existit els ordinadors) si es posava accent a la majúscula, quedava a sobre de la lletra de la línia de dalt i la tapava. Per això, tampoc es feien servir.
Però tot això eren limitacions tècniques que ja s’han superat amb l’arribada de les noves tecnologies i que no tenen res a veure amb la normativa ortogràfica. Les majúscules han de dur accent gràfic, igual que les minúscules, d’acord amb les normes d’accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar.
Què pot passar si no les posem? Doncs el que passaria si no s’accentua una minúscula. La manca d’accent pot arribar a crear una confusió al lector o inclús a desfigurar un nom propi. Per exemple, si es vol fer un “avís”, s’ha d’accentuar. Si no s’accentua, llegirem “avis”, els pares dels vostres pares. Si no s’accentua el nom de la població de “Llançà” o el nom propi de “Marià”, es llegirà “llança” i “Maria”.
Per aprendre més normes ortogràfiques del català i deixar enrere les confusions, recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
Déu n'hi do - Els pringats i la cultura de cancel·lació - Veure ara