Tot i que no ho sembli, el verb flipar és un anglicisme. Sí, flipar ve de l’anglès to flip, que literalment vol dir ‘fer un gir’. En català flipar no vol dir ben bé ‘fer un gir’, però té uns significats que venen d’aquí.
Per exemple, si la teva mare, que sempre ha portat els cabells castanys, es tenyeix de blau, haurà “fet un gir” a la seva vida. I, per això, quan la vegis amb els cabells blaus, fliparàs. Al·lucinaràs.
D’altra banda, la gent que pren substàncies… dubtoses, flipa perquè les substàncies dubtoses li fan veure realitat girada. A més, aquestes substàncies solen provocar que tot el que veus t’agradi molt més. Fan que tot et “flipi”. Per això, quan una cosa agrada també es pot dir que et flipa.
Finalment, la gent que s’ho té molt cregut diem que és una flipada. Segurament perquè ha “fet un gir” de la seva pròpia imatge i es veu molt més guai del que és. O sigui que tant el flipar que vol dir ‘al·lucinar’, com el flipar que vol dir ‘encantar’, com el flipat que vol dir ‘cregut’ venen de l’anglès to flip.
Per descobrir més curiositats etimològiques del català recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
Déu n'hi do - L'origen de flipar, l'abús del "quelcom" i les mascotes - Veure ara