L'adolescència és coneguda per ser una etapa “complicada” i plena de canvis. És l'edat que succeeix a la infantesa i que transcorre des de la pubertat fins a l'edat adulta. S'acompanya d'intensos canvis físics, psicològics, emocionals i socials, i per això, acompanyar als nostres fills en aquesta etapa de la vida tan complexa és fonamental per ells encara que, de vegades, no ho sembli.
Sara Desireé Ruiz és educadora social especialitzada en adolescents, escriptora de dos llibres i tot un referent a les xarxes amb més de 100.000 seguidors. En una entrevista al programa 'Noms Propis' parla amb Anna Cler sobre com posar límits amb els nostres fills. Hi ha dues situacions on cal fer-ho, assegura: en les relacions amb les altres persones i en la seva capacitat per ser autònomes.
Faltes de respecte ver els altres
Una falta de respecte amb els pares o amb qualsevol persona seria motiu per establir límits i com s'acostuma a dir "parar el carro". Com ho hem de fer? Doncs per l'especialista, no com s'acostuma. "No podem tenir una conversa de manera serena i raonada quan l'emoció es troba en el punt més àlgid". I és que, no deixar-se emportar per les emocions en aquests moments és de summa importància. Segons diu, a partir del diàleg i d'expressar com ens sentim és quan podem "començar a construir".
Molts pares creuen que el càstig és la manera més efectiva de reconduir els fills, en canvi, segons l'experta, "aquest només serveix perquè tinguin por o menteixin millor".
Noms Propis - Sara Desirée Ruíz
Ajuda encara que no la demanin
La construcció de la identitat i l'autoestima es du a terme en l'adolescència i és un moment on els nostres fills poden sentir molta pressió. Des d'escollir una professió que serà per tota la vida fins a sentir-se molts sols, tot i estar envoltats de gent. Durant aquesta etapa, sobretot, necessiten ser vistos i valorats i la figura dels pares és de vital importància encara que molts cops no ho sembli o se'ls rebutgi.
Paral·lelament, hi ha vegades que els pares posem límits a tot: a la roba, a la música, a com seuen, al que veuen a la televisió i així, segons l'educadora anem carregant l'ambient de casa que hauria de ser percebut com un refugi. S'ha de respectar la seva personalitat en aquesta època de canvis perquè ens vegin com un aliat i no com un enemic.
Com a curiositat per aquells pares que diuen que els fills no els escolten, Sara Desirée remarca que això té base científica, ja que, el cervell desconnecta per poder focalitzar-se en el món de fora i començar a ser més autònoms.