L'ús d'empelts en cultius hortícoles va començar fa aproximadament 100 anys, principalment al Japó i Corea on van començar amb empelt de síndria sobre una planta de carabassa per a evitar malalties transmeses pel sòl. Les arrels de la carabassa són molt resistents als fongs i permet obtenir síndries més fortes. Durant els darrers 20 anys aquesta tècnica s'està estenent ràpidament per tot el món per augmentar el vigor de les plantes i maximitzar-ne el rendiment i la qualitat dels fruits. Actualment, l'empelt en hortalisses es practica principalment en síndria, però també en meló, cogombre, tomàquet, albergínia i pebrot. A què no heu pensat mai que es podrien empeltar aquestes hortalisses en una planta de carabassa? I com fer-ho? L'Àngel Vilariño, de @fitoralia, ens ho explica.
RTVE Catalunya
Síndries més bones
Partim del fet que la planta té una part de dalt, la que surt de la terra i queda a la vista, i la que queda per sota la terra, l'arrel o el peu, que necessitem que sigui el màxim de resistent perquè la planta compleixi el seu objectiu de donar un fruit de qualitat. Així que la manera d'optimitzar un cultiu seria combinar un peu resistent amb una part aèria ben fecunda per tal d'obtenir el millor de les dues espècies en una mateixa planta.
La carabassa la farem servir com a peu i la part aèria serà una síndria que hem tractat perquè sigui resistent al míldiu. Amb això, unes pinces de subjecció, uns tutors i una eina per tallar prèviament desinfectada, ja estem llestos per fer l'empelt. Només cal fer els talls al lloc correcte i subjectar bé ambdues parts perquè s'empeltin bé. El resultat és una nova planta més productiva amb la que donarà unes síndries sanes i més bones.