"Em sap molt greu haver fet això a la meva família, a Mónica, a la meva filla. (...) Em penedeixo d'haver-los fet mal.A qui vull i trobo a faltar", ha dit l'acusat d'haver matat a la seva exparella, la Mónica, i la seva filla de tres anys, Ciara, fa tres anys en una Nit de Reis a Esplugues de Llobregat. En el torn de l'última paraula, l'inculpat ha dit que no reconeixia la persona que va cometre el crim i que li sap greu el patiment causat: "Em turmenta recordar la situació. Viure-la i que ho faci la seva família. Em penedeixo d'haver-los fet mal. No reconec a aquesta persona. Desconec totalment. No era conscient de tot això. No m'han educat així. Jo acceptaré, acataré la vostra decisió (al jurat) i la de la jutgessa".
El judici va començar el 27 d'abril a l'Audiència de Barcelona per un presumpte cas de violència masclista. La Mònica, de 28 anys, i la seva filla Ciara, de tres, van morir a ganivetades en el mateix llit aquella nit de 2020. El suposat autor és l'home del qual Mònica volia separar-se i també pare de la nena. En la sessió d'aquest dimarts es van celebrar les proves documentals, les conclusions, els informes finals de les parts després del torn d'última paraula de l'acusat el judici ha quedat vist per veredicte.
El judici començava amb l'escolta de la trucada la va fer el Rubén al 112 la nit de Reis de 2020. "He matat a la meva dona i a la meva filla". La trucada la va fer el Rubén al 112 la nit de Reis de 2020. Aquest dimarts al matí s'ha pogut escolar durant el judici. L'home s'enfronta a presó permanent revisable per l'assassinat de la seva exparella Mònica i de la seva filla de 3 anys, Ciara. Està previst que el judici quedi vist per a veredicte del jurat.
La fiscal manté la petició de presó permanent revisable
En la sessió d'aquest dimarts, s'ha celebrat la fase de conclusions. La fiscal manté la petició de presó permanent revisable per a l'acusat per l'assassinat de la seva filla i de 25 anys per l'assassinat de la seva dona. Retira el delicte contra la intimitat, però l'engloba en el de maltractament: tres anys. L'acusació particular manté la mateixa petició de penes.
La defensa de Rubén al·lega que va actuar enmig d'una crisi epilèptica, o per un brot esquizofrènic, o alterat pels trets de la seva personalitat, mentre que els forenses van dir que no tenia cap malaltia. Demana eximent completa per alteració psíquica. O atenuant de confessió i arravatament. I ingrés en psiquiàtric.
La fiscalia creu que "era la crònica d'una mort anunciada"
En l'exposició del seu informe final, la fiscalia ha explicat al jurat que el judici no acaba fins que l'acusat faci ús, si vol, del seu torn d'última paraula. I afegeix: "Potser, una mica tard, però fins i tot fins demana perdó". Considera confusa l'estratègia de defensa, que tan accepta els fets com demana excusar-ho de les seves responsabilitats, incideix. La fiscalia considera que no hi ha eximents ni atenuants, com la confessió perquè telefonés al 112. I que tampoc té cap trastorn psicològic.
“ Era la crònica d'una mort anunciada“
"Era la crònica d'una mort anunciada. Si no ets meva no seràs de ningú. Se'm posen els pèls de punta. És igual en tots els judicis de violència de gènere. Tots els amics li van dir a Mónica que no era normal. Ves-te'n. Denúncia. Però a ella li feia pena", detalla la fiscal i assegura que Mónica no va poder preveure l'atac.
Recorda que aquella tarda, Rubén, l'acusat, va estar en la cavalcada de Reis amb la seva filla. I que havia dit a Mónica que s'anava a anar de casa. La víctima estava confiada tot i que sabia que ell la vigilava i li hi havia hackejat el telèfon.
L'acusació particular insisteix en les mentides o "mitges veritats" exposades per l'acusat
En el seu informe final l'advocat de l'acusació particular, insisteix en les mentides o "mitges veritats" exposades per l'acusat: "No és bogeria, és maldat". En sintonia amb la fiscal recorda que "confessar no és reconèixer els fets. Recordem que no va declarar en comissaria. No ha col·laborat en res. Aquí també ha dit no recordar".
"Podem entendre que hi hagi una estratègia de defensa... però siguem seriosos! La serenitat amb la qual (l'acusat) va telefonar al 112. I la mateixa nit dels fets li examinen i no veuen cap trastorn psiquiàtric. Estava com una rosa!", argumenta l'advocat. Explica l'acarnissament de l'acusat amb la seva exparella aquesta nit i com la filla ho va veure tot abans de morir.
La defensa al·lega que té una malaltia
Per la seva banda, en l'informe final de la defensa, l'advocat David Sans, insisteix que l'acusat té diagnosticada una malaltia, un tipus d'anèmia, les "conseqüències de la qual poden haver estat infravalorades". Segons ell, la malaltia pot ser la causa de "crisis epilèptiques i, sobre els efectes d'aquestes crisis es poden cometre els pitjors delictes".
També parla sobre l'estrès, depressió, tristesa, pèrdua d'apetit... de l'acusat en els dies previs al doble crim. I diu que en aquestes situacions es poden donar aquestes "reaccions". "Sí que va ser una confessió guió col·laboració amb la justícia", argumenta. Per la trucada al 112 en la qual "va facilitar informació dels fets. Si volgués ocultar alguna cosa no hauria fet aquesta crida". Explica també que "va sortir braços enlaire" quan va arribar la policia, per exemple.
Segons ell, "no entela la seva inicial confessió" que no declarés davant la policia: "Tots els advocats sabem que aquesta declaració no té cap valor".