L'actriu Carme Elías reclama fer pública la malaltia de l'Alzheimer per treure-la de l'àmbit familiar i no amagar-la. Un testimoni personal que explica al seu llibre "Quan deixi de ser jo", que ha compartit a l'entrevista del Cafè d'idees amb la Gemma Nierga. Elías ha explicat com van ser els primers símptomes i com encara l'evolució de la malaltia: "Intento estar viva passant el moment que estic passant, amb consciència d'on vaig, tot i que no m'agrada on vaig".
Elías demana que es comprengui la tria per una "mort digne"
Durant l'entrevista, l'actriu ha parlat sobre com conviu amb la malaltia i admet que es va fer a la idea que acabarà perdent el cap: "Jo no estic boja, però acabaré estant boja" i demana respecte per la decisió de tenir una mort digna: "Crec que s'ha de fer justícia a la vida pròpia. Hem portat una vida plena i quan el meu cap ja estigui realment perdut, què hi faig aquí?".
Elías no vol deixar-se arrossegar pel drama
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2 i Ràdio 4, Elías recorda que els primers símptomes de l'alzheimer va ser el pànic escènic que va començar a sentir als escenaris: "Arriba un moment que vaig buscar ajut als metges i més metges i pastilletes i no veien res".
En aquest sentit, creu que ara la malaltia ja es deixa notar en petites coses, que viu dintre d'ella tot i que pensa que déu-n'hi-do: "La meva facilitat de paraula no és la que era, tinc dubtes, estic més tancada a casa que és on em sento segura, però la meva voluntat és estar més activa i no deixar-me portar pel drama".
Està rodant un documental
A banda del llibre que ha escrit sobre la malaltia que pateix, Elías està rodant un documental sobre el desenvolupament de l'Alzheimer que li han diagnosticat amb la directora Claudia Pinto a qui explica que li ha donat el permís per decidir quan acabarà de filmar: "Ella decidirà, però això va molt a poc a poc". Reconeix que li passen coses estranyes caminant pel seu barri, carrers que li semblen nous, però no es posa nerviosa: "Sé què porto a sobre".
"El present és l'únic que existeix"
Elías explica que no escolta massa música sí que mira la tele i cuina: "Ni em sobra ni em falta dia. I em dic a mi mateixa, gràcies perquè tinc una bona vida". Elías agraeix el suport del seu germà Joan, que es fa càrrec de la gestió dels papers, dels metges, de la medicació: "No he de fer papers, que és el més feixuc". I ens recomana viure el present: "El passat acaba de passar i el futur... El present és l'únic que existeix".