La vida, des de temps ancestrals, ha estat i és tan inexplicable que l’ésser humà ha hagut de recórrer al concepte de la bona (o mala) sort quan la ciència escapa a argumentar els esdeveniments. “Tenim una necessitat de control sobre la vida, sobretot quan ens sentim en crisi, donar motius a les coses que ens passen”, explica Blanca Bueno, psicòloga especialista en TOC, en el darrer capítol de ‘Mapes mentals’ sobre la sort.
Així és com va néixer el pensament màgic: un conjunt de creences que tenen determinades persones sobre l’existència d’unes forces sobre les quals poden actuar, elaborant una associació entre els fets aleatoris que succeeixen amb la sort. Aquest pensament està dominat per la creença que pensar és igual a fer. Per exemple, pensar que està plovent perquè un ha desitjat que plogués. En el pensament màgic, tot és possible i no existeixen contradiccions ni lleis.
Aquest tipus de pensament és natural en els nens de 2 a 7 anys, tal com va confirmar un dels psicòlegs més importants de la història pel que fa a la psicologia del desenvolupament: Jean Piaget. Piaget la va descriure com a etapa “preoperacional” i es caracteritza per un pensament simbòlic que dona peu a una visió fantàstica del món: els Reis Mags, la Fada de les Dents…
“Les supersticions ens poden esclavitzar“
Com ens pot influir el pensament màgic? “Ens pot acabar esclavitzant”, assegura la psicòloga Blanca Bueno. Controlar-ho tot per posar a cada fet que ens passa una capa de protecció en què no hi ha cap explicació científica, ens pot acabar obsessionant i dominant a nosaltres mateixos. “Quan estem totalment esclavitzats a les supersticions, podem desenvolupar la patologia del Trastorn Obsessivocompulsiu”, diu Bueno.
El personatge de Jack Nicolson a 'Millor, impossible' va apropar el concepte de TOC a la societat RTVE Catalunya
Les persones que pateixen TOC no poden controlar els pensaments intrusius i constants i, com a conseqüència, pateixen d’angoixa i estrès. Per a l’Organització Mundial de la Salut, aquest trastorn constitueix un dels més rellevants d’aquesta dècada.
Aprendre a fracassar i atraure la bona sort
Al capítol de ‘Mapes mentals’ dedicat a la bona sort, els i les espectadores coneixeran el testimoni de Rita Hervás, una artista que va patir una malaltia minoritària que estava acabant amb la seva salut i en última instància, amb la seva vida. “Vaig demanar una sola oportunitat a l’univers, perjurant que l’aprofitaria”, explica. “Si m’hagués rendit, hauria mort”, afegeix Hervás.
No hi ha cap estudi que demostri que podem atraure la bona fortuna, però, sí que podem controlar com reaccionar tant davant de l’èxit com del fracàs. Així ho confirma en el mateix capítol Txell Costa, psicòloga experta en lideratge empresarial: “Amb els errors de la vida no ens podem encallar, no ens validen ni ens identifiquen. És un procés vital i ens ajuden a evolucionar”.