El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres el pressupost municipal per al 2023. Els dos partits que conformen el govern, Comuns i PSC, hi han votat a favor i n'han tingut prou amb l'abstenció d'ERC per obtenir una majoria suficient.
Esquerra aplana el camí dels últims pressupostos de la legislatura
Els republicans han facilitat l'aprovació dels comptes després d'haver acordat un pla de xoc social i econòmic de 100 milions d'euros que inclou, entre altres coses, augmentar el fons d'infància per a famílies en situació de vulnerabilitat en 15 milions d'euros o una línia d'ajuts de 5 milions d'euros per a clubs esportius i entitats culturals per fer front a l'augment de la despesa energètica.
A més a més, contempla l'adquisició d'habitatges per reduir la llista d'espera de la mesa d'emergència o incrementar en 6 milions el pressupost destinat a polítiques actives d'ocupació. També preveu dotacions en àmbits com la gent gran i la dependència, l'atenció social bàsica, l'atenció a dones que han patit violència masclista o altres com la salut pública, amb partides com ara un increment de 800.000 euros per al telèfon d'atenció al suïcidi o 600.000 euros per ampliar programes d'atenció a la drogodependència.
Així mateix, el pla engloba una partida de 4 milions d'euros per executar mesures previstes en el compromís Besòs-Maresme, 5 milions per adquirir el Centre Comercial de la Vila Olímpica, per crear-hi un equipament comercial municipal, i 2 milions per la construcció del mercat provisional de l'Estrella.
El pressupost més alt de la història de la ciutat
L'equip de govern es felicita d'haver tirat endavant el quart pressupost del mandat, cosa que interpreta com una mostra d'estabilitat. Tant Jaume Collboni (PSC) com Jordi Martí (Barcelona en Comú) han destacat els increments que s'han incorporat al pressupost en els darrers anys fins a arribar als 3.600 milions d'euros previstos per al 2023 (+5,6% en comparació amb el 2022).
Aprovat el pressupost municipal de Barcelona per al 2023 | ÀLEX CABRERA
L'alcaldessa, Ada Colau, ha agraït especialment el suport d'ERC als comptes no només enguany sinó durant tot el mandat: "ho hem fet amb ERC, no amb geometria variable", ha dit. I també ha apuntat que espera que el fet que hi hagi pressupostos a l'Estat i a Barcelona faciliti que aviat n'hi hagi a Catalunya.
Gràcies també a l'abstenció d'Esquerra, el plenari ha donat llum verd a les ordenances fiscals de l'any que ve, que principalment congelen impostos i taxes municipals, mantenen la bonificació de la taxa de terrasses i incorporen una tarifa plana per al pagament dels tributs.
L'oposició censura uns comptes "dolents"
Més enllà d'Esquerra Republicana, la resta de grups a l'oposició han votat en contra del pressupost. JxCat i el PP ja ho havien anunciat i Cs i Valents i la regidora no adscrita ho han fet públic durant el ple.
Des de JxCat, Ferran Mascarell ha apel·lat a la responsabilitat, però ho ha fet en el sentit contrari que els republicans. "Entenem que avui cal votar en contra", ha afirmat Mascarell, que ha criticat que té "dèficits" i no dona resposta a les necessitats de les famílies, les pimes, els barris més desfavorits o el futur de la ciutat. JxCat lamenta que de les 241 al·legacions presentades al pressupost i a les ordenances fiscals el govern municipal no hagi fet seva "pràcticament cap iniciativa".
En la mateixa línia s'han queixat Cs, PP i Valents, que també han presentat al·legacions sense gaire èxit. Paco Sierra (Cs) ha reiterat el seu rebuig a la política fiscal de l'Ajuntament des del 2019 i ha apuntat que per bé que ERC es "disfressi" amb una abstenció són "el soci preferent de Colau". Josep Bou (PP) ha lamentat que el govern municipal creï "un nou tribut per cada any de govern" i ha denunciat polítiques com la connexió del tramvia. Des de Valents, Eva Parera ha retret al govern municipal que no hagi buscat "el màxim consens" i ha carregat contra la proposta d'ordenances fiscals.
Llum verd a la taxa 'Amazon' i rebuig a les superilles
El ple ha aprovat provisionalment la iniciativa per gravar les distribuïdores de comerç electrònic per l'ús de l'espai públic en el repartiment, l'anomenada 'taxa Amazon'. La proposta ha comptat amb els vots favorables dels grups de govern, BComú i PSC, i del grup municipal d'ERC. JxCat s'ha abstingut i la resta de grups -Cs, PP i Valents- hi han votat en contra.
A partir de la publicació d'aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) s'iniciarà el procés d'informació al públic, que tindrà una durada de 30 dies hàbils. La previsió és que aquesta taxa es pugui aprovar definitivament al plenari del mes de febrer per gravar les grans distribuïdores de comerç electrònic a partir del març. La taxa s'aplicarà a aquells operadors postals amb ingressos bruts procedents de la facturació anual superiors a 1 milió d’euros obtinguts per entregues als destins finals indicats pels consumidors de Barcelona.
D'altra banda, el ple ha aprovat una proposició de JxCat que reclama no fer noves licitacions d'obres ni projectes fins que s'hagi fet una avaluació de l'impacte que les Superilles generen en l'economia, la mobilitat i la qualitat de l'aire. La proposta ha tirat endavant amb l'únic vot en contra dels comuns, impulsors d'aquest model.
La votació s'ha produït 24 hores després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictaminés que les administracions no estan fent prou per vetllar per la qualitat de l'aire a grans ciutats com Barcelona. En el ple, la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz (BComú) ha defensat que el model Superilla Barcelona "funciona" i ha assenyalat que per més propostes que es votin seguiran "transformant la ciutat".