A pocs dies de Nadal, arriba una data assenyalada en el calendari: 13 de desembre: Santa Llúcia. És el preludi de les festes nadalenques i, fins i tot, antigament era el dia en què es donava el tret de sortida de moltes fires, com la de Santa Llúcia. En els temps actuals tot s’ha avançat, però la tradició diu que per Santa Llúcia s’ha de fer l’arbre de Nadal, el pessebre i es tria un tronc, s’abriga i s’alimenta fins al dia 24 la nit o el 25 al migdia: el Tió.
Per Santa Llúcia, mig minut de claror més a les tardes
Ara bé, el refranyer també ens recorda que “Per Santa Llúcia, un pas de puça”. Això vol dir que al voltant d’aquesta data, les tardes ja comencen a allargar-se. I és totalment cert. De fet, el 13 de desembre tenim entre 27 i 33 segons més de llum solar durant la tarda.
La tarda en què el sol es va pondre més tard va ser entre el 8 i el 9 de desembre, depenent del punt geogràfic del territori català. Llavors ho va fer a les 17 hores i 14 minuts al voltant del Cap de Creus, punt més oriental de Catalunya; i a les 17 hores i 30 minuts al sector dels Ports de Beseit, la regió més meridional.
Els matins s’escurcen fins a principis de gener
La posta i sortida de sol més tardanes mai coincideixen. De fet, el sol continuarà sortint cada dia més tard fins al 3 i 4 de gener. Llavors ho farà entre les 8:15 h i les 8:23 minuts del matí. A partir d’aquell moment, el sol començarà a sortir abans. El dia en què entre la sortida i la posta de sol hi ha menys hores de llum serà el solstici d’hivern, el 21 de desembre a les 22 hores i 48 minuts.
Refranys populars sobre les hores de llum
El refranyer català recull moltes dites que fan referència a l’allargament o l'escurçament del dia. Després del de Santa Llúcia, ens trobem a un bon grapat coincidint amb les festes nadalenques. Llavors ja haurem guanyat entre 5 i 15 minuts de claror durant les tardes, i el sol es pondrà entre les 17:27 hores (Nadal) i les 17:37 hores (Reis), en el cas concret de Barcelona.
- 25 de desembre: “Per Nadal, un pas de pardal”.
- 26 de desembre: “Per Sant Esteve un pas de llebre”.
- 31 de desembre: “Per Sant Silvestre, un pam de destre”.
- 1 de gener: “Per Any Nou, un pas de bou”.
- 6 de gener: “Per Reis, el dia creix” o “Pels Reis un pas d'anyell”.
Després de les festes, la Setmana dels Barbuts, la Candelera i altres santorals també es fan ressò de com s’allarguen les tardes ja han guanyat una hora de llum.
- 9 de gener: “Per Sant Julià, cent passes de marrà”.
- 17 de gener: “Per Sant Antoni, un pas de dimoni”.
- 31 de gener: “Darrer dia de gener, una hora més ja té”.
- 2 de febrer: “Per la Candelera, una hora entera”.
- 25 de febrer: “Per Sant Macià, una passa de ca”.
Amb l’arribada de la primavera, arriba l’època en què els dies creixen més de pressa de tot l’any, i així fins al solstici d’estiu que és quan arriben les tardes més llargues, però també és el punt de partida perquè aquestes comencin a escurçar-se.
- 21 de març: “Per Sant Benet el sol toca per les parets”.
- 25 de maig: “Per Sant Urbà, un pas de gavilà”.
- 24 de juny: “Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant”.
- 29 de juny: “Per Sant Pere, una passa enrere”.