Carlos del Amor ens presenta el seu darrer llibre: Retratarte. El periodista i escriptor ens acosta els detalls del seu darrer treball, una seqüela d'Emocionarte, on fa zoom en els rostres i retrats de la pintura.
En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, ens parla d'un treball que arriba marcat per l'èxit del llibre previ. Reconeix sorprès per la bona rebuda que ha tingut aquesta obra sobre art, on bolca "les seves manies" i parla amb els quadres dels museus: "El que he fet és traduir-les i traslladar-les a paper".
En aquest nou projecte, Carlos del Amor es posa al cap d'aquells artistes que estan pintant un retrat i imagina què estaran pensant. Ha escollit obres que a ell li agraden, no especialment mainstream, però sí que el remoguin una mica per dins. "La Gioconda ja l'hem vist molt. Buscava alguna cosa que no sabés la gent", ha dit. Per exemple, sobre la imatge de la portada, ha dit que potser poca gent sap que la Giovanna del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid que hi apareix era morta en el moment de ser retratada, ha dit.
Entre altres, el llibre imagina què estaria pensant Vincent van Gogh a pintar un retrat de la seva mare. "Quan al teu cap hi ha fantasmes, recordes la gent que et va estimar. Em va semblar molt entranyable", ha dit. I és que el pintor es va suïcidar no massa després de pintar una obra sobre del rostre de qui li va donar la vida, una decisió que havia pres amb l'objectiu de tenir-la "a prop i veure-la cada dia". "Voler tenir a la teva mare a prop al final és tancar el cercle. Em va semblar molt bonic", ha afegit.
En el llibre també trobem el cas de Paula Modersohn-Becker, una pintora que es va autoretratar embarassada, quan realment no ho estava. "Autoretratar-te em sembla el més complicat de la pintura. Ser honest amb tu mateix, no endolcir-te i no encalçar-te em sembla summament complicat", ha afegit al respecte. "M'agrada d'aquests selfies que no es busca quedar bé, es busca que hi hagi una profunditat. Són retrats incòmodes de veure", ha afegit.
D'altra banda, Del Amor també es fixa en un autoretrat d'Alice Neel: "Ens mira dient: 'Què passa? Us incomodo?'", ha relatat sobre una pintura on veiem una dona gran nua, amb un pinzell a la mà. "No esteu acostumats a veure un cos nu madur", afegeix sobre quina interpel·lació fa l'obra a l'espectador, posant a la gent davant els seus prejudicis.
Retratarte també té lloc per obres més recents, com el retrat que va pintar la catalana Miriam Escofet de la seva mare, el qual la va portar a retratar la reina Elisabet II d'Anglaterra, que també hi apareix. A l'obra apareix el relat de com va anar la trobada amb la monarca, i ha explicat què va pensar la reina quan es va destapar el quadre. "Molt bonic, però no hi ha té a la tassa", conta sobre què li va dir Elisabet, tirant del seu sentit de l'humor.
Un periodista original
L'originalitat del periodista és un dels seus trets característics, especialment en els seus reportatges per TVE. "És passar-ho bé. Gaudir del que fas, sentir-te un privilegiat" per anar a esdeveniments i qualsevol espai cultural, ha dit sobre la seva tasca quotidiana.
Del Amor ha assegurat que de petit i jove no era com és ara, "no era el nen que està tota l'estona en un museu i tota l'estona llegint. Jo també jugava a futbol", ha dit. Això no obstant, ha recordat un viatge a Madrid on, abans de tornar a la seva Múrcia natal, va entrar a la galeria central del Museu del Prado. "Aquella visió em va enllumenar, com després m'ha enllumenat centenars de vegades. El bo dels museus és deixar-te enllumenar".
Aquell nen s'ha convertit en un periodista amb privilegis com entrar en aquell museu de Madrid en plena pandèmia del coronavirus, i veure les pintures negres de Goya. "No estava il·luminat el museu. Les anava a veure com les veia Goya. Era tot tenebrós", ha recordat.