L'Audiència de Barcelona acull des d'aquest dilluns i fins al 31 d'octubre l'anomenat cas Neymar 2, per presumpta estafa i corrupció en el fitxatge del futbolista brasiler pel Barça el 2013. Al banc dels acusats s'hi asseuen el davanter, els seus pares i els expresidents blaugranes Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, entre altres.
Durant les qüestions prèvies, la defensa del futbolista ha demanat que no hagi d'assistir a les set sessions, previstes fins al 31 d'octubre, per la seva activitat professional.
El magistrat president ha admès que aquest diumenge a la nit Neymar era a París jugant un partit de la lliga francesa i ha permès que ell i la seva mare no hagin de ser-hi fins que els toqui declarar, segurament divendres que ve. "El senyor Da Silva Santos Jr estava marcant un gol jo ja estava ficat al llit. Amb això ho dic tot. Abans de dormir estava sentint el futbol perquè soc futboler, encara que no vulgui dir jo res", ha dit el president del tribunal.
Segons l'escrit de la fiscalia, el Santos, club de procedència de Neymar, el Barça i el futbolista van simular un fitxatge a un cost més baix del real per no pagar el que corresponia al fons d'inversió DIS, que tenia part dels drets del jugador.
La fiscalia demana cinc anys de presó per a Rosell i dos per l'astre brasiler, però demana l'absolució de Bartomeu, que només està acusat per DIS. També es demanen penes per a Odilio Rodrigues Filho, aleshores director executiu del club brasiler Santos, on jugava Neymar, el mateix club brasiler, l'empresa dels Neymar N&N i el Futbol Club Barcelona com a entitat. En aquest últim cas, el club s'enfronta a una multa total de 8,44 milions d'euros, a més d'una indemnització conjunta amb la resta d'acusats de 3,2 milions.
Judici molt mediàtic
El judici comptarà amb testimonis com el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, o l'exdirector esportiu del Barça Andoni Zubizarreta. El ministeri públic els acusa d'un delicte de corrupció en els negocis i un altre d'estafa impròpia per simulació contractual. Per a Bartomeu, la Fiscalia demana el sobreseïment provisional perquè, com a vicepresident primer va signar els contractes per indicació de Rosell, però no va participar activament en les negociacions.
El fons d'inversió DIS va adquirir el març del 2009 el 40% dels drets econòmics i federatius de Neymar Jr quan jugava al Santos, i va pagar-ne 5 milions. El 7 novembre del 2011 Neymar va signar un nou contracte amb el Santos fins al juliol del 2014, tot i que l'anterior contracte era fins al 2015, amb una clàusula de rescissió de 65 milions d'euros, però el club el va autoritzar a negociar amb altres clubs.
El mateix novembre del 2011, amb Rosell de president i negociant directament amb l'agent i pare del jugador, el Barça es va comprometre a pagar 40 milions a Neymar per assegurar-se el fitxatge a partir del 2014, quan quedés lliure. A més, van acordar que el club li donava al jugador, com a "préstec", 10 milions d'euros aquell mateix 2011, però no tenia interessos ni cap garantia. Si el jugador incomplia el contracte, es comprometia a tornar al Barça els 50 milions, però el Barça també pagaria 40 milions al jugador si no l'acabava fitxant. En qualsevol cas, el club li garantia un salari de 36,1 milions d'euros per cinc anys.
Ball de xifres
El setembre del 2013 el Barça va pagar 25 milions, i el gener del 2014 els 5 milions restants, arribant així als 40 milions pactats incloent el 'préstec' de 10 milions pagat el 2011. El novembre del 2012 la societat DIS va enviar una carta al Barça recordant-li que tenia el 40% dels drets federatius de Neymar, però el club li va respondre que no tenia cap acord amb el Santos sobre el jugador.
Neymar amb Sandro Rossell i Josep Maria Bartomeu el dia de la presentació del futbolista
El febrer del 2013 Rosell i Bartomeu, aleshores vicepresident primer del club, van decidir avançar una temporada l'arribada de Neymar. Ho van decidir, segons la fiscalia, sense l'autorització de la junta directiva del club. La decisió implicava que Neymar havia de rescindir el contracte amb el Santos un any abans d'acabar-lo el 2014.
A més a més, davant de la perspectiva que Neymar no complís el seu compromís i fitxés per un altre club, Rosell li va oferir un salari més alt del pactat inicialment. Neymar va reclamar una prima de fitxatge superior a la pactada inicialment i la Fiscalia diu que Rosell va acceptar-ho. També va oferir al Santos més diners a canvi d'evitar pagar el 40% dels drets a DIS.
El maig del 2013, un cop acabades les negociacions entre Rosell i el pare de Neymar, el club va sostenir públicament que el fitxatge seguiria costant els 40 milions pactats inicialment més 17,1 milions que s'haurien de pagar al Santos, cosa que feia un total de 57,1 milions. Això es devia al fet que la junta directiva havia acordat un pla estratègic de control de despeses per reduir deute i havia fixat en 70 milions el topall màxim per dedicar a fitxatges la temporada següent, cosa que permetia tenir gairebé 13 milions d'euros per fitxar altres futbolistes.
Penes dures
Per tot plegat, la Fiscalia demana per a Rosell cinc anys de presó per corrupció en els negocis i estafa impròpia en la modalitat de simulació contractual, 10 milions d'euros de multa, tres anys d'inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç i inhabilitació per a càrrec electe durant el temps de la condemna. A Neymar i al seu pare els demana dos anys de presó per corrupció en els negocis, multa de 10 milions d'euros i tres anys d'inhabilitació per a exercir en la indústria o el comerç a cadascun. A la mare li demana un any de presó, tres d'inhabilitació i 10 milions de multa.
Per l'exdirectiu del Santos Odilio R.F. demana tres anys de presó per estafa, i al Barça 8,4 milions d'euros per estafa i corrupció en els negocis, al Santos 7 milions per estafa i a l'empresa familiar dels Neymar 1,4 milions per corrupció en els negocis. A més, a Rosell, l'exdirectiu del Santos, el Barça i el club brasiler els reclama una indemnització conjunta de 3,2 milions per a DIS. De Bartomeu, que va signar bona part dels contractes juntament amb Rosell, la Fiscalia en demana l'absolució perquè diu que era el vicepresident primer i esportiu del club, però va signar els contractes per indicació de Rosell, i no va liderar ni va prendre part activa en les negociacions amb els Neymar ni el Santos.
En canvi, DIS sí que acusa l'expresident blaugrana i reclama, en general, penes superiors a les sol·licitades per la Fiscalia. Considera que el fitxatge de Neymar va costar un total de 82 milions d'euros, però només 17 eren per la transferència oficial. Per això, demanen cinc anys de presó per a Rosell, Bartomeu i Neymar Jr. Als dos expresidents blaugranes també els demana 195 milions d'euros de multa i set anys i mig d'inhabilitació per a càrrecs directius. Al futbolista li demana 149 milions d'euros de multa i la seva inhabilitació per a jugar durant el temps de condemna.
Sentència precedent
El fitxatge de Neymar ja va provocar un altre judici, en aquest cas per frau fiscal i només contra el Barça, Rosell i Bartomeu. El cas va acabar amb un acord de conformitat entre el FC Barcelona, la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat on el club admetia haver defraudat a Hisenda 9,1 milions d'euros per retencions no fetes en els pagaments al jugador el 2011 i el 2013 i acceptava pagar 5,5 milions de multa.
També s'exculpava a Rosell i Bartomeu mentre que es condemnava el club per dos delictes contra la hisenda pública a pagar una multa d'1.440.000 euros i una altra de més de 4 milions d'euros corresponent al 60 % de la quota defraudada. Així mateix, el club va haver d'indemnitzar l'Agència Tributària amb un total de 9.186.052,54 euros.
El Barça i Neymar van signar el juliol de l'any passat un acord amistós i extrajudicial per posar fi als diversos procediments judicials oberts entre les dues parts, després que el futbolista deixés el club blaugrana al final de la temporada 2016-2017 per anar al PSG francès.