Han passat 5 anys d'aquell 17 d'agost on el temps es va congelar. Per moltes de les 350 víctimes reconegudes d'aquells atacs, les ferides psicològiques continuen obertes.
La por, l'oblit, o l'abandó de l'administració són algunes de les sensacions que encara continuen molt presents a la vida quotidiana de les víctimes. És el cas de la Carme Dolz que, juntament amb la seva família, van patir els atemptats de Cambrils. Eren al carrer quan van ocórrer els fets i ara ens explica que "no deixarem de ser víctimes psicològiques fins que ens diguin que han erradicat totalment el terrorisme". "Fins aleshores, no podrem sortir al carrer trenqui-les", afegeix.
Por i l'oblit de l'administració: les sensacions de les víctimes del 17A | Maria Huguet
Desprotecció i manca d'assistència
I és que moltes víctimes d'aquells atemptats de 2017 són, com la Carme i la seva família, víctimes psicològiques. Sovint senten que les administracions no les han tractat com a tals. Denuncia desprotecció i falta d'assistència per part de l'Estat. Assegura que ningú els ha trucat per saber com estaven. I el que vol no és una compensació econòmica.
Han passat quatre anys però són moltes les víctimes i testimonis dels atemptats de Cambrils i Barcelona que encara arrosseguen les seqüeles.
Van trobar suport en entitats com la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme, on figures com en Roberto Manrique ajuden i representen les víctimes del terrorisme. La sentència de l'Audiència Nacional ha reconegut unes 350 víctimes. Són més de les que inicialment va reconèixer el Ministeri de l'Interior, però encara n'hi ha de no reconegudes.