Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) constata que els menors d'edat són els principals desprotegits, dins dels procediments judicials per violència masclista, que protagonitzen els seus progenitors. Gairebé 800 menors han quedat orfes entre 2003 i 2019 per la mort de les seves mares a mans de les seves parelles o exparelles.
La recerca 'Mesures de protecció dels i les menors víctimes de la violència masclista' alerta que els menors tenen un paper secundari en aquesta mena de procediments, ja que els seus drets queden en un segon terme i les mesures previstes en la llei per protegir-los no sempre s’apliquen. La investigació evidencia situacions de contradicció, solapament i buits legals en les mesures de protecció adoptades pels jutjats civil i penals per a la mare i els fills menors.
La protecció de la víctima és clau
La recerca constata que la legislació espanyola s'ha centrat en la protecció de caire penal i no tant en la civil, i el dret penal se centra més en la persecució del culpable que no pas en la protecció de la víctima. En aquest sentit, s'ha evidenciat que molts jutges no consideren els fills com a víctimes si no han estat maltractats físicament o psicològicament, encara que la seva mare sí que ho hagi estat. Per això, sovint la fiscalia deixa en mans de la mare el nivell de protecció que vol per als seus fills, cosa que les investigadores consideren erroni.
Com es poden protegir els fills?
Dins d'aquest tipus de procediments judicials, els jutges poden ordenar l’aplicació d’ordres de protecció quan considerin que existeix una situació de risc per a la mare o els fills. Es tracta de mesures cautelars que s’activen quan hi ha indicis de fets delictius, malgrat que no s’hagi jutjat el cas. Les ordres poden incloure: mesures penals, com ara l’empresonament preventiu del presumpte agressor, l’ordre d’allunyament, la prohibició de comunicar-se amb la víctima o de tornar al lloc del delicte o de residència de la dona, i la retirada d’armes o altres objectes perillosos.
També es poden adoptar mesures de l’àmbit civil per protegir la dona, com ara l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, l’establiment d’un règim de custòdia, visites i comunicació amb els fills, la fixació d’una prestació per aliments, o mesures de protecció en cas que hi hagi menors que poden estar en perill o resultar perjudicats.
El treball s'ha fet a partir dels ajuts a la investigació 2020 que atorga el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia, i ha estat elaborat per deu professors de la Universitat Rovira i Virgili.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha inaugurat unes jornades sobre aquesta matèria on s'ha presentat la investigació. Ha qualificat "d'execrable i inconcebible" la violència vicària, que requereix una "resposta acurada i immediata". "No valen discursos, calen accions", ha dit. En aquest tema, considera que "mai hi ha prou prevenció" i han de prevaldre els drets del menor, que "és una víctima de primera".
Pas endavant en el Codi civil català
Justament, després d'aquesta recerca, la Generalitat va aprovar el passat novembre un decret llei per protegir la vida i la seguretat dels infants víctimes de la violència vicària i protegir-los d’eventuals situacions de risc. Els progenitors amb indicis fonamentats d’haver comès actes de violència familiar o masclista tindran prohibides les estades, les visites i les comunicacions amb els seus fills i filles.
També quedaran prohibides les estades, comunicacions i relacions amb els fills i filles per al progenitor que es trobi en un procés penal per atemptar contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o indemnitat sexual de l’altre progenitor o els fills, i també en els casos que aquest estigui a presó pels mateixos delictes. Igualment, els menors tenen dret a assistència psicològica encara que no hagin estat maltractats i l'altre progenitor s'hi oposi.