Aquest 10 de maig fa 150 anys que es va fer la primera representació de Terra baixa, l'obra d'Àngel Guimerà al Teatre Romea. És una de les obres de teatre més conegudes i estimades de l'escriptor de la Renaixença, un clàssic del repertori teatral català que ha estat traduïda a una quinzena d'idiomes, entre els quals el rus, l'hebreu, el suec, el sicilià, el serbi o el jiddisch.
Es tracta d'un drama en què s'enfronten el bé i el mal, la bondat d'uns davant la malícia dels altres, la terra alta i l terra baixa, que a l'escenari es representa en algunes ocasions amb menys o menys alçada. Guimerà la va escriure en una època en què es plantejava perquè existia una divisió social, la vida dels envejosos i materialistes i la dels senzills, que malden només per un sostre on aixoplugar-se, menjar cada dia, cuidar les criatures i complir les llargues jornades de treball. Hi apareixen dotze personatges, dels quals tres en són els més destacats: Manelic, Sebastià i la dona per la que lluiten tots dos, Marta.
TVE Catalunya va produir aquesta obra l'any 1983, sota la direcció de Josep Montanyès, que també dirigia programes de televisió, era actor, professor i gestor teatral. La realització va ser a càrrec de Mercè Vilaret i es va estrenar el 4 d'abril a la Segona cadena. Els actors que hi intervenen són Enric Majó, Carme Sansa, Joan Miralles, Lluís Torner, Maribel Altés, Gabriel Renom, Fanni Bullo, Laia Montanyés, Enric Cusí, Kim Llobet i Àngel Solà.
Arxiu TVE Catalunya - Terra Baixa - 1ª part
Arxiu TVE Catalunya - Terra Baixa - 2ª part
La versió del Teatre Lliure, també a RTVE Play Catalunya
Set anys més tard, la companyia del Teatre Lliure va fer una versió que també conservem a l'arxiu de televisió a Sant Cugat del Vallès. Dins el Festival de tardor de 1990, i realitzada pel mateix Josep Montanyès. L'escenògraf va ser Fabià Puigserver i l'encarregat de vestuari Cesar Oliva.
En aquesats cas els interprets són Lluís Homar, Emma Vilarasau, Joan Miralles, Rafael Anglada, Mercè Arànega, Lola Lizaran, Enric Serra, Joan Matamalas, Santi Ricart, Carlota Benet, Andreu Benito, Victor Pi, Josep Anton Benitez, Ton Gras, Mònica Pasqual, Joan Anton Rechi i Apol·lònia Serra. L'estrena a televisió va ser el 4 de gener del 1991, també a la Segona cadena.
Arxiu TVE Catalunya - Teatre lliure - Terra baixa , 1ª part
Arxiu TVE Catalunya - Teatre Lliure - Terra baixa , 2ª part
L'obra prèvia, Maria Rosa
Àngel Guimerà va utilitzar per a Terra Baixa part de l'argument i dels personatges d'una obra que havia escrit tres anys abans, Maria Rosa. Quan encara s'enregistraven els programes en blanc i negre, TVE Catalunya va produir aquesta obra de teatre amb Marta Angelat i Josep Torrent en els papers principals. La va dirigir Roger Justafré i es va estrenar dins el mític programa Lletres Catalanes, que abasta les obres de la primera televisio en català de 1974 al 1979. A Maria Rosa, un grup de treballadors i les seves famílies van de poble en poble construint una carretera. Un dia, un dels obrers mor i deixa una vídua jove, que desperta passions i també violència al seu voltant. TVE Catalunya la va emetre per primer cop el 24 de maig del 1978.
Arxiu TVE Catalunya - Lletres catalanes - Maria Rosa
I un clar signe dels temps: al programa Els Nous catalans es va titular una entrevista 'Un Manelic del segle XXI' la conversa amb l'actor Babou Cham, mataroní nascut a Gàmbia i que ens presenten com a successor d'Enric Borràs, Lluís Homar o Enric Majó: interpreta un dels papers més entranyables del teatre català més popular, el paper de Manelic a "Terra Baixa" d'Àngel Guimerà.
La moderna posada en escena de l'obra i el fet de donar el paper de Manelic a un actor negre no sols contribuïen a fer reviure el text escrit el 1896, sinó que també deixaven clar que la marginació i la discriminació cap als forasters s'entossudeixen a mantenir-se...
L'entrevista: Babou Cham. Un Manelic del segle XXI
D'altres obres de teatre de Guimerà a són Sol solet, L'Aranya,
Gaudiu el teatre en català a RTVE Play Catalunya, sempre en obert i franc. Hi anem afegin obres antigues que es digitalitzen del fons històric de TVE Catalunya i d'altres de noves, com les darreres produccions de La quarta paret. Ja són gairebé dues-centes les que hi trobarei al vostre abast.