⏳ La informació d'aquesta pàgina s'actualitza cada dia amb les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica
Des de l'1 d'abril està en vigor el descompte de 20 cèntims per litre dels carburants. La mesura va ser aprovada pel Consell de Ministres com a part fonamental del Pla Nacional per afrontar els danys econòmics de la guerra a Ucraïna, que mobilitzarà 16.000 milions d'euros. Les benzineres han criticat la mesura per "inviable" i adverteixen que corren el risc de tancar les seves instal·lacions si no disposen de prou liquiditat per poder abonar la bestreta dictada pel Govern.
El preu dels combustibles es va disparar en les últimes setmanes, coincidint amb la invasió de Rússia a Ucraïna a finals de febrer. Tot i l'evolució de les negociacions entre els dos països i la baixada del preu del petroli, en algunes estacions de servei s'han arribat a superar els dos euros per cada litre de combustible. De fet, per primera vegada a la història, el preu mitjà del dièsel s'ha situat per sobre del de la gasolina, segons recull el Butlletí Petrolier de la Unió Europea.
Buscador: troba les benzineres més barates
A la taula següent es pot consultar el preu més recent de la benzina i del dièsel a les estacions de servei de tota Espanya. La taula permet ordenar els preus segons tipus de carburant i filtrar els resultats geogràficament.
El preu dels carburants no toca sostre
L'aturada dels transportistes, les protestes dels taxistes o l'encariment de la factura elèctrica. Són conseqüències de l'increment desmesurat del preu de l'energia (petroli i gas) en els últims mesos. L'encariment de la matèria prima amb què es fabriquen els combustibles que consumim a diari, però, no es pot atribuir exclusivament a Rússia i la seva decisió d'envair Ucraïna.
De fet, si s'observa l'evolució del preu dels carburants es constata que la tendència alcista fa gairebé dos anys que dura. En concret, l'alça actual té l'origen en els mesos posteriors al confinament total que es va decretar a causa de la pandèmia (abril-maig de 2020). El preu de la benzina i el gasoil rondava aleshores al voltant d'1,10 euros el litre.
L'augment de la demanda, sense que l'oferta es pogués ajustar adequadament pels problemes amb la cadena de subministrament, va portar els carburants fins al llindar dels 1,5 euros per litre just abans d'acabar l'any, quan ja començaven a sonar rumors d'una possible intervenció russa a Ucraïna. L'esclat de les hostilitats va acabar de disparar el preu, que aquest mes ha superat de mitjana els 1,8 euros per litre, una xifra mai vista abans.
Anem d'excursió
No hi ha cap usuari de vehicle de combustió que no hagi notat a la butxaca l'increment del preu del combustible. Per copsar l'impacte que ha tingut aquest fet per l'economia familiar, podem fer un exercici teòric però que alhora és ben fàcil de portar a la pràctica. Es tracta de saber fins on podem arribar avui havent repostat 25 euros de benzina, i comparar-ho amb les xifres d'altres moments en què els carburants eren més econòmics.
Per fer els càlculs, prenem com a referència els preus oficials que recull el Butlletí Petrolier de la Comissió Europea, i el consum del cotxe més venut l'any passat a Espanya, un Seat Arona que gasta uns 6,5 litres cada 100 quilòmetres.
El resultat és que avui podem arribar a cobrir una distància d'una mica més de 200 quilòmetres (si fa o no fa un viatge d'anada i tornada entre Barcelona i Tarragona), mentre que fa un parell d'anys els mateixos diners eren suficients per recórrer una distància d'uns 360 quilòmetres, que permetia viatjar sense problemes entre Reus i Mataró o entre Barcelona i Lleida. Es tracta d'una disminució de la capacitat de compra pròxima al 40%.
La comparació amb la mitjana del preu del carburant dels últims 5 anys també dona com a resultat que avui la distància que ens permet recórrer un dipòsit amb 25 euros de benzina és inferior. En aquest cas uns 50 quilòmetres menys, és a dir, un tram entre un 20 i un 25% més curt.
Espanya no té els combustibles més cars d'Europa
Una de les idees que més ha circulat aquests dies per intentar abaratir els combustibles és la de reduir la càrrega impositiva, que ronda al voltant de la meitat del preu final que paga el consumidor. Ara bé, el marge és molt estret perquè la Unió Europea té fixats uns mínims i en el cas d'Espanya les taxes i els impostos dels hidrocarburs no estan gaire allunyats d'aquests mínims.
En tot cas, malgrat que el preu de la benzina i el gasoil a Espanya s'ha enfilat de mitjana fins al 1,8 euros per litre, encara hi ha una pila de països on el combustible està més car. Són països considerats econòmicament molt potents, com els Països Baixos, Alemanya o Dinamarca, però també d'altres amb un PIB per càpita inferior al d'Espanya, com Grècia i Portugal.
És fins a cert punt lògic que els preus siguin més elevats a països amb una renda més alta, però què passa si ajustem els preus nominals del litre de benzina a la mitjana de la capacitat adquisitiva de cada país?
La classificació canvia força, tot i que Espanya segueix més o menys a la meitat del rànquing, lluny dels països on l'esforç econòmic per adquirir combustible és més gran. Aquí hi trobem països com Bulgària, Romania i Lituània, on fa falta el salari de 24, 17 i 16 hores treballades respectivament per omplir un dipòsit d'uns 40 litres.
A Espanya cal aproximadament el salari íntegre d'un dia de feina per omplir el dipòsit, a força distància dels països europeus on, en termes relatius, és més econòmic repostar. Seria el cas de Dinamarca, Luxemburg o Bèlgica, on n'hi ha prou amb el salari de 3 o 4 hores laborals. També crida l'atenció el cas de Portugal, que en comparació a Espanya té preus de la benzina i el gasoil més cars i els treballadors tenen en general un poder adquisitiu inferior, per la qual cosa els portuguesos han de fer el doble d'esforç (uns dos dies de feina) per obtenir la mateixa quantitat de carburant. És el motiu que explica que molts ciutadans portuguesos residents a prop de la frontera amb Espanya vinguin a omplir el dipòsit a estacions de servei situades a territori espanyol.
Contribueixen a l'elaboració d'aquesta informació José Manuel Pina, Cristina Pozo, José Á. Carpio, Paula Guisado i l'equip de Disseny de RTVE.