Un informe alerta sobre la "cronificació" de la situació d'exclusió residencial que pateixen les famílies sense llar. L'informe, elaborat per la UB en col·laboració amb la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL), posa de manifest com la situació socioeconòmica actual i la manca de polítiques d'habitatge està impactant en les famílies més vulnerables, generant "un veritable espiral d'exclusió social i residencial". L'estudi, que analitza la situació de 991 famílies ateses per 12 entitats socials de Barcelona i els serveis municipals, posa de relleu que normalment la situació de sensellarisme s'allarga en el temps. També recull que gairebé el 40% no tenen ingressos i que una de cada deu viu en situació d'infrahabitatge.
Gairebé un miler de persones dormen al ras a Barcelona
Des de l'inici de l'estudi, l'any 2018, s'ha detectat un augment "considerable" de les famílies en situació d'exclusió social a causa, principalment, de la dificultat per accedir a un habitatge i al mercat de treball, dos factors que generen "una espiral de pobresa".
La vulnerabilitat es cronifica
Una dada preocupant que es desprèn de la mostra d'aquestes 991 famílies amb menors a càrrec és que, si bé la meitat de les famílies feia menys d'un any que es trobaven en l'allotjament actual, la seva estada a l'entitat, servei municipal o empresa proveïdora era d'entre 1 i 3 anys, i superava els 5 anys en una de cada cinc famílies.
Això vol dir que una de cada cinc famílies sense llar s'està més de cinc anys en allotjaments d'entitats, serveis municipals o entitats proveïdores. Una dada que, d'acord amb l'informe, pot ser un indici de cronificació de la situació de vulnerabilitat perquè menys de la meitat de famílies tenien accés a una opció habitacional com habitatges de protecció social o lloguer social. De fet, la majoria de famílies havien accedit al sistema d'atenció a través dels propis serveis socials, tant d'atenció primària com especialitzats.
La majoria de les famílies que l'estudi ha analitzat eren nuclears, seguides de prop de les formades per un sol progenitor (46%), la majoria mares soles. Sovint les persones que es troben en una posicio de "desavantatge social" són immigrants, joves i dones que han vist agreujada la seva situació vital per la pandèmia.
El document també constata que els infants són els que pateixen més dificultats per assimilar els canvis constants d'habitatge, que els genera ansietat, un fet que també es pot veure reflectit en el seu rendiment escolar.
Ingressos baixos i problemes d'habitatge
La majoria de famílies seguides per a l'informe tenien origen extracomunitari i entre els seus membres més del 40% es trobaven en situació irregular. A més, tres de cada deu presenten dificultats d'idioma. Aquesta situació es veu agreujada pel fet que gairebé un 40% de les famílies no treballen i, per tant, no tenen ingressos, fet que genera una alta dependència de les ajudes públiques. Un 4,8% tenen ingressos irregulars.
En alguns casos més greus la situació ha abocat les famílies a la mendicitat o a realitzar activitats al marge de la llei, havent-hi també un alt percentatge de famílies que es dediquen a activitats d'economia submergida. La situació laboral es veu agreujada per la formació dels membres adults de les famílies, que en un de cada cinc casos són persones analfabetes i un de cada tres només tenen estudis primaris.
Pel que fa a l'habitatge, la majoria de famílies estudiades viuen en llars adequades, si bé una de cada deu famílies viuen en llocs que no cobreixen les condicions mínimes d'habitabilitat, amuntegades o en habitatges amb problemes de mala conservació. La forma més habitual de tinença és el lloguer o el relloguer, si bé dos de cada deu famílies viuen en habitatges o terrenys ocupats.
S'han constatat alguns casos en què les famílies es veuen abocades a malviure en infrahabitatges com barraques, coves, naus o caravanes, cases ocupades o vehicles.