La població de l'Alt Pirineu i Aran va créixer un 1,86% durant el 2020, coincidint amb el primer any de pandèmia, segons dades recents del padró a 1 de gener del 2021. Després d'una tendència a la baixa en l'última dècada, es tracta de la pujada més gran d'empadronaments en els últims 13 anys.
Mapa a nivell comarcal dels canvis interanuals de població 1 gener 2021 ACN
La Cerdanya és la comarca catalana que registra un ascens percentual més pronunciat (3,8%), mentre que el Baix Penedès és la que lidera el rànquing en xifres absolutes, amb 2.636 nous habitants, i el Barcelonès, la que cau més (-1,45%, 33.653 habitants menys). Els demògrafs creuen que l'arribada de nous residents pot tenir "un impacte fort" en municipis de recepció petits, tot i que descarten parlar d'un "èxode urbà".
15% més de sortides de Barcelona
Enguany s'han registrat entre un 10% i un 15% més de sortides de Barcelona que en l'any anterior. Amb tot, creu que no es pot parlar d'èxode rural perquè "els barcelonins continuen movent-se, en la gran majoria, prop de la residència prèvia" i només "una part més petita" ho fa fora de l'àrea metropolitana, com abans del 2020.
Amb una caiguda de 27.450 empadronats, la capital catalana és el municipi amb un descens de població més alt en números absoluts, seguida de L'Hospitalet de Llobregat (4.725) i Girona (1.437). La població de l'àrea metropolitana cau un 0,65% en conjunt, el descens més gran en 10 anys. En aquest sentit, López-Gay ha apuntat que durant el 2020 el nombre d'arribades a Barcelona, ja sigui de Catalunya, el conjunt de l'Estat o la resta del món, va caure un 30%. També ha explicat que l'excepcionalment alta mortalitat del 2020 hi ha contribuït.
Adults a prop de la jubilació i rendes mitjanes
El CED publicarà en les setmanes vinents les conclusions d'un estudi del padró a la seva publicació 'Perspectives Demogràfiques', però López-Gay, un dels experts que hi participa, ha anticipat que s'observa que bona part dels qui marxen de la ciutat són "adults d'edats avançades, famílies, amb els fills de certa edat" i també gent propera a l'edat de jubilació, però no tant de "parelles joves que decideixen començar un projecte vital" al món rural.
Malgrat no disposar encara de dades oficials, els demògrafs del CED creuen que els perfils dels qui van anar a municipis petits el 2020 van ser, majoritàriament, "rendes mitjanes i mitjanes-altes". Amb tot, López-Gay ha afirmat que "això no vol dir que la classe mitjana desaparegui" de Barcelona, perquè també hi haurà la tendència d'estrangers que poden permetre's teletreballar i que volen viure a la ciutat catalana "un parell d'anys".
Alcalde de Bovir
L'expert també ha remarcat que, per entendre els motius dels moviments, s'ha de tenir present l'efecte de les segones residències i la gent que va decidir mudar-s'hi a l'inici de la pandèmia per teletreballar. També, però, ha alertat dels "empadronaments atípics", és a dir, les persones que fan servir la segona residència per constar com a residents per gaudir d'algun "avantatge" com la possibilitat de saltar-se el confinament perimetral durant la primera desescalada. Les hipòtesis dels experts i les primeres dades de desembre del 2020, que s'apropen més a la normalitat pre-pandèmica, fan pensar que la singular tendència observada el 2020 és "conjuntural i no estructural".
Bolvir, el municipi que més creix en percentatge
Entre les destinacions dels qui marxen de la ciutat es troba l'Alt Pirineu i Aran. L'Alta Ribagorça (3,1%) i el Pallars Sobirà (2,46%) són la segona i tercera comarques que més creixen, però són els municipis de la Cerdanya –la que més creix– els que més s'enfilen a la zona, com ara Bellver de Cerdanya, amb 130 nous habitants, o també Bolvir, amb 114, que és el municipi de tot Catalunya que ha experimentat un creixement de població més alt en percentatge.
El poble de Bolvir (Cerdanya)
La dada ha estat rebuda amb satisfacció per part del consistori, ja que, segons diu el seu alcalde, Isidre Chia, volen tenir un "poble viu" i amb molts veïns. Ara, aquests s'aproximen al mig miler i tot plegat s'ha traduït en un increment d'alumnes a l'escola i en l'ús d'instal·lacions municipals. Això no ha suposat cap impediment, tal com diu el representant de Bolvir, ja que els equipaments actuals estan dimensionats per poder acollir més gent. Per ell, l'arribada de nous residents "és una mostra que el poble agrada, que és capdavanter en instal·lacions i és molt maco per viure i estar amb les famílies". I ha conclòs que estan "encantats" amb el més d'un centenar de nous veïns.
Calafell, el poble costaner amb més nous empadronats
També es dona un creixement absolut molt alt en pobles de la costa tarragonina. Un dels municipis que il·lustra aquesta tendència és Calafell (Baix Penedès), on la població ha anat creixent a raó de 1.000 habitants per any. Després de quatre anys amb aquesta dinàmica, les darreres dades del padró evidencien que el ritme frenètic s'ha desaccelerat. Amb tot, es posiciona com el segon municipi català que més creix en números absoluts (+862), només per darrere de Sant Cugat del Vallès (+1.035). Altres municipis propers, com ara Sitges (+664), Cunit (+548), El Vendrell (+518) i Torredembarra (+490) també ocupen llocs capdavanters al rànquing.
L'alcalde de Calafell, Ramon Ferré, ho atribueix a moviments migratoris, accentuats pel confinament per la covid. Això comporta que el municipi hagi de respondre amb més habitatges i serveis.
Passeig Marítim de Calafell
Falta d'habitatge a micropobles com Palau de Santa Eulàlia
Altres comarques registren pujades significatives, com el Moianès (2,32%), el Baix Empordà (1,07%), el Garraf (0,95%), la Garrotxa (0,92%) o l'Alt Empordà (0,79%), però sense canvis bruscos respecte a abans de la pandèmia. A més, en municipis petits com Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), les xifres no s'han traduït en un augment exponencial de població malgrat ser el segon del rànquing en creixement percentual (23,3%) durant el 2020.
De fet, tot i que el municipi compta amb els serveis indispensables (escola rural, dispensari, ajuntament, internet i infraestructures) pateix un problema de falta d'habitatge. És el que passa a la majoria de micropobles.