No era la primera vegada que celebrava un concert en la seu de les Nacions Unides, ni tampoc la primera que commovia amb les seves paraules de pau i esperança als membres d'aquesta organització internacional. Però aquell 24 d'octubre de 1971 Pau Casals va ser condecorat amb la Medalla de la Pau de l’ONU i ell, emocionat, va agrair l'honor amb un discurs improvisat que passaria a la història per la reivindicació d'una Catalunya que no trepitjava des de 1939 a causa de l'exili. "I am a Catalan", va dir, "Jo soc català. Catalunya avui és una província d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món."
“"Today, a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world."“
Les reivindicacions de Casals van tenir un especial impacte en la premsa nord-americana. Apel·laven contra la situació d'injustícia i d'opressió del règim franquista a Espanya. Després del discurs, va agafar el violoncel per a interpretar 'El cant dels ocells', una cançó popular que s'havia convertit en un símbol de la resistència catalana a la dictadura de Francisco Franco.
Arxiu TVE Catalunya - Memòria Popular - Pau Casals a l'ONU
Durant tota la seva vida, Pau Casals va ser un promotor i un divulgador incansable tant de la popularització de la música clàssica com de les causes de la pau i la llibertat. Aquest de l’any 1971 va ser un dels seus últims concerts. Va morir dos anys després, a dos mesos de complir 97 anys i encara exiliat, a Sant Joan de Puerto Rico. Fins a 1979 les restes mortals del músic català no van arribar a Catalunya. A manera d'homenatge pòstum es va permetre al públic desfilar durant dues hores davant el seu fèretre en el saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Pau Casals torna a casa
Actualment descansa al Vendrell (Tarragona), on va néixer, i va crear la Fundació Pau Casals en una casa que conservava en Sant Salvador amb l'objectiu de cedir a Catalunya tot el seu llegat.