Eren les set de la tarda del 20 d'octubre de 2011. L'edició digital del diari Gara va publicar un vídeo en el qual tres encaputxats anunciaven el "cessament definitiu de l'activitat armada" de la banda terrorista ETA. Amb aquest vídeo de dos minuts i 37 segons amb el qual acabaven quaranta-tres anys de por i de morts. El govern de José Luís Rodríguez Zapatero el va titllar d'històric, efectivament ho va ser. ETA va cometre més de 3.000 atemptats, 857 assassinats, 2.000 ferits i 84 segrestos. A la fi, aquella tarda, els terroristes van abandonar la lluita armada.
La petjada d'ETA a Catalunya en el desè aniversari de la dissolució | Núria Alcalà
Cotxe bomba a l'Hipercor
L'atemptat contra Hipercor va marcar un abans i un després de la banda terrorista. ETA va deixar una cicatriu profunda a Catalunya. Aquí, la banda terrorista, va actuar entre 1975 i 2001. L'any 2004 va anunciar la fi de la seva activitat terrorista en territori català, però abans va cometre 75 atemptats, en els que va matar 54 persones i va provocar centenars de ferits.
L'episodi més cruent que va cometre ETA va tenir lloc a Barcelona. Va ser l'atemptat contra l'Hipercor de l'avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987. Els terroristes van fer esclatar un cotxe bomba carregat amb 20 quilos d'amonal en el pàrquing del supermercat.
Recordin - Rosa María Calaf recorda l'atemptat d'Hipercor
L'explosió va matar 21 persones i va ferir 45. Aquest atac va suposar un gir radical en la manera d'operar de l'organització armada. Per primera vegada l'objectiu de la banda era absolutament civil i l'atemptat es va dur a terme de manera indiscriminada. L'any 2018, ETA va reconèixer aquesta massacre com el seu “pitjor error i desgràcia”.
Arxiu TVE Catalunya - Panorama - Hipercor, in memoriam
La primera víctima d'ETA a Catalunya va ser Ovidio Díaz López, cap primer de la Policia Nacional, el 6 de juny de 1975. Un grup va assaltar una sucursal del Banc Santander en el número 70 del carrer Casp. Al lloc hi va anar una patrulla de la policia i els agents van enfrontar-se amb els terroristes. Ovidio Díaz López va rebre un tret mortal. ETA no va tornar a atemptar a Catalunya fins onze anys després. El 1986, just el dia abans en el qual Barcelona presentava a Lausana la seva candidatura per a albergar els Jocs Olímpics, la banda va activar un cotxe bomba al costat d'una caserna de la Policia Nacional assassinant a l'agent Ángel González Pozo quan vigilava les instal·lacions.
Atemptat contra la Guàrdia Civil a Vic
De fet, ETA es va convertir en la preocupació més gran de la seguretat dels Jocs Olímpics. Va ser precisament en aquest context, en el que Barcelona estava en la mira internacional, quan els terroristes van introduir un potent cotxe bomba per la rampa de la caserna de la Guàrdia Civil. Aquell 29 de maig de 1991, ETA va assassinar nou persones entre les quals hi havia quatre nens petits.
Atentado contra la casa cuartel de Vic
A la caserna vivien les famílies dels agents allí destinats. A conseqüència de l'explosió, les tres plantes de l'edifici es van esfondrar, quedant només la façana en peu. A més, l'ona expansiva va trencar cristalls en pisos situats a més de 500 m, i va afectar uns 50 immobles pròxims a la caserna.
Comando Barcelona, el més actiu d'ETA
Entre els comandos d'ETA que han operat a Catalunya no només hi ha hagut membres procedents del País Basc. A l'atac de Vic, per exemple, va estar implicat Joan Carles Monteagudo, un antic membre de Terra Lliure molt radicalitzat que va ser abatut un dia després de l'atemptat. L'organització nacionalista va anunciar la seva autodissolució dos mesos més tard de la massacre contra la caserna de la Guàrdia Civil.
Terra Lliure renuncia a la violencia 1991
Durant els anys 1986 i 1987, ETA va dur a terme una intensa campanya de col·locació de bombes a Barcelona. També va detonar un artefacte en la Vall d'Aran, on el rei Joan Carles passava les temporades d'esquí. Comando Barcelona va ser el nom que va rebre aquesta unitat terrorista, una de les més actives del grup terrorista i que va matar a un comandant d'aviació, a dos sotsoficials de la banda de música de la caserna del Bruc, a un paleta que va morir per un cotxe bomba i a un guàrdia civil. Al Comando Barcelona se li atribueix també un intent d'atemptat contra Luis de l'Olmo. També va ser responsable de l'assassinat a trets en ple carrer del regidor del PP de Sant Adrià de Besòs Jose Luis Ruiz Casado nou mesos després de la ruptura de la treva ETA, el 21 de setembre de 2000.
Ernest Lluch, assassinat a punta de pistola
El següent atemptat mortal d'ETA a Catalunya va ser contra l'exministre de Sanitat Ernest Lluch a Barcelona, dos mesos després, el 21 de novembre del mateix any. Ernest Lluch tornava de la facultat on donava classes quan dos terroristes l'esperaven a l'aparcament de casa seva. Li van disparar dos trets al clatell. El cadàver va ser descobert per un veí una hora i mitja més tard.
ETA mata a Ernest Lluch
Aquest assassinat va commocionar especialment la població catalana. Lluch tenia forts vincles amb la societat basca, especialment amb la ciutat de San Sebastián, i era un dels personatges públics que més advocaven pel diàleg per a acabar amb el conflicte basc i erradicar la violència.
Ernest Lluch: el diàleg
Aquest mateix diàleg va ser el que va reivindicar la periodista Gemma Nierga en el manifest que va llegir davant de gairebé un milió de persones que van sortir al carrer per manifestar el seu contundent rebuig a la violència terrorista i exigir la fi d'ETA. "Estoy convencida de que Ernest, hasta con la persona que lo mató, habría intentado dialogar; ustedes que pueden, dialoguen, por favor", va afirmar la periodista, saltant-se el guió pactat prèviament entre les forces polítiques.
Manifestación por el asesinato de Ernest Lluch
Els darrers atemptats
Barcelona tornava a ser de nou en un escenari castigat per ETA, ja que al desembre d'aquell mateix any 2000 va fer explotar una bomba llepassa sota el seient del cotxe del regidor del PP Francisco Cano Consuegra, a Viladecavalls i sis dies després, el guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla va ser assassinat a Barcelona de dos trets quan es va acostar a un vehicle avariat que va resultar ser dels terroristes. L'últim atemptat mortal d'ETA a Catalunya va succeir el 17 de març del 2001, quan el mosso Santos Santamaríava morir per l'esclat d'un cotxe bomba a Roses on la banda pretenia atemptar contra l'Hotel Montecarlo.