Només un 3,7% de les persones ateses per Càritas a les comarques gironines perceben l'ingrés mínim vital i un 4,2% la renda garantida de ciutadania. L'entitat alerta que el desconeixement de les prestacions, alguns requisits "excloents" i la dificultat en la tramitació acaben "deixant fora" famílies en situació de vulnerabilitat. A més, també adverteixen que les quanties "són insuficients per permetre l'empoderament econòmic que pretenen aquestes mesures de protecció". Per això, fan un seguit de propostes per aconseguir "unes mesures de protecció que protegeixin" com, per exemple, escurçar a un mes el termini per resoldre les sol·licituds perquè "són persones que no poden esperar".
Les ajudes per ingressos mínims no arriben a les persones més vulnerables. Aquesta és la conclusió principal, i la més preocupant, de l'informe elaborat per Càritas Diocesana de Girona que ha avaluat l'impacte de la renda garantia de ciutadania i l'ingrés mínim vital en les persones ateses per l'entitat. La immensa majoria de les famílies acompanyades per Càritas no perceben cap de les dues prestacions.
L'estudi s'ha fet a partir d'una mostra significativa de les 29.000 famílies que recorren a Càritas. Més del 95% no cobren prestacions d'ingressos mínims. En concret, les dades reflecteixen que només un 3,7% perceben l'ingrés mínim vital i només el 4,2 la renda garantida. A més, un volum important dels enquestats havien tramitat les ajudes però encara estaven a l'espera de resposta en el moment de dur a terme l'anàlisi.
Requisits excloents
Un dels esculls, ja d'arrel, és que la meitat dels usuaris que podrien tramitar o arribar a cobrar alguna d'aquestes prestacions ni tan sols saben que existeixen (el 53,4% en el cas de la renda garantida i el 48% en relació a l'ingrés mínim vital). A més, Càritas denuncia que la renda garantida té requisits "massa excloents" com ara que deixen fora a qui no pot acreditar un empadronament, que no abasta persones vulnerables d'entre 18 i 23 anys i, per tant, tampoc dona cobertura a joves extutelats o que tampoc es concedeixen les ajudes a persones en situació irregular o sense llar. Uns requisits que, alerten, acaben "castigant especialment" col·lectius amb més risc d'exclusió social.
Només el 16,9% de les persones ateses per Càritas han tramitat peticions de renda garantida i la immensa majoria (el 80,1%) necessiten suport per fer els tràmits burocràtics ja sigui per manca d'informació o de competències digitals o idiomàtiques.
Per revertir aquesta situació, l'entitat fa un seguit de propostes per donar a conèixer més les prestacions i facilitar-ne la petició. D'entrada, reclamen una "harmonització" entre les ajudes estatals i catalanes a través d'un conveni regular i que hi hagi una finestreta única per simplificar els tràmits.
Un altre aspecte que han subratllat com a clau és reduir a un mes el termini màxim per resoldre les sol·licituds perquè són persones "que no poden esperar". També apunten que cal ampliar la cobertura, eliminar o modificar alguns dels requisits, actualitzar i incrementar les quanties econòmiques i reduir les incompatibilitats amb altres ajudes com ara les del lloguer o amb feines temporals.