L'ajuntament de Barcelona ha publicat el web 'La ciutat dels refugis. Catàleg dels refugis antiaeris de Barcelona", un site amb l'explicació històrica d'aquestes instal·lacions i amb un mapa on es poden consultar tots els refugis i la documentació amb la que es disposa. La ciutat té documentats un total de 1.322 refugis antiaeris. L'Eixample, Ciutat Vella i Sants-Monjuïc són els districtes que compten amb més refugis. Durant la Guerra Civil espanyola, Barcelona es va convertir en la primera ciutat occidental bombardejada de forma sistemàtica des de l'aire, malgrat trobar-se a la reraguarda. Van ser 194 bombardejos que van llançar 44 tones de bombes, causant 1.816 persones mortes i 2.710 de ferides, en una ciutat on hi vivia un milió de ciutadans.
Bombardeig italià sobre Barcelona al març de 1938
Recurs històric i humà
La Regidoria de Memòria Democràtica de Barcelona i el Servei d'Arqueologia de la ciutat són els responsables d'aquest web que permet localitzar els 1.322 refugis, gràcies a la tecnologia. Disposa d'un gran volum d'informació i conèixer la documentació, expedients, plànols, imatges i fonts orals de les persones que s'hi van refugiar i els objectes que s'han trobat en el seu interior. En alguns casos, fins i tot, la reconstrucció en 3D.
Arribar a tots els públics
La voluntat del projecte és que la majoria de la població pugui conèixer el paper que van tenir els refugis antiaeris a la vida dels ciutadans barcelonins per protegir-se dels bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. A banda de ser una compilació, es tracta d'un treball de més de vint anys per saber qui, com, quan i perquè s'hi van construir. Però, no es vol quedar només en una eina divulgativa, sinó que no vol oblidar la part més humana, la de les emocions i els sentiments.
Angoixa i pànic
La presentació de 'La ciutat dels refugis' s'ha fet coincidir amb la data dels bombardejos més sagnants que va patir Barcelona del 16 al 18 de març de 1938, que van causar 270 morts. Una de les bombes va fer explotar un camió carregat de dinamita a la cruïlla del carrer Balmes amb la Gran Via. El bombardeig de saturació realitzat per l'aviació i l'artilleria franquista, amb el suport de Hitler i Mussolini, perseguia provocar l'angoixa i el pànic entre la població que s'havia d'organitzar perquè en aquells espais claustrofòbics hi passaven, sovint, nits senceres.