L'Ajuntament i la Generalitat reprenen el trasllat de les antigues presons de Wad-Ras i Trinitat Vella cap a la Zona Franca. Així ho han explicat aquest dimecres en roda de premsa el vicepresident, Pere Aragonès, la consellera de Justícia, Ester Capella, i la tinenta d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, després de l'acord aconseguit entre el Govern i l'Ajuntament per a descontaminar els solars en els quals s'edificaran les noves presons. La construcció dels nous equipaments havia quedat aturada per l'aparició de restes de metalls pesants al subsòl, relacionada amb l'activitat industrial que s'hi desenvolupava.
Tancament de les presons en un termini màxim de sis anys
El compte enrere per al trasllat de les presons de Trinitat i Wad-Ras es posarà en marxa de nou quan l'Ajuntament i la Generalitat rubriquin l'acord. La signatura tindrà lloc en les setmanes vinents. Abans, li cal el vistiplau del Consell Executiu del Govern i del Ple de la corporació municipal. A partir de llavors, començarà a córrer un calendari que compromet la Generalitat a construir els dos centres penitenciaris que substituiran Wad-Ras i Trinitat Vella en un termini màxim de sis anys.
Nou centre que substituirà la presó de Trinitat
La Generalitat traslladarà l'antiga presó de Trinitat Vella a un solar de 6.500 metres quadrats delimitats per la cantonada del carrer A amb el carrer 1 de la Zona Franca. Tindrà capacitat per a 800 persones, i una superfície construïda de 13.000 metres quadrats. L'objectiu del Departament de Justícia és que Trinitat Vella quedi buida el 2025, que és quan es podria estrenar el nou equipament.
Les instal·lacions estaran especialment dissenyades per acollir persones que compleixen la pena de presó classificada en tercer grau penitenciari; és a dir, que només dormen a la presó entre setmana i que, de dia, surten per fer voluntariat, formar-se o treballar. El centre acollirà els homes que, ara, compleixen la pena en tercer grau distribuïts entre Trinitat i Wad-Ras, que són al voltant de 600 persones.
La presó de la Trinitat es va inaugurar el 1964. Durant els seus 57 anys d'història, s'ha adaptat a diversos usos: primer, per a dones; després, per a joves; i, finalment, com a centre obert. Des del 2009, està parcialment enderrocada.
Més de 400 habitatges de protecció oficial
Quan l'Ajuntament cedeixi els dos solars de la Zona Franca, la Generalitat li vendrà per 6,67 MEUR la parcel·la de 20.000 metres quadrats de la presó de Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu. La tinenta d'alcaldia de Barcelona, Janet Sanz, ha incidit en què els veïns de la Trinitat han de saber que "això va de debò" i que el tancament de la presó no es dilatarà més.
En el moment en què els terrenys de la presó siguin de l'Ajuntament de Barcelona, s'iniciarà la construcció d'una fase inicial dels habitatges per a les persones afectades pel procés de reallotjament. Això suposarà la construcció de 131 habitatges. En fases successives, i condicionat al moment del trasllat del Centre Penitenciari, es construirà la resta d'immobles previstos a la parcel·la de la presó i entorns, que suposarà un total de 410 habitatges de protecció oficial.
Una nova presó per feminitzar el sistema penitenciari
L'altre solar, que és el més gran dels dos que l'Ajuntament de Barcelona cedirà a la Generalitat, té una superfície de 20.000 metres quadrats i està situat al carrer E, núm. 34-36. Aquí és on el Departament de Justícia hi ha projectat un nou centre penitenciari concebut amb visió feminista. Tindrà capacitat per acollir entorn de 600 internes i una superfície construïda de prop de 55.000 metres quadrats. L'objectiu del Departament de Justícia és que Wad-Ras quedi buida el 2027, que és quan es podria estrenar el nou equipament.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha assegurat que el centre penitenciari de Wad Ras està obsolet. El centre va ser construït el 1915. Després del tancament de la Model, s'ha convertit en l'equipament penitenciari més antic del país.
El nou centre penitenciari estarà expressament pensat per a les dones privades de llibertat. Tindrà en compte les necessitats de reinserció bàsiques, com ara la salut, les opcions laborals i l'educació, i també les específiques d'aquest col·lectiu, com ara la seva condició de víctimes de violència masclista molt sovint, o de mares, amb els espais de criança, per a infants menors de 3 anys. Les 540 dones encarcerades a Catalunya només representen el 7 % de la població penitenciària, però requereixen un entorn específicament pensat per afavorir la seva reinserció.
Consolidació de Brians 1 com a centre de preventius de la demarcació de Barcelona
L'èxit de Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires) com a centre de preventius de la demarcació de Barcelona, juntament amb la tendència a la baixa de la població penitenciària, fa que el Departament de Justícia projecti un equipament més petit del que estava inicialment previst. No hi haurà presos preventius, sinó que estarà únicament dedicat a les dones. D'aquesta manera, la Generalitat en redueix el cost, n'afavoreix la viabilitat i evita un augment de places innecessari.