El PSC ha estat la primera força en sis dels 10 districtes de Barcelona. Els socialistes no guanyaven unes eleccions catalanes a la ciutat des de les del Parlament de Catalunya del 2003. De fet, amb el 23,5 % dels vots, la candidatura de Salvador Illa millora els resultats obtinguts per Maragall (20,4 % dels vots). Així, Illa aconsegueix 33 diputats, gairebé el doble dels obtinguts el 2017.
L'"efecte Illa" fa del PSC el partit més votat
La campanya dels socialistes s'ha centrat a fer una crida per concentrar en la figura de Salvador Illa el vot no nacionalista. El seu missatge d'aglutinar el vot que vol "passar pàgina" del procés i avançar en el "retrobament" sembla que ha estat ben rebut entre l'electorat.
El candidat socialista ha venut com a punt fort un perfil de servidor públic i un tarannà tranquil. Ha anunciat que vol prioritzar l'èxit de la vacunació i la recuperació econòmica. Ha defensat el diàleg dins la llei i que es tramiti l'indult als presos de l'1-O com una forma de superar l'etapa actual, sense més concreció.
El PSC recupera Cornellà del Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, Badalona, Sabadell, Rubí, Granollers i Terrassa, que el 2017 van votar majoritàriament Ciutadans.
Aquest transvasament de vot es dóna principalment en localitats de l'àrea metropolitana de Barcelona, però també a Viella, el Pont de Suert, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Tarragona ciutat i Mataró.
ERC té la clau del Govern
Malgrat el triomf del PSC, el bloc independentista reforça la seva majoria al Parlament. ERC, Junts i la CUP aconsegueixen així situar-se al capdavant de la representació parlamentària, encara que el guanyador amb escons hagi estat la formació de Salvador Illa. ERC ha augmentat tan sols un escó respecte a les eleccions de 2017, però la CUP passa de 4 a 9 diputats i es converteix en cinquena força al Parlament. D’aquesta forma, el partit liderat per Dolors Sabater torna a ser clau per a establir un govern independentista, ja que el seu suport és essencial.
“La participació cau molt menys als municipis més independentistes“
Aragonès, per part seva, ha dit que l'independentisme ha "fet història" i tindrà ara "una força immensa per a aconseguir l'amnistia i l'autodeterminació".
Junts i ERC han empatat aquesta nit com a primera força a la província de Lleida en les eleccions del 14F.
Improbable sembla l’opció d’un tripartit progressista entre ERC, PSC i En Comú Podem. Albiach ha insistit durant la campanya en aquesta opció i la veritat és que, matemàticament, una aliança d'aquestes característiques proporcionaria estabilitat al Govern: 74 dels 135 escons del Parlament, majoria absoluta.
No obstant això, els vetos creuats entre Illa i Aragonès fan gairebé impossible aquesta possibilitat, encara que sí que és més factible que algun dels dos oferís a Albiach compartir Govern perquè el tercer doni estabilitat a l'Executiu des de fora.
JxCAT guanya les eleccions a Girona
Fa quatre anys, la formació independentista va guanyar a Lleida i Girona, i va ser la tercera força a Barcelona i Tarragona. Amb els resultats del 14-F, Junts reté els set diputats de Girona i perd un a Lleida (ara tindrà cinc) i continua sent la formació més votada a les comarques centrals i a Girona. En la circumscripció de Barcelona es manté en la tercera posició, encara que ha perdut un diputat (ara aconsegueix 16); en la de Tarragona, manté els quatre que ja tenia.
Junts ha aconseguit la victòria al Maresme --comarca on JxCat va ser la més votada en 2017--, amb el 23,2% dels vots, i el PSC ha estat la tercera força més votada, amb el 19,82%, i superada també per ERC, amb el 22,89%.
La participació cau molt menys als municipis més independentistes. A més, l’abstenció creix més als municipis on JxCat, ERC i la CUP van obtenir uns pitjors resultats el 2017. Lleida ha donat el triomf a la formació de Pere Aragonès, amb un 21,91% dels sufragis, i a Girona s’ha imposat Junts, amb un 32,79% dels suports. Els papers s’han invertit com a segona força política, sent ERC a Girona i a Tarragona.
Vox, quarta força política a Catalunya
Històrica irrupció de Vox al Parlament amb 11 escons, més que PP i Ciutadans junts.
Garriga es reclama com a "líder de l'oposició al separatisme i a l'esquerra". "Tots els catalans estan ja representats en el Parlament de Catalunya, perquè estan totes les províncies representades amb aquestes sigles".
Vox aconsegueix a l'anhelat sorpasso al PP, però és que, a més, ha aconseguit superar el més optimista dels pronòstics en avançar també a Ciutadans, que va ser el primer partit constitucionalista a Catalunya el 2017.
La força dels seus vots ha estat principalment a Barcelona, on aconsegueix set dels seus 11 diputats. Però la rellevància del seu resultat està en el fet que Vox ha aconseguit ser un partit amb presència en tota Catalunya. Perquè dos dels seus escons surten de Tarragona, i un altre de Girona, la província amb més presència de l'independentisme; i un altre més per Lleida.
Hi ha 2 municipis on Vox és el més votat: Vilamalla a Girona i La Pobla de Mafumet, a Tarragona. A Vilamalla Vox guanya amb 102 vots, 22,52% i el segon és JxCat, amb 87 (19,21%).
En les eleccions generals va obtenir un 6,3% del vot i ara ha aconseguit pujar al 7,6% gràcies, principalment, al seu ascens fora de la província de Barcelona.
Ciutadans s'enfonsa
Catalunya ha tornat a certificar que la dreta està en crisi. Ciutadans ha passat de ser el guanyador de les eleccions del 2017 amb 36 escons a convertir-se en la setena força del Parlament, amb 6 diputats a l’hemicicle.
El partit taronja que va aconseguir 36 escons i un 25,35% dels vots fa quatre anys, n'ha perdut 30 en aquests comicis i s'ha quedat amb només 6 diputats. La davallada suposa que el partit només ha comptat amb 5,55% dels vots, gairebé 20 punts menys, i n'ha perdut més de 950.000. Les enquestes auguraven la desfeta, però tot apunta que el partit no esperava que tingués aquestes dimensions.
La presidenta de Cs, Inés Arrimadas, ha convocat d'urgència un comitè executiu dilluns a la tarda per avaluar la situació. Fonts del partit apunten que està en joc la continuïtat del cap de campanya i vicesecretari general de Cs, Carlos Carrizosa.
Arrimadas ha reconegut tenir una "sensació de tristesa" i ha admès que "l'independentisme surt reforçat". Carrizosa creu que “no hem sabut mobilitzar l’electorat”.
Ciutadans ha quedat relegat a setena força política a Barcelona i a sisena a Tarragona. Les poblacions que compten amb un percentatge de vots de més del 6% al partit han estat el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, Garraf, el Baix Penedès i el Tarragonès.
El PP cull el pitjor resultat de la seva història
La candidatura liderada per Alejandro Fernández ha acollit el pitjor resultat de la seva història en obtenir tres escons i un 3,85% dels vots, la qual cosa li deixa com a última força parlamentària.
L’entrada en escena de Salvador Illa com a candidat del PSC ha sigut una de les causes de l’ensorrament del PP. Alejandro Fernández ha reconegut que el resultat obtingut ha estat molt dolent.
De poc ha servit el fitxatge de l’exportaveu de Ciutadans en el Parlament Lorena Roldán per a pescar vots no independentistes i complir el seu objectiu d'aconseguir grup parlamentari propi.
Els 'populars' partien de la seva pitjor dada en passar en els comicis de 2017 d'11 a 4 diputats que els van col·locar en el grup mixt, i el 'sorpasso' de Vox els ha fet cedir 76.844 vots.
Barcelona és l'única província que ha donat escons al PP, que ha perdut el seient que va aconseguir en la circumscripció de Tarragona.
En Comú Podem confia a ser clau per a un Govern d'esquerres
Jéssica Albiach ha aconseguit vuit diputats, els mateixos que fa quatre anys, encara que pel camí s'ha deixat més de 130.000 sufragis, una mica més d'un 40% dels reeixits llavors. En percentatge de vot, els comuns passen del 7,46% al 6,86%.
La caiguda de la participació, que no ha aconseguit el 55%, ha afectat gairebé totes les forces, però és la primera vegada des de 2016 que l'espai polític articulat al voltant de Podemos aconsegueix mantenir-se en unes eleccions en relació amb la convocatòria anterior.
Això ha valgut a Albiach per a assegurar que són "un espai sòlid i fort" que està "convençut". I per a anunciar que aquest dilluns cridarà a Salvador Illa (PSC) i Pere Aragonès (ERC) per a asseure'ls en una "taula de negociació" i buscar "un Govern d'esquerres".
La formació morada ha desaparegut a Lleida i Girona i ha sobreviscut amb un escó a Tarragona.