L'actriu i humorista Rosa Maria Sardà ha mort als 78 anys víctima d'un càncer que va fer públic a finals d'abril. Ja érem en ple confinament i va explicar que ho estava passant molt malament. Autodidacta, de família d'actors, dona de teatre, cine i televisió, va començar dalt dels escenaris al seu barri d'Horta, a Barcelona. El 1962 va fer el salt al teatre professional.
Des del 1975 treballà a la televisió, a TVE a Catalunya, amb l'obra de teatre "Una vella, coneguda olor", de Josep Maria Benet i Jornet. La televisió va ser una finestra que se li obrí aviat i que ha estat el seu mitjà tota la vida. Hi ha fet d'actriu però també de presentdor i entrevistadora. I sempre, amb sentit de l'humor.
Un humor irònic, molt clar, potent. Sovint s'havia quedixat que a vegades no se l'entenia per si algú el trobava un punt absurd. En destacaven els gags, un espai reduït de temps que li permetia fer riure en pocs segons, potser només amb la posta en escena o amb una paraula. Tot junt podia ser magistral.
La Sarda, història de la televisió
El 1979 va estrenar com a gran protagonista a TVE Catalunya, amb l'espai Festa amb Rosa Maria Sardà. Programa que es feia i s'emetia des de Miramar.
Festa amb Rosa Maria Sardà: la tieta monja, petició de Manuel Salazar
Un any després ja estava en emissió una sèrie molt popular i agraïda: "Les nits de la tieta Rosa". Una història d'humor gravada als estudis d'Hospitalet i protagonitzada per la Sardà, amb actuacions musicals i amb públic. La tieta Rosa porta una doble vida, i permet a l'actriu lluïr-se en dos papers alhora. Aquests dos programes només es veien a Catalunya. Però el 1984, tot va canviar.
Aquell any estrena en castellà a TVE el programa Ahí te quiero ver. Un programa d'entreteniment conduït per la mateixa Rosa Maria Sardà que es va emetre a La 1 fins al 1987, durant tres anys. I això la va consagrar arreu d'Espanya. Si el públic en gaudia, ella encara més: feia entrevistes i actuacions i sobretot, el gènere que la fer tant estimada, els gags d'humor. Us deixem un capítol en el que entrevista 'Els comediants' i Montserrat Caballé i actua l''Orquesta Mondragón'.
Arxiu TVE Catalunya - "Ahí te quiero ver"
Uns anys més tard, va fer Abuela de verano una sèrie que va ser molt ben rebuda pel públic. I no podia ser d'altra manera: l'espai Memòries de la tele li va dedicar un programa.
Memòries de la tele: 6 febrer
Al cinema, va destacar la seva participació a Moros y cristianos, Alegre ma non troppo, Airbag, La niña de tus ojos, Todo sobre mi madre, Sin vergüenza i Ocho apellidos catalanes. Ha deixat una petjada inesborrable com a actriu. El seu darrer treball davant les càmeres ha estat la pel·lícula Salir del Ropero de la directora Ángeles Reiné.
Sardà en el seu darrer treball: Salir del Ropero de la directora Ángeles Reiné
Malatia i coronavirus, una suma ben trista
"La Sardà", com se l'ha conegut sempre, una dona d'empenta, iniciativa i gran força damunt de l'escenari i en tants altres aspectes de la seva vida, l'ha acabada amb moments molt difícils. Tal com i va dir entre llàgrimes a Jordi Èvole al seu programa, el confinament per la pandèmia i el càncer l'havien entristit molt. Havia decidit també abandonar el tractament.
Des que va rebre el Premi FAD Sebastià Gasch el 1979, i l'any següent el Memorial Margarida Xirgu, Rosa Maria Sardà té dos Premis Goya, la Medalla d'Or de l'acadèmia espanyola de cinema, el premi Premi Miramar d'Honor de TVE Catalunya, el 2015. I aquest mateix anys, el Premi Max d'Honor. El 2016 va rebre el Premi Feroz d'Honor i el Gaudí d'Honor.
Aquests premis destaquen que la seva trajectòria ha estat continuada i molt valorada a la professió. Per això precisament l'any del seu primer Goya, ella presentava la gala!
Retransmisión de la 8 edición de los Premios Goya (1994)
Enguany era previst que Rosa Maria Sardà rebés el premi Fotogramas de Plata especial. Però finalment la ceremònia es va haver de suspendre per la pandèmia. Va rebre també la més alta distinció del Govern de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, el 1994. Dèia que no la volia, però els seus germans li van insistir que així anaven de festa i s'ho pasaven bé. Al final de l'acte, ella també es va divertir: va veure que cada cop que passava davant dels mossos se li quadraven. I es va dedicar a passar un cop i un altre, i anar rient...
Es declarava públicament socialista i antiindependentista. I al cap de 23 anys de guardar-la, va retornar la Creu de Sant Jordi perquè li havia donat el president Jordi Pujol el considerava un corrupte. I li va recomanar a la seva gran amiga Isabel Coixet que retornés la seva.
Sardà odiava les esqueles, una altra de les "distincions" de la Creu de Sant Jordi. Però potser ara, totes totes, no les podrà evitar...