'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de RTVE Catalunya. Dirigit i presentat per Anna Cler, s'emet els dissabtes a La 2.
Aquesta setmana a 'Noms propis', Anna Cler entrevista Eulàlia Ramon. Després de tota una vida treballant al teatre, al cinema i a la televisió, l'actriu Lali Ramon s'ha posat darrere les càmeres per dirigir el curtmetratge 'Cuentas divinas', que va ser nominat a la darrera edició dels Goya.
Nascuda a Barcelona, es va criar entre Sant Feliu de Guíxols i el barri de Sarrià, quan era més aviat un poble. Ara viu a Barcelona i visita Madrid més per temes familiars, per veure sobretot als seus nets i la seva filla.
Parlarà dels seus estudis que no va finalitzar de periodisme a Bellaterra, de la seva feina quan era jove a una assessoria fiscal i que quan sortia del treball, feia càstings per ser figurant als anuncis, per guanyar més diners. La seva família veia el tema de la interpretació com una afició i no com una feina, i al final va marxar a Madrid per buscar feina d'actriu. Es va iniciar professionalment l'any 1983. Va debutar al cinema amb la pel·lícula 'Últimas tardes con Teresa', de Gonzalo Herralde. I durant la seva carrera ha pogut compartir cartell amb grans actors i actrius internacionals.
Li emociona visitar els estudis de RTVE a Prado del Rei perquè li recorda els seus inicis d'actriu. L'apassiona la fotografia i gravar vídeos, com feia el seu marit Carlos Saura. Van estar trenta anys junts fent pel·lícules, i compartint vivències. Es van conèixer a la seva productora quan va portar el seu currículum i van treballar en mitja dotzena de pel·lícules junts.
D'ell recorda que li ha ensenyat molt i que era un geni. Destacarà la capacitat de concentració que tenia, l'energia positiva i les ganes que li posava quan arrencava els rodatges. I que per a ell "l'important és la feina i la concentració, i que no cal anar de pressa i estar amb nervis".
Ara prepara un nou projecte perquè li ha agafat el gust de dirigir sense renunciar al seu vessant interpretatiu. Dirigirà el curtmetratge 'Agonía' i assegura que se sent més còmode dirigint que fent d'actriu, per la pressió d'estudiar el paper i per la interpretació i tota l'escenografia.