"CIMS", el programa de TVE Catalunya que s'emet els dilluns de 20.30 a 21.00h per La 2, és dirigit i realitzat per Cesc Tomàs i presentat per Rogeli Vázquez.
Pep Parés és una persona polifacètica: ha estat actor i director de teatre, ha fet televisió, qui no recorda el Capità Enciam, ha estat president d'Amnistia Internacional a Catalunya i des del 1991 organitza i dirigeix Pirena, una cursa amb trineus tirats per gossos que és coneguda arreu del món. "Em dedico a inventar històries... això és i ha estat la meva vida". I sí, la seva vida està plena d'històries, de molt bones històries que val la pena conèixer.
El capítol d'aquest dilluns comença al Pla de Beret .Un bon amic d'en Pep Parés, l'Andoni, ens ha cedit un trineu per arribar, per una pista nevada, fins a Montgarri on hi farem nit. El Pep ens parla de la personalitat diversa dels gossos que tiren del trineu i de la necessària compenetració amb el musher o persona que els dirigeix. Ens explica que un dels seus somnis, com a expressió de viure al màxim aquesta compenetració, era dormir sobre el trineu : “Si... sempre havia somiat dormir sobre un trineu i ho vaig aconseguir al 1998 travessant un llac glaçat. Va ser una experiència única”.
El Pep i el Rogeli arriben desprès d'un extraordinari passeig amb trineu a Montgarri, el poble més alt de Catalunya, amb 1645 metres.
L'any 2005, Montgarri només tenia 3 habitants censats, a causa del despoblament de la vila que es va produir entre el 1945 i el 1955 per les dificultats d'accedir al poble. És, segons senyalen les estadístiques, el poble més fred de tot l'Estat. Hi gela, diuen, 180 matins l'any.
A Montgarri hi ha un santuari del 1117, i al costat hi havia una rectoria i un hospital. Actualment, en el lloc de la rectoria hi ha un refugi, i també una borda que fa de restaurant. Dormirem en aquest refugi. Al Pep li fa il·lusió ensenyar-nos Montgarri: "En les primeres edicions de Pirena, quan passàvem per aquí, la rectoria era en runes. Ara ha estat reconstruïda i és aquest magnífic refugi".
Al vespre, la flaire de la llenya que es va consumint a la llar de foc atia la conversa. El Pep ens parla de l'època en la que va interpretar el Capità Enciam: "Encara crec que els petits canvis són poderosos. Si la gent ens poséssim d'acord en qüestions bàsiques i les poguéssim defensar...les coses canviarien per bé. Per exemple, l'estat del benestar que tant ens ha costat d'aixecar. Guardo el vestit del Capità Enciam. Em faria il•lusió ensenyar-lo als meus nets i explicar-los el que va significar".
Fa fred quan sortim de matinada a fer el cim del Cap dels Closos. Tenim per davant 750 metres de desnivell. Les raquetes, i sobre tot el nostre guia, el Fidel ens ajudaran a arribar al cim.
Més endavant veiem el rastre d'un gran allau."Vaig viure aquest allau. Va caure poc abans que hi passéssim amb la Pirena. Va obstruir tota la vall i fins hi tot un petit llac a la Noguera Pallaresa. Vam haver de tallar amb serres molts arbres per poder-hi passar". El Pep ens explica tot això amb l'admiració i el necessari respecte que una persona com ell sent per la natura.
A la carena del Cap dels Closos s'hi produeix un fet ben curiós. Les gotes de pluja que van a parar al vessant est acaben a la Mediterrània a través de la Noguera Pallaresa. Les que cauen a la banda oest van cap a l'Atlàntic a través del Garona. Prova de com petites diferències generades en un punt inicial acaben comportant grans diferències al cap d'un temps.
Mirem muntanyes que ens envolten, entre elles l'Aneto, i això propicia una reflexió de Pep Parés sobre el Planeta. "Les 3 erres del Capità Enciam encara són vàlides: reduir el consum, reutilitzar, reciclar...si tot el món consumís com nosaltres ens carregaríem 2 o 3 planetes". També parla del paper que fa Amnistia Internacional, organització a la que pertany: "A Amnistia Internacional judicialitzem la injustícia que hi ha al món. Demanem als governants que compleixin amb les lleis i els acords internacionals".