Lluna Vicens ha escrit "Mercancía robada" una novel·la autobiogràfica que narra la seva vida quan tenia divuit anys i va ser captada per una xarxa de proxenetes i obligada a exercir la prostitució. L'escriptora explica com va anar a una suposada entrevista de treball, per acabar en mans d'una organització que la va obligar a prostituir-se. És una història real de Lluna Vicens que trenta-tres anys després, decideix explicar-la en el llibre.
"Els clients no estan pagant el servei, estan pagant el viatge per portar a alguna altra noia".
El 1988, va sortir de Barcelona cap a Saragossa en tren per fer una formació de guia turística, però la realitat va acabar sent una altra molt diferent: "Vaig veure l'anunci en un diari i vaig anar fins a Passeig de Gràcia perquè em fessin l'entrevista. Jo només anava a fer una formació per al treball." La Lluna explica que no va sospitar de res: "Em vaig despertar i vaig dir "què està passant?". No tenia sabates i la meva bossa amb els diners i la documentació havien desaparegut. No tenia res".
"La figura de la meva mare és la més important"
D'aquells dies de desconcert només recorda a una persona a Pablo, el seu proxeneta. Com que no em recordava de la resta de noms, els personatges estan descrits per alguna característica, com el cas de la noia del cabell llarg. Durant l'entrevista ha destacat la rellevància de la seva mare, del seu contacte, que li va permetre sobreviure a aquella experiència.