Els lemes, les fotografies i els colors dels cartells electorals són elements que permeten identificar les estratègies de comunicació dels partits. El professor de Comunicació Social i Persuasió de la UOC, Lluís Pastor, n'ha analitzat els missatges al al 'Cafè d'idees' de La 2Cat i Ràdio 4, amb Gemma Nierga, i ha destacat una tendència creixent a situar els candidats al centre de les campanyes.
"Els cartells solen prefigurar el tipus de campanya de cada partit, que sol prefigurar els resultats electorals", ha explicat Pastor. Segons el professor, quan una formació ha de sintetitzar les seves idees en una imatge i un text, es juga bona part de la manera com vol presentar-se davant l'electorat. El cartell es converteix així en "un petit símptoma" del que es veurà durant els 15 dies de campanya.
La personalització dels candidats guanya protagonisme
Una de les principals tendències que Pastor identifica en aquesta campanya és la hiperpersonalització. Les fotografies dels caps de llista ocupen bona part de l'espai dels cartells i, en alguns casos, fins i tot desplacen la identitat visual de les formacions.
Cartell del candidat del PSOE, Pedro Sánchez, a les eleccions generals del 29N
El cartell del PSOE presenta Pedro Sánchez amb una fotografia informal, acompanyada del lema La fuerza de la gente. Pastor destaca la composició de la imatge, en què apareixen unes mans que suggereixen la presència de diferents col·lectius, així com les diagonals que travessen la fotografia. També interpreta l'ombra del lema com una possible referència a l'habitatge.
Cartell del candidat del PSC per Barcelona, Jordi Hereu, per les eleccions generals del 29N
El cartell del candidat del PSC per Barcelona, Jordi Hereu, és, segons Pastor una "versió low-cost cognitiu": "És la mateixa idea, pero no sóc Pedro Sánchez, portada al barri. Amb un altre posat", detalla, "i aquí la gent canvia per Catalunya, com dient si el PSOE mana és perquè els catalans hem fet que els socialistes manin. És aquesta corretxa de transmissió del graner català", argumenta el professor.
El candidat del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, a les eleccions generals del 29N
En el cas del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo apareix sense corbata, una imatge que Pastor interpreta com un intent de projectar proximitat i una certa centralitat. "Està feta des dels ulls de la seva dona. És un Pierce Brosnan anunciant una pel·lícula dels 90 (...) És una mirada canalla".
Cartell del candidat del PP per Barcelona, Xavier García Albiol, a les eleccions generals del 29N
Sobre el cartell del candidat del PP per Barcelona, Xavier García Albiol, Pastor afirma que és del mateix estil. "En aquest cas no és el Pierce Brosnan, perquè té aquest aspecte dur i rotund, que et vindria a ser el guardespatlles d'en Pierce Brosnan, d'alguna manera, però es manté la lògica".
Però, per al professor, l'element més significatiu és el lema El cambio necesario. Considera que l'adjectiu "necessari" reforça la idea que l'alternança política no és només una opció, sinó una necessitat. "S'ha tret la corbata per apropar-se a la gent i això ens grinyola", assegura Pastor.
Vox aposta pel sentit comú i una imatge més neutra
El cartell de Vox trenca amb alguns dels elements més habituals de la comunicació visual del partit. "Superneutra i superdiferent de tot el que hem vist", ha destacat Pastor. Santiago Abascal hi apareix amb corbata, mirant directament a càmera i sense els recursos més explícits que habitualment s'associen a la formació. Pastor destaca que la imatge busca una aparença més neutra i que el lema, Sentido común, intenta presentar el missatge del partit des d'un terreny compartit per una part àmplia de l'electorat.
Candidat de Vox, Santiago Abascal, a les eleccions generals del 29N
"Ell, que va disfressat de caçador els caps de setmana quan fa mítings perquè el caçador és el que porta armes, intuitivament ens està dient a tots que, ojo amb el que fem, aquí es posa corbata. Et mira als ulls i res de lemes provocadors com han tingut sempre, sinó un lema que intenta d'alguna manera blanquejar fer un greenwashing polític, sentit comú", detalla el professor. Segons la seva interpretació, aquesta estratègia podria anar dirigida a captar votants que no s'identifiquen necessàriament amb les posicions més extremes de la formació.
Front Ampli reivindica l'habitatge amb un joc de paraules
El cartell de Front Ampli, amb Ada Colau com a protagonista, posa el nom de la formació en primer pla. La fotografia de la candidata, retallada i superposada al disseny, segueix una fórmula que també es repeteix en altres cartells de la campanya. Pastor centra especialment l'anàlisi en el lema Un vot com una casa.
Cartell de la candidata de Comuns-Front Ampli, Ada Colau, a les eleccions generals del 29N
El professor considera que el joc de paraules vol vincular el vot amb la qüestió de l'habitatge, però qüestiona l'eficàcia de l'expressió perquè recorre a una frase feta que, al seu parer, pot restar força al missatge polític.
"Front Ampli, el que fa valer és el nom del partit i després hi ha dos elements. Hi ha l'element de la pròpia de Colau, que ja aquesta cosa ho veurem en diferents cartells, s'haurà posat de moda que és retallar la imatge del candidat, com si fos un candidat en tres dimensions, que surt de la pantalla i fa una mica de cosa, perquè a més, en el cas de la Colau, ha quedat un aspecte una mica saruli, una mica...de cera, i sembla que surti del museu de cera de Madame Tussauds", matisa Pastor.
"Després l'Ada Colau té una cosa que amb el seu modificació del look, és una imatge més andrògina que segurament als seus votants és una cosa que els cau una mica més aprop, també, que si no fossin votants de Vox o del PP. I després una cosa que em sembla molt interessant és el lema", detalla.
Pastor centra, especialment, l'anàlisi en el lema Un vot com una casa. El professor considera que el joc de paraules vol vincular el vot amb la qüestió de l'habitatge, però qüestiona l'eficàcia de l'expressió perquè recorre a una frase feta que, al seu parer, pot restar força al missatge polític. "Un no sé què com una... Ha fet un gol com una casa, ha fet una cagada com una casa... Queda frivolitzat, la potència que volien donar-li en aquest vot i en aquesta casa", argumenta.
Esquerra apel·la a la defensa post-29N
Cartells del candidat d'ERC, Gabriel Rufián, a les eleccions generals del 29N
El cartell d'Esquerra Republicana destaca per la gran imatge de Gabriel Rufián, en blanc i negre, sobre un fons taronja que gairebé ocupa total la pàgina del cartell. La imatge del cartell concentra la "hiperpersonalització" del candidat. El lema Defensa't concentra bona part del missatge de la formació. Pastor considera que el verb té una connotació de confrontació i que projecta una idea de defensa davant d'un escenari polític posterior a les eleccions. També assenyala que les referències al país, a la gent i al futur deixen oberta la interpretació de qui són els destinataris d'aquesta crida. "Auguro per aquest cartell ambigo resultats escassos", sentencia Pastor.
Junts situa Catalunya al centre
Cartell de la candidata de Junts, Míriam Nogueras, a les eleccions generals del 29N
En el cas de Junts, el cartell de Míriam Nogueras manté el blau identificatiu de la formació i aposta també per una gran fotografia de la candidata. "La fotografia aquesta, cruedebileja una mica. A mi em sona una mica Cruella de Vil [del clàssic de Disney 101 Dàlmates] amb aquest somriure de la sogra que no sap si té les bones intencions o no té les bones intencions.", ha detallat.
"En unes eleccions com aquestes que no se sap ben bé on està Junts, traiem el Sant Cristo Gros. Sant Cristo Gros és dir Catalunya. Això sempre funciona", esgrimeix. El lema incorpora la referència a Catalunya i al seu paper com a element central de la proposta política del partit. "O sigui, Junts és el centre... ?", es pregunta Pastor. "Junts pot ser el centre si entenem que l'ultradreta és la dreta", conclou.
Pastor interpreta que la formació busca reivindicar-se com una opció diferenciada dels grans blocs polítics i que el missatge juga amb el doble sentit de situar Catalunya al centre del debat.
Podemos aposta per Irene i pels missatges bàsics
El cartell de Podemos també prioritza la figura de la candidata, Irene, per davant del nom de la formació i és un altre exemple d'hiperpersonalització. De fet, Pastor destaca que el nom del partit queda relegat a un segon pla, mentre que la imatge de la candidata ocupa el protagonisme. "Auguro debale", sentencia l'expert.
Candidata de Podemos, Irene Montero, a les eleccions generals del 29N
"A mi és tan tou que em recorda una felicitació de Nadal", explica Pastor sobre el lema Paz, casa y trabajo, qui també recorda recupera tres conceptes bàsics que el professor relaciona visualment amb l'estètica del constructivisme soviètic. Pastor considera que és un missatge molt tou i que contrasta amb la contundència que havien tingut altres campanyes de la formació.
Els cartells no determinen el vot, però marquen el relat
Més enllà de l'anàlisi de cada formació, Pastor considera que els cartells no són necessàriament determinants a l'hora de decidir el vot. Tot i això, defensa que formen part d'una estratègia comunicativa més àmplia i que contribueixen a definir el to de la campanya.
El professor també apunta que la personalització dels missatges s'ha intensificat. Quan les idees i els programes passen a un segon pla, explica, la figura del candidat guanya pes com a principal element d'identificació.
En aquest context, els partits també han ampliat els canals de comunicació i recorren a les xarxes socials, als creadors de contingut i als pòdcasts per arribar a l'electorat. Una transformació que, segons Pastor, modifica la manera com els polítics es relacionen amb la ciutadania i com es construeix l'opinió pública.