Classic Electro Drama és el nom del nou disc de la cantant, pianista i productora musical Meritxell Neddermann. L'àlbum fusiona la tradició acadèmica i l'avantguarda electrònica, i és que l'artista crea un univers amb influències de l'alta cultura i la fantasia literària. Neddermann està de gira amb aquest nou projecte i actuarà a Lleida el 13 de novembre, a Girona el 14 i a Figueres el 28. La cantant visita el programa Punts de Vista per actuar en directe i explicar el rerefons del projecte.
Punts de Vista - Alexander Main, Paula Hergar i Meritxell Neddermann
Un univers entre la música clàssica i l'electrònica
Neddermann assegura que els tres conceptes que conformen el nom del seu nou àlbum, Classic Electro Drama, «són tres pilars fonamentals en la meva inspiració i creació». «Els tenia sense nom, però amb aquest disc he decidit fer-ho palès amb el títol», explica la cantant, que recalca que són tres mons que sempre té molt presents.
El periodista i col·laborador de Punts de Vista, Víctor Fernández Clarés, descriu la productora musical com una artista amb formació clàssica de piano i composició. Neddermann, però, ha complementat aquesta formació amb «l'experimentació amb sintetitzadors, amb la cinta de gravació i amb altres efectes vintage que depenen molt de l'electricitat».
La literatura i l'humor com a fonts d'inspiració
Pel que fa al concepte de drama, la pianista fa referència a la qüestió literària, però també hi ha un component notable d'humor en algunes de les cançons, tal com apunta Clarés. «Faig servir molt l'humor en el meu dia a dia i ja se m'havia colat en algunes cançons. M'encanta fer riure i que em facin riure», reconeix Neddermann.
“He pogut fer físiques algunes coses que em voltaven pel cap“
La cantant ja havia visitat Punts de Vista per presentar altres projectes, però la presentadora del programa, Tània Sarrias, considera que aquest nou disc és el que millor la representa. Neddermann respon que se sent en un moment de maduresa diferent: «He pogut fer físiques algunes coses que em voltaven pel cap i que potser no havia aconseguit amb altres projectes», reflexiona la productora musical. Víctor F. Clarés apunta que el nou disc de l'artista està farcit de detalls que és un plaer anar descobrint com a oient.
El piano, una font inesgotable d'inspiració
La portada del nou àlbum és una imatge de la fotògrafa Sílvia Poch que es caracteritza per l'abundància de teclats. «Tot el que tingui un format amb el teclat del piano em fascina», confessa la pianista, que afegeix: «M'inspira molt qualsevol so per fer una cançó, i així ha passat amb aquest disc. Que l'instrument m'inspiri a l'hora de fer cançons em sembla fascinant».
La presentadora Tània Sarrias i el col·laborador Víctor F. Clarés entrevisten l'artista Meritxell Neddermann.
Tània Sarrias assenyala que el nou disc té moltes capes. Tot i que sembla que estigui tot molt planificat, Neddermann reconeix que, en algunes cançons, s'ha aventurat a l'estudi sense saber ben bé què en sortiria i que el resultat ha estat una sorpresa. De fet, assegura que és una manera de treballar que li agrada molt. «És tirar-se a l'abisme», afirma. En altres ocasions, en canvi, l'artista tenia les idees molt clares i ho portava tot preparat.
La calidesa de la cinta analògica davant la immediatesa digital
La cantautora Anni B Sweet, que també ha visitat recentment Punts de Vista, parlava de gravar les cançons amb cinta analògica. Meritxell Neddermann també ho fa. «Sento aquesta calidesa que em fa ser més addicta al so», afirma l'artista. Sarrias apunta que la manera de fer de la cantant és anar una mica a contracorrent, en contraposició a les noves tecnologies, que obliguen a la immediatesa. «També el cinema s'està gravant amb 8 mil·límetres», explica la presentadora. Neddermann considera que «és una contracultura necessària anar a veure un artista que fa alguna cosa amb les mans i no té escapatòria de l'error».
‘Royalties’, una crítica a les exigències de la indústria musical
Per a Víctor F. Clarés, la cançó que més li ha cridat l'atenció del nou àlbum i que probablement és la més accessible és Royalties. La lletra parla de la contradicció entre fer temes complexos pel que fa a la composició i les exigències de la indústria musical, que demana peces més senzilles. «Hi ha música que sona a les radiofórmules que està molt ben feta, però n'hi ha d'altra que no l'entenc i penso que no és possible que li agradi tant a la gent», conclou la productora musical.