L'eurodiputat de Junts, Toni Comín, considera que l'independentisme ha tancat amb èxit el cicle de la repressió posterior a l'1 d'Octubre i defensa obrir un debat estratègic sobre els objectius de la nova etapa política.
Cafè d'idees - Toni Comín: "L'independentisme ha de decidir de què va la nova etapa"
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2Cat i Ràdio 4, Comín ha qualificat l'amnistia de "victòria" de l'exili i ha demanat centrar els esforços a defensar la viabilitat d'un nou referèndum d'autodeterminació. L'eurodiputat sosté que l'independentisme ha culminat la fase política iniciada amb la judicialització del procés. Segons ha subratllat, l'objectiu principal de l'exili era "fer fracassar la repressió espanyola", un propòsit que considera assolit.
El polític defensa que les victòries judicials aconseguides en diversos països europeus i l'aprovació de la llei d'amnistia demostren que aquesta etapa es tanca amb un balanç positiu, malgrat que hagi estat "molt més llarga" i "dolorosa" del que esperaven. Per això, creu que ara l'independentisme ha d'afrontar un debat de fons."L'independentisme ha de decidir de què va la nova etapa", ha afegit.
El referèndum, objectiu de la nova fase
L'eurodiputat considera que, una vegada superada la fase centrada en la denúncia de la repressió, el moviment independentista ha de concentrar esforços en la defensa del dret a decidir davant les institucions europees. Ha recordat que una de les reivindicacions històriques de l'independentisme era el binomi format per amnistia i autodeterminació, però ha admès que, mentre Europa ha avalat la necessitat de l'amnistia, encara manté reserves sobre la qüestió del referèndum.
Per aquest motiu, assegura que el seu nou mandat al Parlament Europeu estarà enfocat a fer "pedagogia" sobre la legalitat d'una consulta acordada. "Vull centrar aquest nou mandat a explicar que el referèndum no només és necessari i legítim, sinó que és perfectament legal", ha exposat.
Comín també ha defensat que l'1 d'Octubre va generar un mandat democràtic legítim, però ha remarcat que un nou referèndum amb reconeixement de l'Estat espanyol representaria "un pas endavant".
El retorn a Catalunya: "Com si no me n'hagués anat mai"
L'exconseller ha admès que el retorn després de gairebé una dècada a l'exili està sent especialment emotiu. Tot i això, assegura viure una sensació contradictòria entre la satisfacció de recuperar la seva vida quotidiana i la percepció que el temps no hagués passat. "Per un cantó no t'ho creus, però tens la sensació com si no te n'haguessis anat mai", ha dit.
Així mateix, Comín ha explicat que la realitat política i social que s'ha trobat no l'ha sorprès perquè durant tots aquests anys ha mantingut un contacte permanent amb Catalunya. "Sabem perfectament el país que ens trobem. Els canvis no m'estan sorprenent", ha assegurat.
Presó i exili: una estratègia que es va acabar complementant
Preguntat sobre les decisions que van prendre els membres del Govern després de la declaració unilateral d'independència, Comín ha revelat que la seva preferència inicial era que tots els dirigents haguessin marxat a l'exili. "El meu desig era que tots marxéssim, era una mica el que s'havia acordat", ha confessat.
Ha reconegut que aquesta era l'opció que consideraven políticament més útil per combatre la resposta judicial de l'Estat. Amb la perspectiva dels anys, però, pensa que la coexistència entre exiliats i presos pot haver reforçat els arguments de les defenses davant dels tribunals europeus. "Potser sense la presó no hi hauria hagut aquestes victòries judicials tan clares", ha esgrimit. Segons Comín, les resolucions d'alguns tribunals europeus que van rebutjar extradicions van tenir en compte les condicions en què es trobaven els dirigents empresonats a Espanya.
La crisi del 2017 i les tensions internes
L'eurodiputat també ha fet referència a les hores decisives prèvies a l'aplicació de l'article 155 i a la declaració d'independència. Sense voler entrar en detalls que assegura que explicarà en un futur llibre, sí que ha apuntat que la divisió interna dins l'independentisme va influir en les decisions del Govern espanyol.
Segons la seva interpretació, quan l'executiu de Mariano Rajoy va detectar discrepàncies entre els partits independentistes va concloure que podia aplicar igualment tota la resposta repressiva encara que finalment s'haguessin convocat eleccions. "Quan van veure la divisió interna de l'independentisme van olorar la sang", ha declarat
A més, ha rebutjat la tesi expressada en diverses ocasions per l'exconsellera Clara Ponsatí, que ha comparat l'estratègia del 2017 amb una partida de pòquer. Comín defensa que el Govern havia de preparar-se tant per una resposta democràtica de l'Estat com per una d'autoritària.
Avís per l'ascens de l'extrema dreta
En clau internacional, Comín ha mostrat preocupació pel creixement dels partits d'extrema dreta a Europa i ha fet una crida als demòcrates perquè treballin per combatre aquest fenomen. Amb tot, ha deixat clara la seva posició sobre el paper d'aquestes forces: "No vull que l'extrema dreta a Europa tingui el pes que està tenint. Cap demòcrata ho vol", ha reconegut.
Preguntat per la possibilitat que el Partit Popular i Vox governin després de les eleccions generals del 29N, ha evitat entrar en debats de campanya electoral i ha remès qualsevol decisió sobre investidures a la candidata de Junts, Míriam Nogueras, que ja ha informat que no pensa fer president ni Pedro Sánchez ni Núñez Feijóo.