Juan Francisco Ayuste, maquinista jubilat i tècnic de formació de maquinistes, considera que la clau de la investigació és entendre per què es va autoritzar la "marxa normal" de l'AVE després de la caiguda del sistema LZB. L'expert defensa que el sistema de seguretat va funcionar correctament i reclama respecte per a les víctimes i els professionals implicats.
La col·lisió entre un AVE de Renfe i un tren d'Iryo a Urda (Toledo), que ja ha deixat 68 víctimes mortals confirmades i més de 180 ferits, continua sota investigació. Aquest dijous, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha informat que 60 persones hospitalitzades ja han rebut l'alta mèdica, mentre que els equips de rescat han localitzat noves restes humanes que encara han de ser identificades, fet que podria modificar el balanç definitiu de víctimes.
Cafè d'idees - Accident de tren a Toledo: "És per més d'una causa"
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2Cat i Ràdio 4, Ayuste ha assegurat que l'accident no es pot explicar per una sola causa. "Hi ha d'haver moltes raons perquè hagi passat aquest accident", ha afirmat, recorrent a la coneguda teoria del "formatge de Gruyère", segons la qual els accidents greus es produeixen quan coincideixen diverses fallades de seguretat.
Què se sap de l'accident?
Segons les primeres dades facilitades pel Ministeri de Transports, el sistema de seguretat LZB va patir una avaria informàtica que va afectar uns 63 quilòmetres de la línia d'alta velocitat Madrid-Andalusia. Aquesta incidència va provocar l'aturada automàtica de diversos trens. Posteriorment, en el procés de recuperació de la circulació, l'AVE va rebre l'autorització per reprendre la marxa i va acabar impactant per darrere contra un tren d'Iryo que continuava aturat a la via. Les primeres hipòtesis apunten a una combinació de la caiguda del sistema i d'errors humans en la gestió posterior de la incidència.
"Els àudios m'aclareixen tot"
Ayuste sosté que les converses enregistrades entre maquinistes i el centre de control aporten informació determinant per entendre què va passar. "Els àudios m'aclareixen tot. En una situació de crisi, en un centre de gestió no hi pot haver pressió; hi ha d'haver calma i control", ha dit.
L'expert evita assenyalar responsables abans que conclogui la investigació, però admet que "tot indica" un possible error humà. Tanmateix, insisteix que el focus s'ha de posar en les causes que l'haurien provocat. "Si això és la causa de l'accident, si és un error humà, hem de veure per què s'ha produït", ha esgrimit.
El paper del sistema LZB
Un dels principals arguments d'Ayuste és que el sistema de seguretat no va fallar en la seva funció essencial. "No és un error tècnic. L'LZB obliga a frenar els trens i va funcionar", ha justificat.
Segons ha explicat, quan el sistema va caure, els trens que circulaven pel tram afectat es van aturar automàticament. A partir d'aquell moment, la recuperació del servei s'havia de fer seguint protocols manuals i mitjançant ordres específiques als maquinistes. "Per entrar una altra vegada en la circulació s'ha de fer de manera manual", ha exposat.
La pregunta clau: per què es va ordenar "marxa normal"?
Per a l'exmaquinista, l'element central de la investigació és determinar per què es va donar determinada instrucció al tren que posteriorment va acabar col·lidint. "El problema és per què el regulador de circulació d'Atocha li va dir 'marxa normal'. Aquesta és la clau de tot", ha expressat.
Ayuste ha recordat que una circulació en "marxa a la vista" obliga a avançar a velocitat reduïda, aproximadament 40 quilòmetres per hora, mentre que una "marxa normal" permet circulacions molt més ràpides. "Hem de saber per què ell va donar aquesta ordre", ha reiterat.
L'expert ha apuntat que, en una situació amb diversos trens afectats i nombroses comunicacions simultànies, podria haver-se produït una confusió operativa, tot i que subratlla que això només és una hipòtesi.
Respecte per les víctimes i els professionals
Durant l'entrevista, Ayuste ha reclamat prudència a l'hora d'atribuir responsabilitats. "S'han de demanar responsabilitats, però jutjar la gent, no." També ha volgut recordar l'impacte psicològic que el sinistre té sobre tots els implicats. "Les víctimes necessiten respecte. Però també la persona que anava a la cabina veient que s'estavellava a 200 per hora", ha advertit.
"No podem dir que el tren no és segur"
Malgrat la commoció generada per la tragèdia, l'exmaquinista rebutja que l'accident hagi de posar en dubte la seguretat del ferrocarril. "No podem dir que el tren no és segur. Entenc que la gent tingui por, però el tren ens ha transmès molta seguretat. I és segur", ha manifestat.
Ayuste, que va viure de prop l'accident de l'Euromed a Torredembarra durant la seva trajectòria professional, considera que els treballadors ferroviaris són conscients que es tracta d'esdeveniments excepcionals i ha defensat esperar els resultats de la investigació abans d'extreure conclusions definitives.
Mentrestant, els equips d'emergència i forenses continuen treballant a la zona del sinistre per identificar totes les víctimes d'un dels accidents ferroviaris més greus de la història recent d'Espanya.