El ciberassetjament contra esportistes s'ha convertit en un fenomen cada vegada més habitual a les xarxes socials. Els insults, les amenaces i els discursos d'odi ja no afecten únicament els esportistes, sinó també els seus entorns més pròxims. Experts i protagonistes alerten que sovint es confon l'afició o la crítica esportiva amb comportaments que constitueixen un autèntic assetjament i que poden tenir conseqüències greus sobre la salut mental.
Cafè d'idees - Ciberassetjament a esportistes: casos d'odi a les xarxes socials
Casos recents a l'automobilisme
El pilot argentí Franco Colapinto ha demanat públicament als seus seguidors que deixin d'assetjar el seu company d'equip, Pierre Gasly. La situació es va desencadenar després del Gran Premi de Madrid, quan Gasly no va cedir la posició a Colapinto i part de l'afició va començar a atacar-lo a les xarxes socials. El francès va arribar a rebre amenaces de mort, fet que va portar Colapinto a publicar un vídeo reclamant que s'aturessin aquests comportaments.
Una situació similar es va viure amb Max Verstappen, que va sortir en defensa del seu company Chris Lungham després d'un error en una prova de resistència a Portugal que va impedir al neerlandès pujar al podi. Després de l'incident, Lungham va rebre una allau de crítiques i insults a les xarxes.
L'impacte sobre la salut mental
L'exposició constant als comentaris negatius té conseqüències sobre el benestar emocional dels esportistes. Molts d'ells es veuen obligats a limitar la seva presència a les xarxes o fins i tot a abandonar-les temporalment.
Tanmateix, allunyar-se de les plataformes no sempre és una opció viable. Per a molts esportistes, especialment els que reben menys ingressos, les xarxes socials són una eina imprescindible per guanyar visibilitat, atraure patrocinadors i promocionar la seva carrera.
Homofòbia i masclisme a les xarxes
Els discursos d'odi dirigits als esportistes sovint tenen un component homòfob o masclista. Els futbolistes Borja Iglesias i Héctor Bellerín han rebut nombrosos comentaris homòfobs. En el cas d'Iglesias, pels seus hàbits estètics, com portar les ungles pintades o complements com bosses. Bellerín, per la seva banda, ha estat qüestionat per la seva manera de vestir, els llibres que llegeix o les seves opinions públiques. Part d'aquests comentaris provenen de creadors de contingut.
Borja Iglesias en una entrevista a La Revuelta amb David Broncano
De fet, Bellerín ha acabat denunciant el creador de contingut Iñaki Angulo pels seus comentaris homòfobs, un procediment del qual encara no se'n coneix la resolució.
El defensa del Betis Héctor Bellerín en un partit el març passat EFE/ José Manuel Vidal
Les esportistes, al centre del bodyshaming
Les dones esportistes continuen sent objecte de bodyshaming, sexualització i violència masclista a les xarxes.
Un dels casos més coneguts és el de la waterpolista Paula Leitón, que després de conquistar la medalla d'or als Jocs Olímpics de París va rebre nombrosos comentaris sobre el seu físic. Molts d'aquests missatges posaven el focus en el seu cos i deixaven en un segon pla el seu rendiment esportiu i l'èxit aconseguit. Des de llavors, l'esportista s'ha convertit en una de les veus més actives en la denúncia del bodyshaming i en la defensa de la salut mental dins l'esport.
La waterpolista espanyola Paula Leitón a París 2024 EFE/ Lavandeira Jr.
També la saltadora de perxa britànica Holly Bradshaw, medallista de bronze als Jocs de Tòquio, ha explicat que es vesteix d'una determinada manera per amagar la panxa. L'atleta va relatar que va entrar en pànic en veure l'equipació prevista per competir, formada únicament per un top i unes calces, i va demanar poder utilitzar un body.
La gimnasta mexicana Alexa Moreno també va ser objecte de comentaris despectius sobre la seva complexió física durant els Jocs Olímpics de Rio.
Els insults racistes, una altra cara de l'odi digital
El racisme és una altra de les manifestacions més habituals del ciberassetjament esportiu. L'atleta Ana Peleteiro, medallista olímpica de bronze en triple salt a Tòquio, ha estat una de les esportistes que ha denunciat aquest tipus d'atacs.
Ana Peleteiro, durant els passats Jocs Olímpics de París 2024 EFE
En el futbol, Lamine Yamal i Vinícius Júnior figuren entre els jugadors que acumulen més comentaris racistes, especialment vinculats als seus resultats esportius, segons diversos estudis.
Lamine Yamal durant el Mundial de futbol del 2026
Vinícius, Ibrahima Konaté i Kylian Mbappé també van rebre nombroses crítiques per no lluir una samarreta amb el lema "Todos Somos Caballas", de suport a Ceuta durant la crisi migratòria. Mbappé va defensar la necessitat de donar suport tant a la ciutat com a les persones migrants i evitar-ne la criminalització. En canvi, Abde, futbolista d'origen marroquí, sí que va mostrar la samarreta i també va ser objecte de crítiques.
Més suport psicològic i demandes de regulació
Davant d'aquesta situació, cada vegada més clubs i federacions ofereixen suport psicològic als esportistes i desenvolupen mecanismes per detectar i monitorar comentaris ofensius amb l'objectiu de protegir-los.
Tot i això, persisteix la percepció que les plataformes digitals presenten llacunes en la moderació dels continguts d'odi i que encara manca una regulació més efectiva per sancionar aquestes conductes.