Abans de la façana ondulant de La Pedrera, del trencadís del Park Güell o de la monumentalitat de la Sagrada Família, hi va haver una casa d’estiueig a la Vila de Gràcia. Nous guerrers s’endinsa a la Casa Vicens per mostrar un Antoni Gaudí jove, però amb moltes de les idees que acabarien definint el seu estil.
Construïda entre 1883 i 1885, la Casa Vicens va donar a l’arquitecte l’oportunitat d’experimentar amb llibertat, anticipant molts dels elements que definirien la seva obra posterior: el color, la llum, l’ornamentació i, especialment, la integració de la natura ja ocupen un lloc protagonista a la seva primera gran casa.
L’habitatge ideal de Gaudí
La Casa Vicens és coneguda com la Casa Manifest perquè és aquí on Gaudí comença a experimentar amb idees que esdevindran fonamentals en la seva arquitectura.
“La casa és la petita nació de família“
Abans de construir-la, quan encara estudiava arquitectura, Gaudí ja havia reflexionat sobre com havia de ser un habitatge en el seu Manifest de la casa pairal: “La casa és la petita nació de la família. (...) Imaginem-ne una, ni gran ni petita, una que podríem dir ordinària, enriquint-la i engrandint-la es convertirà en palau”. A la Casa Vicens, aquest ideal es materialitza per primera vegada.
El jardí és essencial per entendre el projecte. La residència havia estat concebuda com una casa d’estiueig a la Vila de Gràcia, que aleshores encara era independent de la ciutat de Barcelona i conservava un entorn natural, i va convertir la vegetació en una part inseparable de l’arquitectura.
La rajola de les clavellines, inspirada en les flors de l’entorn
La natura no només envoltava l’edifici, sinó que penetrava simbòlicament en els espais interiors a través de l’ornamentació: les fulles d’heura que decoren el sostre, els motius de cirerers i ocells de la sala del fumador o la famosa rajola de les clavellines que decora la façana, inspirada en les flors de l’entorn. A través d’aquests elements, Gaudí aconsegueix difuminar els límits entre exterior i interior.
Amb el temps, bona part d’aquell extens jardí original va desaparèixer a causa de les transformacions de la finca i del creixement urbà.
Fusió d’estils
"La Casa Vicens és la primera obra important que planteja un Gaudí molt jove. És un edifici que en si mateix condensa molt dels elements que veurem en obres posteriors”, explica l’historiador de l’art Ricard Bru a Nous guerrers. Si bé la casa Vicens també reflecteix l’eclecticisme propi de finals del segle XIX, l’arquitecte recull referències diverses i les reinterpreta amb llibertat.
“A la natura, l’ornament és la funció, tot respon a una necessitat“
L’ornamentació, però, no és gratuïta: bellesa i utilitat comencen a caminar plegades. “L’ornamentació per Gaudí és fonamental. Ell acabarà desenvolupant una idea pròpia d’ornamentació basada en la natura. A la natura, l’ornament és la funció, tot respon a una necessitat”, destaca Bru. Un principi que l’arquitecte desenvoluparà al llarg de la seva trajectòria.
La desapareguda capella de Santa Rita
Una de les històries més singulars de la Casa Vicens es troba en el jardí desaparegut. El 1925, Joan Baptista Serra de Martínez va ampliar l’edifici per transformar-lo en una casa plurifamiliar, i la finca va arribar fins l’actual Riera de Cassoles. Va incorporar una font, una cascada amb una gruta i una capella dedicada a Santa Rita, construïda sobre una font d’aigua considerada mineromedicinal.
“Abans la reixa de margalló arribava fins a la cantonada. Anaves allà i et donaven un gotet d’aigua, i pagaves 10 cèntims. Li deien aigua de Santa Rita”, recorda Balbina Alsina, neta del mestre d’obres de la Casa Vicens.
Actualment, la capella no existeix, però la tradició ha sobreviscut. Cada 22 de maig, festivitat de Santa Rita, la font del jardí s’omple de roses i veïns del barri continuen acostant-se a la Casa Vicens amb peticions i desitjos. És una petita tradició que manté viu el vincle entre la primera gran casa de Gaudí, la natura i el barri de Gràcia.
Erik Harley amb una rosa al jardí de la Casa Vicens
La Casa Vicens, declarada Patrimoni de la Humanitat, està oberta des del 2017 i permet descobrir una faceta menys coneguda d’Antoni Gaudí.
Nous guerrers - La Casa Vicens