Fa dècades que Àngel Llàcer és una figura consolidada en el panorama mediàtic català i espanyol. Presentador, actor i director teatral, la ment darrere d'adaptacions musicals com El Petit Príncep o La Jaula de las Locas està lluny d'haver experimentat un èxit sobtat, a diferència dels seus alumnes a Operación Triunfo. "Jo ho veig d'una manera natural. Hi vaig arribar d'una manera natural", explica sobre una popularitat que considera fruit d'anys de feina als escenaris.
Llàcer reflexiona sobre la seva relació amb la fama, els seus orígens i les particularitats de ser un personatge públic al programa Pla seqüència, presentat per Jordi Basté.
L'educació a casa
L'actor recorda una anècdota particular dels inicis de la seva carrera, quan va interpretar el personatge de Papageno a El somni de Mozart, al Teatre Nacional de Catalunya. Aquella interpretació li va valer el premi Butaca al millor actor de musicals i va catapultar la seva carrera teatral. Es va convertir en un punt d'inflexió de la seva trajectòria professional.
“Jo soc el mateix. Sempre he sigut així“
Llàcer afirma que aquella època va ser la primera vegada que va haver de "parlar amb els seus pares" perquè "els havia pujat" la fama del seu fill. Davant d'aquesta situació, explica que els va haver de recordar que, malgrat el reconeixement que començava a rebre, ell continuava sent la mateixa persona: "Jo soc el mateix. Sempre he sigut així".
Àngel Llàcer i Jordi Basté al programa 'Pla seqüència'
Àngel Llàcer es defineix amb una frase que reflecteix la seva cultura de l’esforç: "Soc una formiga treballadora". Posa èmfasi en l’educació que ha rebut dels seus pares, especialment pel que fa al valor del treball. Explica que a casa seva sempre "s’estava en silenci" perquè el seu pare treballava de nit, a Mercabarna, i dormia de dia.
Treballar tota la vida
Quan va començar la seva carrera als escenaris, segons relata el director a Pla seqüència, la seva família estava "cagada de por" per la fama que acostuma a envoltar els actors. Tot i això, assegura que continua aplicant cada dia l’ètica de treball que va aprendre a casa: "Jo, avui, a les 5:30 estava despert fent càstings. Soc un tio que ha treballat tota la vida".
Més enllà d’aquesta cultura de l’esforç, la feina com a actor i director també l'afecta personalment, en tant que és un personatge públic. Tot i defensar que sempre ha estat ell mateix, reconeix que hi ha diferències entre la seva faceta televisiva i la seva vida privada: "Quan estic a la tele faig unes coses que no faig a casa meva".