A Pratdip, al Baix Camp, la tradició popular conserva la història d’una criatura ben particular: el dip, un gos negre, nocturn i espectral, sovint descrit amb trets de llop. Segons la llegenda, rondava pels boscos de la serra de Llaberia i atacava el bestiar per xuclar-li la sang. També podia sorprendre les persones que transitaven de nit pels camins dels afores. A Catalunya fantàstica, Albert Pla ha seguit el rastre per entendre com aquesta criatura s’ha convertit en part de la identitat del poble.
Una bèstia nascuda de la por
No hi ha un relat únic que expliqui l’origen del dip. La figura és el resultat de segles de pors, memòria i imaginari popular: els llops reals que amenaçaven els ramats, els animals que apareixien morts, la inseguretat dels camins nocturns i les interpretacions sobrenaturals pròpies de la vida rural. En algunes versions de la llegenda, el dip també atacava els borratxos que tornaven de les tavernes, una manera d’espantar-los perquè no voltessin de nit ni provoquessin aldarulls. La criatura ha quedat integrada en la identitat local i apareix tant a l’escut municipal com en un retaule religiós de Pratdip datat del 1602.
“El dip és una figura de protecció per nosaltres“
El dip està situat a la frontera entre el món salvatge i el domèstic, entre la por i la protecció. Potser per això la seva llegenda encara avui ressona: no parla només d’un gos vampir, sinó de la relació complexa que mantenim amb els animals. Ho explica al programa una pratdipenca, la Sílvia: "La gent del poble sabem que el dip és una figura de protecció per nosaltres, no ho tinc tan clar amb els forasters".
Una llegenda que continua viva
La figura del dip encara és present als carrers de Pratdip. A banda de les representacions repartides pel poble i les activitats derivades, el Pratdip Llegendari s’ha consolidat com una festa que juga amb el terror i competeix amb l’imaginari de Halloween. La persona encarregada de posar la por al cos als veïns i visitants de la fira amb la seva particular habilitat per espantar grunyint, és en Toni, un veí del poble. L’Associació Pratdip Llegendari preserva, promou i difon les llegendes i el patrimoni cultural del poble al festival familiar que se celebra del 31 d'octubre a l'1 de novembre.
Dip amagat en la foscor dels carrers de Pratdip
Onofre de Dip, el vampir de Joan Perucho
La llegenda va adquirir una nova dimensió literària amb "Les històries naturals", la novel·la que Joan Perucho va publicar el 1960. L’autor hi presenta Onofre de Dip, un senyor feudal vinculat al castell de Pratdip que, durant un viatge a l’Europa oriental, es transforma en vampir després de trobar-se amb una misteriosa duquessa dels Carpats. Quan torna, ataca animals i persones per alimentar-se.
“Una llegenda no mor fins que no es deixa d'explicar“
Perucho no crea el dip del no-res: combina la bèstia rural de la tradició catalana amb el vampir gòtic europeu i la converteix en un personatge culte i irònic. En Carles, interpreta a Onofre de dip, el cap dels vampirs i explica que malgrat el pas dels anys, la figura del dip és més viva que mai i assegura que "una llegenda no mor fins que no es deixa d'explicar".
En Carles interpreta a Onofre de dip, el rei vampir de Pratdip
Del llop espectral al protector
El dip no és una figura aïllada. A diverses tradicions europees hi ha gossos espectrals associats a la nit, els boscos, els ponts i les cruïlles, espais que simbolitzen el límit entre el món conegut i allò desconegut. En són exemples el Black Shuck britànic, el Barghest del nord d’Anglaterra o l’urco de Galícia. Com el llop, el dip pot representar una amenaça, però també un guardià. Els veïns de Pratdip han reinterpretat la llegenda i expliquen que aquests éssers protegirien el poble de forasters amb males intencions. Potser per això la seva llegenda encara ressona: no parla només d’un gos vampir, sinó de la relació complexa que mantenim les persones amb els animals.
Catalunya fantàstica - El dip