El documental La casa de Peret, coproduït por TVMataró, La Xarxa y RTVE Catalunya, ressegueix la vida i el llegat de Peret, el Rei de la Rumba. El llargmetratge se centra en la seva convivència familiar i inclou la cançó inèdita en català Que disparin flors en col·laboració amb el grup mataroní The Tyets. Un dels fets que explica el film és l'aparició divina que va tenir el músic en un accident de trànsit, el qual li va canviar la vida de dalt a baix.
L'accident
Manel Bonany, guionista del documental El rei Peret, explica que a la dècada dels setanta Peret va rebre pressions i amenaces de mort perquè participés en el festival d'Eurovisió de 1974. I així va ser, amb la cançó de Canta y sé feliz. Posteriorment, l'artista també va rebre amenaces de mort per mediar en un conflicte entre dues famílies gitanes. Tot plegat, juntament amb l'estrès de les gires i la tensió afegida que no funcionaven com abans, va generar una mena de "còctel" explosiu en Peret, segons Bonany. En un trajecte en cotxe, tornava de Barcelona cap a Mataró, va tenir una disputa amb un altre conductor, tal com explica la biògrafa del músic, Cèlia Sánchez-Mustich. "Ell s'hi apropava cada cop més fins que el va treure de la carretera", afirma Bonany, i afegeix: "Un cop va fer-ho, es va renyar a si mateix".
L'aparició i el missatge
Sánchez-Mústich apunta que "el paisatge li va desaparèixer" a Peret. Bonany explica que "el cel se li va tornar fosc, el cotxe va desaparèixer, però ell continuava impulsat endavant a contravent. El cel va obrir-se amb una llum blanca que va impactar en el seu pit. El pit se li obria i, com encara anava impulsat, li sortia un líquid negre, com quitrà, que deixava enrere un rastre. En pocs segons, tot torna a la normalitat i aparca el cotxe". En unes declaracions a televisió, Peret assegurava que havia tingut una visió. "Vaig entendre que déu em deia que havia de parar".
“Vaig entendre que déu em deia que havia de parar“
Una nova vida
Sánchez Mústich assegura que l'artista "no sap què li va passar", però quan va arribar a casa seva li va dir a la seva dona, Fuensanta Escudero: "Hem d'anar al 'culto'". Peret afirmava, en una entrevista: "Aquella visió em va transformar. Em va canviar la meva vida, la meva forma de pensar i de sentir". El rei de la rumba catalana va deixar-ho tot per fer-se evangelista. "Pensava que si no canviava de vida, moriria", reconeix Bonany.
“Aquella visió em va transformar. Em va canviar la meva vida, la meva forma de pensar i de sentir“
Peret va plegar de la música, va cedir la finca de Can Mig Amic per convertir-la en una residència d'ancians, va vendre tots els vedells que criava allà i va tancar tots els negocis que tenia. Durant un temps, el músic va viure de les vaques grasses en un pis petit del carrer de la Cera, situat al barri del Raval a Barcelona, convençut que Déu el proveiria quan s'acabessin. El futur no li feia por.
Peret, en la seva etapa evangelista, anava a les presons a predicar la paraula de Déu a través de la música.
L'artista va dedicar-se durant un temps a predicar l'evangeli a esglésies com la de Filadèlfia de l'Avinguda Sant Jaume Recoder de Mataró. "No sé quina és la veritable religió. El que sé de la religió és que no em salva, l'únic que salva és Déu", deia en una entrevista. També va difondre la paraula de Déu als hospitals i a les presons, com va fer a la de Girona. "No he vingut a decebre-us, sinó a portar el millor de mi, que és Jesucrist. Jo no puc donar-vos res bo, però n'hi ha un que us ho pot donar tot", deia, en referència a Jesucrist.
De l'evangeli als Jocs Olímpics
Bonany esmenta que Peret també va aprofitar el seu talent musical amb la composició de cançons pel culte. Una d'elles va ser Jesucristo tiene poder. El guionista explica que després de nou anys a l'església de Filadèlfia de Mataró, la qual va fer prosperar, l'artista va topar amb les estructures que la componien i entra en un moment de la seva vida que no sap què fer. Però, ja havia recuperat mica en mica el gust musical.
A través de músics que l'intentaven convèncer per tornar al món de la música, Peret ressorgia a poc a poc amb petites col·laboracions amb altres artistes. Fins que un dia l'Ajuntament de Barcelona li va proposar fer una cançó per la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics de 1992. Bonany recorda que al principi el Rei de la rumba catalana no se'n sortia per compondre el tema, però el tema Jesucristo tiene poder li agradava molt. I la va adaptar: Barcelona tiene poder. "Va canviar la lletra, va fer uns petits arranjaments i es va convertir en una de les cançons més famoses que ha cantat en la seva carrera", conclou el guionista.