55 anys del retorn de l'exili de Josep Carner, el príncep dels poetes

Josep Carner va passar trenta anys exiliat per la seva defensa de Catalunya i de lñ es seves idees de defensar n ... a .... fins que l'any 1970 va poder tornar a Catalunya. En baixar de l'avuió, se sentia emocionat i li queien les llàgrimes. L'acompanyava la seva esposa ... Els trenta anys que va passar a l'estranger i la passió per l'escriptura van marcar lluny de la terra

resseguim el rastre a través de biografies, història, paraules dels crítics autoritzats i fins i tot una obra de teatre. Va viure una vida llarga i plena d'experiències, marcada sobretot per la passió per l'escriptura i pels seus 30 anys a l'exili.

Les lletres, la passió de Carner

Josep Carner escrivia des de ben petit i va ser molt prolífic, en diferents gèneres. És conegut sobretot com a poeta, i a principis del segle XX ja li deien 'príncep de la poesia' i se'l considera el màxim exponent de poesia Noucentista perquè feia un ús acurat de la sintaxi i de la mètrica. Des de ben jove es va implicar en la defensa de Catalunya i el català. Va ser un dels signants de la Normativa Lingüística del 1913 i la seva firma apareix en el document final. 

Carner va entrar al cos diplomàtic el 1921 de la mà del seu protector Enric Prat de la Riba, i el 1928 va començar a col·laborar amb la Veu de Catalunya. En el periodisme polític, va iniciar una nova manera de redactar sense defugir discrepàncies amb els lectors, i sovint introduïa neologismes al text. També era crític amb la situació dels escriptors i va lluitar perquè es professionalitzés l'ofici durant la Mancomunitat.

El poeta i crític literari Marià Manent va rebre a casa seva l'escriptora Marta Pessarrodona i li va explicar el gran magnetisme personal que tenia Carner i com el va haver de convèncer perquè publiques la seva obra, tot i ser a l'exili, el 1958. De Carner se'n parla poc en aquest capítol del programa 'Crear i viure', però és interessantíssim escoltar les reflexions de Manent sobre les relacions entre escriptors europeus, a mitjan segle passat.

El fil de Marià Manent, Albert Manent, enalteix Josep Carner perquè opina que 'els quatre pilars del Noucentisme són Prat de la Riba per la gran visió política; Pompeu Fabra, per la normalització lingüística; Eugeni d'Ors pel sentit de l'organització de la cultura; i Josep Carner, per la renovació de la poesia i la prosa'. Ho explica en el programa 'Josep Carner. Deure, passió i diversió', d'Enric Bou i Marina Gustà.

L'estat espanyol va forçar Josep Carner a marcar a l'exili, com a tants d'altres intel·lectuals, per les seves idees catalanistes i perquè va ser fidel al govern de la República fins al final. És impactant la imatge del 3 d’abril de 1970, a l'aeroport de Barcelona, quan, malalt, amb 86 anys, trepitja Catalunya després de 30 anys d'exili. Va morir just dos mesos després, a casa seva a Brussel·les, el 4 de juny.

Anys després, les seves despulles es van traslladar a Catalunya i es van enterrar a Montjuïc. Les càmeres de TVE Catalunya també en van deixar constància, al programa Giravolt.

El 1984, TVE Catalunya va posar en escena, amb Maife Gil, Rafael Anglada i Alfred Lucchetti, l'obra en tres actes 'Cop de vent'. Carner, que era un escriptor prolífic, no tenia gens de por agafar la ploma per a provar un gènere o un altre.