Els aldarulls registrats dissabte a Barcelona han reobert el debat sobre la responsabilitat dels menors i de les seves famílies davant de conductes vandàliques i actes violents. Mentre l'administració, en aquest cas l'Ajuntament de Barcelona, estudia la reparació dels danys i les possibles responsabilitats, experts del món jurídic i digital coincideixen que les famílies hi tenen un paper clau. Qui ha de pagar els plats trencats dels aldarulls de dissabte a Barcelona? Quin paper hi tenen els pares?
Al Cafè d'idees, l'advocat i degà emèrit de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús Sánchez, recorda que l'ordenament jurídic ja preveu mecanismes per exigir responsabilitats als menors i als seus progenitors. Per la seva banda, la periodista, comunicadora i presentadora del programa La tàctica de Ràdio 4, Mariola Dinarès, alerta que el fenomen no es pot entendre sense analitzar l'impacte de les xarxes socials i canals digitals que fan servir els més joves i l'educació digital que reben.
Sánchez defensa que les famílies han de respondre pels perjudicis causats pels seus fills quan aquests participen en actes vandàlics. "Els pares han de ser responsables dels seus fills", assegura l'advocat.
El lletrat destaca que, un cop identificats els autors, "els actes violents han de comportar una responsabilitat civil". També recorda que les indemnitzacions poden anar molt més enllà de sancions econòmiques simbòliques i incloure la reparació dels desperfectes causats. "Perquè si et toquen la butxaca, t'ho toquen tot", ha esgrimit.
"Una cosa és la indemnització derivada d'una sanció pecuniària i una altra cosa és la indemnització derivada dels danys i dels perjudicis i rogats, que probablement estarem parlant de 60, 80 o 100.000 euros", detalla Sánchez, que a més, que ho ha de decidir el jutge.
Mesures dissuasives per evitar nous episodis
Sobre la decisió judicial d'internar tres dels menors detinguts en règim tancat, Sánchez considera que la decisió de la jutgessa podria estar "dintre d'una proporcionalitat adequada", tenint en compte el nombre de detencions i la gravetat dels incidents. "S'han de prendre mesures dissuasives, no punitives però sí dissuasives", sosté.
L'advocat insisteix que la normativa espanyola de menors és especialment garantista, però recorda que també protegeix els drets de les víctimes perquè "costa molt de poder justificar els danys" i atribueix als pares una funció socialitzadora i educativa.
"Són joves i són de les xarxes"
Durant la conversa, Sánchez assenyala que els aldarulls no es poden desvincular de l'ecosistema digital on es mouen els adolescents. "No es tracta de si aquests joves són d'un lloc o d'un altre. Són joves. I són de les xarxes", afirma. Segons explica, existeix una "autèntica addicció" o dependència dels entorns digitals entre els més joves i encara no s'han assumit plenament les conseqüències socials d'aquest nou escenari.
També alerta de la facilitat amb què es poden organitzar convocatòries massives a través de xarxes socials, missatgeria instantània o canals digitals privats.
Davant d'aquest escenari, Sánchez reconeix que aquest fenomen és molt nou, però remarca que la legislació actual ja contempla aquesta responsabilitat civil a través de la Llei de responsabilitat penal del menor, així com del Codi Civil català i estatal. En el cas dels joves d'entre 14 i 17 anys, aquesta responsabilitat es canalitza dins del procediment penal de menors. Per sota dels 14 anys, les possibles reclamacions s'han de tramitar per la via civil.
Mariola Dinarès: "Falta alfabetització digital"
Per a la periodista Mariola Dinarès, el problema no és exclusivament tecnològic, sinó educatiu i familiar. "Cada vegada estem més desconnectats dels nostres joves i és perquè falta alfabetització digital", assegura.
“No pot ser que no tinguis ni idea del que el teu fill està veient“
La comunicadora considera que sovint es responsabilitza les xarxes socials de manera simplista sense entendre realment els espais digitals on interactuen els adolescents. Dinarès recorda que les convocatòries poden circular per múltiples plataformes, des de TikTok fins a Discord o comunitats tancades vinculades als videojocs. "No pot ser que no tinguis ni idea del que el teu fill està veient", afirma.
Per això defensa que les famílies aprofitin el contingut que consumeixen els joves per generar converses i reforçar el vincle educatiu. "Hem de fer servir els continguts a les xarxes per fer aquesta connexió familiar", afegeix.
Entre l'exhibicionisme digital i la responsabilitat
Dinarès també apunta a un altre fenomen: la voluntat d'alguns joves de gravar-se i compartir els actes vandàlics a les xarxes socials. La periodista considera que molts adolescents viuen aquestes situacions amb una lògica pròxima a la dels videojocs o a l'exhibició digital davant de la comunitat en línia. "Això sí que és responsabilitat familiar educativa", reflexiona.
Sánchez coincideix que la societat haurà de fer un esforç important per educar els joves en l'ús responsable dels entorns digitals i evitar que aquests comportaments es normalitzin. "Hem de fer un gran esforç per explicar a la nostra joventut que això no pot arribar a bon port", conclou.