RTVE
Eleccions 29N

Els partits enllesteixen la maquinària a un mes dels comicis

  • Aquest dilluns s'acaba el termini per presentar les candidatures, amb caps de llista molt semblants als del 2023

  • La campanya electoral començarà el 13 de novembre, però els partits fa dies que actuen com si ja s'hagués iniciat

Roger Franco
5 min.

Queden 5 setmanes per a les eleccions generals del 29 de novembre, però els partits ja tenen en marxa tota la maquinària i no han esperat al 13 de novembre per activar el mode de campanya.

Aquest dissabte el PSC ha presentat els seus candidats a les comarques de Girona en un acte amb la presència del president de la Generalitat. Salvador Illa ha demanat aturar els "nostàlgics del franquisme" que, segons ha denunciat, promouen polítiques a favor del "gran diner i les elits" i que posen en dubte els valors democràtics.

Durant l'acte, el primer secretari dels socialistes catalans ha plantejat els comicis com una tria entre "democràcia o involució". En aquest sentit, ha advertit a Junts que després de les eleccions haurà d'escollir si "està amb la democràcia o l'autoritarisme". Illa també ha reivindicat polítiques públiques en àmbits com l'habitatge, les pensions i la sanitat, i ha defensat el català, del qual ha dit que "no es toca".

Mentrestant, Gabriel Rufián i Irene Montero han fet el primer acte conjunt des que Esquerra Republicana i Podem van acordar anar plegats a Catalunya a les eleccions del 29N. Des del districte de Nou Barris de Barcelona, han defensat una esquerra forta per "sotmetre" un futur govern espanyol del PSOE en polítiques públiques, amb l'habitatge al centre del debat. El candidat dels republicans ha assegurat que, a Catalunya, les eleccions "van d'ERC o el PSC" i ha defensat que el partit dels socialistes "no mereix ser anomenat vot útil".

Rufián i Montero, junts a Barcelona

Per a Junts per Catalunya, l'acte conjunt de Rufián i Montero a Barcelona evidencia "l'obediència espanyola" del candidat republicà. Segons Míriam Nogueras, cap de llista dels juntaires el 29N, és només gràcies a Junts que Catalunya està en l'eix del debat polític a Madrid "per molt que els cogui" a altres formacions. Per aquest motiu des de Sant Celoni ha demanat a l'electorat que els doni més força per poder seguir fent avançar Catalunya des del Congrés dels Diputats.

D'altra banda, el candidat del PP per Barcelona, Xavier Garcia Albiol, promet que si governen s'aplicarà la llei "de la manera més dura possible i amb totes les conseqüències" als ocupes, la majoria dels quals, ha dit, "són uns caradures".

En l'acte dels populars aquest dissabte al districte barceloní de Nou Barris, també hi ha intervingut el líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera, segons el qual "per culpa dels tres governs socialistes", la ciutat s'ha convertit en la capital europea de "la delinqüència, l'ocupació i la degradació". El PP exigeix al president de la Generalitat i a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que desallotgin l'acampada de plaça Catalunya.

Candidatures amb poca renovació

En els darrers dies, les diferents formacions han anat desvetllant la majoria d'incògnites que hi havia al voltant de la confecció de les seves llistes. El termini per a presentar les candidatures s'acaba aquest dilluns 26 d'octubre i està previst que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) les publiqui dos dies després.

El panorama dels comicis del 29 de novembre s'assembla molt al de l'última cita per triar diputats i senadors a les Corts espanyoles, el juliol de l'any 2023. Si més no, pel que fa als caps de cartell. Les tres principals forces parlamentàries han decidit mantenir els seus candidats actuals i no fer canvis. Així doncs, repeteixen Alberto Núñez-Feijóo pel PP, Pedro Sánchez pel PSOE i Santiago Abascal per Vox.

La novetat en aquestes eleccions ha vingut per l'esquerra, amb la candidatura de Front Ampli (format per Movimiento Sumar, Más Madrid, IU i els Comuns), que lidera des de Barcelona l'excalcaldessa Ada Colau. La falta d'acord de Front Ampli amb Podem per concórrer conjuntament arreu de l'Estat farà que el 29N hi hagi llistes d'aquesta última formació, liderada per Irene Montero, a pràcticament totes les províncies, tret de les Canàries i la Comunitat Valenciana.

Tampoc hi haurà candidatura de Podem a Catalunya, on s'ha acordat que alguns membres d'aquesta formació s'integrin a les llistes d'Esquerra Republicana, encapçalades novament per Gabriel Rufián després de fracassar en l'intent d'aglutinar sota una mateixa denominació totes les sensibilitats progressistes i nacionalistes. Rufián competirà un altre cop pel vot independentista en unes eleccions espanyoles amb Míriam Nogueras, cap de llista de Junts per Catalunya i persona de confiança de Carles Puigdemont a Madrid.

On sí hi haurà canvis és al grup parlamentari d'EH Bildu al Congrés. Durant els últims anys el lideratge l'ostentava Mertxe Aizpurua, i ara aquesta responsabilitat l'assumirà Oskar Matute, que també ha tingut escó durant l'última legislatura. De la seva banda, el PNB mantindrà la confiança en Maribel Vaquero.

El nacionalisme gallec i canari també aposta per la continuïtat. Al BNG, Néstor Rego torna a ser el cap de llista de la formació, mentre que Cristina Valido seguirà sent la veu de Coalició Canària a Madrid.