La Formació Professional s'ha convertit en la primera opció per a molts estudiants. A Catalunya, cada vegada més joves aposten per una via formativa que connecta directament amb el món laboral i que aquest curs ha tornat a batre rècords. Un total de 76.574 alumnes s'han matriculat en estudis de Formació Professional el curs 2026-2027, 5.400 més que l'any passat.
Del total d'alumnes d'aquest curs, 43.396 estudien un grau mitjà i 33.178, un grau superior. Un creixement que coincideix amb l'ampliació de l'oferta pública i amb una demanda creixent d'estudis vinculats a sectors com la salut, la informàtica, les finances o la indústria.
La Formació Professional arrenca el nou curs amb xifres històriques
"L'FP no ha tocat sostre"
La consellera d'Educació i FP, Esther Niubó, ha reivindicat el bon moment que viu el sector i ha assegurat que les xifres mostren que la formació professional està travessant "un dels seus millors moments" a Catalunya.
Niubó ha defensat que l'FP és avui una opció "de prestigi" i ha remarcat que "no ha tocat sostre". Per a la consellera, l'increment del 30% d'alumnes i de places és una bona notícia tant per al sistema educatiu com per al teixit productiu català, que necessita cada vegada més professionals qualificats.
Aquest curs, a més, s'han posat en marxa sis nous ensenyaments públics, entre els quals hi ha un cicle de serveis funeraris i una nova formació vinculada a la seguretat en el transport ferroviari.
Durant la jornada Esther Niubó ha anat a visitar l'Institut Escola de Treball, a Lleida, on l'han rebut del sindicat USTEC amb una protesta coincidint amb la inauguració de l'inici de curs. Els docents han retret a la consellera la falta de recursos a les aules i solucions immediates.
Menys alumnes sense plaça
Una de les principals novetats del curs ha estat també la millora del procés de preinscripció. Més de dos terços dels estudiants han aconseguit matricular-se en la seva primera opció, mentre que el nombre d'alumnes que arribaven al setembre sense plaça s'ha reduït de manera significativa.
El canvi contrasta especialment amb la situació del 2024, quan prop de 31.000 alumnes es trobaven sense plaça assignada amb l'inici del curs a tocar. Des d'aleshores, Educació ha modificat el calendari i el sistema d'assignació.
Aquest juliol, 12.700 alumnes encara no tenien plaça, una xifra que, tot i continuar sent elevada, significa que nou de cada deu estudiants ja disposaven d'una plaça abans de començar el nou curs.
Per evitar que quedar-se sense plaça acabi derivant en abandonament escolar, aquest any el sistema ha fet més de 5.300 propostes d'assignació alternatives a estudiants que no havien obtingut plaça en el procés ordinari. Les propostes han tingut en compte tant les preferències de l'alumnat com la seva zona de residència.
Tot i això, queden disponibles més de 15.000 places vacants i s'ha incorporat una cua virtual que permet als estudiants apuntar-se a les llistes de qualsevol centre que encara disposi de places.
L'FP arrenca el curs amb 76.000 alumnes i rècord de matriculacions
Barcelona amplia l'oferta pública
La capital catalana també afronta el curs amb un creixement notable. Barcelona suma 943 noves places públiques i 31 grups nous, fins a arribar als 10.452 alumnes matriculats en els 34 centres públics d'ensenyaments professionalitzadors.
D'aquest total, 5.527 estudiants cursen un grau superior i 4.925, un grau mitjà. De les noves places, 158 corresponen a estudis que s'estrenen aquest curs i les 785 restants al creixement de cicles que ja s'havien implantat l'any passat.
Una de les principals apostes és la transformació de l'Institut Pablo R. Picasso, a Nou Barris, en un centre especialitzat també en el sector ferroviari. El centre estrena el grau mitjà de Manteniment de Material Rodant Ferroviari, que ha rebut 47 sol·licituds per només 30 places, i un grau mitjà de Gestió Administrativa orientat al sector del transport.
L'objectiu és formar professionals per respondre a les necessitats de companyies i organismes com Renfe, Adif, TMB o FGC.
Noves formacions
L'aposta per nous perfils professionals també es reflecteix en altres àmbits de Barcelona. L'Institut del Disseny i les Arts Gràfiques de Barcelona (IDAG) amplia la seva activitat amb una nova seu a la Impremta Municipal de la Zona Franca, on s'impartiran els cicles d'Impressió Gràfica i Gràfica Impresa, amb 60 places.
El trasllat complet està previst per al 2028 i comptarà amb una inversió d'1,5 milions d'euros durant els pròxims tres anys.
La ciutat també ha reforçat els estudis sanitaris, esportius, audiovisuals i vinculats al benestar. L'Institut Hospital del Mar FP Sanitària consolida, per exemple, la doble titulació que permet obtenir en tres anys el batxillerat científic i el grau mitjà de Farmàcia i Parafarmàcia.
Més dones als cicles tecnològics
Un dels reptes que encara té l'FP és reduir la bretxa de gènere, especialment en els estudis tecnològics. Tot i això, les primeres dades del curs apunten a una evolució positiva.
A l'Institut Tecnològic de Barcelona, les alumnes matriculades al grau de Ciberseguretat han passat de 6 a 13 en només un any. En Desenvolupament d'Aplicacions, la presència femenina també ha crescut, de 9 a 15 estudiants.
Les xifres encara mostren un desequilibri important, però indiquen que la presència de dones en àmbits tradicionalment masculinitzats comença a créixer.
Salut, informàtica i finances, al capdavant
La demanda confirma també quins són els perfils que desperten més interès entre l'alumnat. En els graus mitjans, els estudis més sol·licitats són Cures auxiliars d'infermeria, Gestió administrativa i Sistemes microinformàtics i xarxes.
Als graus superiors, les preferències les encapçalen Administració i finances, Educació infantil i Integració social.
També creix l'interès pels àmbits industrials. Els cicles d'Electricitat i electrònica, Energia i aigua, Fabricació mecànica i Instal·lació i manteniment han sumat 700 matrícules més que el curs passat. Aquest increment ha permès reduir el percentatge de places vacants en aquests estudis del 19% al 12%.
Aposta pels equipaments
El creixement de l'FP va acompanyat d'una ampliació de les infraestructures. A Barcelona, el Consorci d'Educació preveu invertir 8,77 milions d'euros durant el 2026 en 17 actuacions en centres d'ensenyaments postobligatoris.
Entre els projectes hi ha les noves instal·lacions ferroviàries del Pablo R. Picasso, la seu de l'IDAG a la Impremta Municipal, la nova seu de l'Institut de l'Esport a les Piscines de Salt de Montjuïc i l'ampliació de l'Institut de Tècniques Audiovisuals i de l'Espectacle.
En els darrers quatre anys, l'oferta pública d'FP de Barcelona ha crescut en 2.624 places, amb quatre centres nous i la transformació de l'oferta de sis instituts.
Les dades dibuixen així un canvi de tendència consolidat: la Formació Professional ja no és una alternativa minoritària dins del sistema educatiu català, sinó una via en expansió que connecta estudis, ocupació i necessitats del teixit productiu. I, segons la consellera d'Educació, encara "té marge per continuar creixent".