Els videojocs formen part de l'oci habitual de milions de menors, però també s'han convertit en un terreny fèrtil per a delinqüents que busquen aprofitar-se de la seva innocència. En els darrers temps, les operacions policials contra xarxes de pederàstia que fan servir el món 'gamer' per captar menors s'han disparat sense control. Nens i adolescents d'entre 8 i 16 anys són l'objectiu d'aquests criminals en entorns aparentment segurs per ells.
Una mare destapa el darrer cas de pederàstia a Barcelona
Plataformes tan populars com Fortnite, Roblox, Minecraft o Free Fire s'han convertit en els escenaris predilectes d'aquests delinqüents. Aprofiten la interacció social i l'anonimat que ofereixen aquests jocs per contactar amb els menors sense aixecar sospites.
El manual de l'assetjador: com operen els depredadors?
El procés de captació sol seguir un guió ben definit:
- Guanyar-se la confiança: Els delinqüents es fan passar per altres menors, amb perfils falsos, per fer-se amic de les seves futures víctimes.
- Recompenses virtuals: Un cop han establert un vincle, ofereixen regals dins del joc ('skins', monedes o avantatges per pujar de nivell) amb l'únic objectiu de crear una dependència.
- Escalada de la relació: Quan la confiança està consolidada, comencen a demanar imatges, en un primer moment inofensives, però a poc a poc demanen imatges més explícites. Aquestes peticions són la porta d'entrada al xantatge i les amenaces.
El darrer cas a Barcelona: la família és clau
Un dels casos més recents i espectacular ha tingut lloc a Barcelona. Un home de 40 anys va ser detingut fa uns dies per la Unitat de Delictes Especialitzats i Tecnològics de la Policia Nacional a Barcelona després de fer-se passar per menor durant vuit mesos per contactar amb un nen de només 8 anys a través d'un videojoc.
Un home de 40 anys es va fer passar per un menor durant vuit mesos per contactar amb un nen de només 8 anys a través d'un videojoc
El cas va sortir a la llum gràcies a la mare del menor, que va detectar comportaments estranys en el seu fill. En sospitar, va decidir fer-se passar per ell per continuar la conversa amb l'agressor, recopilant proves que posteriorment va lliurar a la policia.
Després d'analitzar el material confiscat, es determinarà si hi ha més víctimes, cosa que sol ser habitual en aquest tipus de delictes.
En aquesta Unitat i a d’altres de tot Espanya no paren d’arribar casos que afecten menors en els entorns digitals.
La duresa emocional de la feina dels investigadors
Els agents especialitzats destaquen la duresa d'aquest tipus d'investigacions
Els agents especialitzats destaquen la duresa d'aquest tipus d'investigacions. Revisar el material intervingut és una tasca complexa i emocionalment molt impactant, però imprescindible per identificar les víctimes i aturar els responsables.
A més, adverteixen que els delinqüents utilitzen estratègies molt calculades, com oferir diners virtuals per facilitar el progrés en el joc i generar dependència en els menors.
La prevenció, la clau
Els experts insisteixen que la prevenció comença a casa. Algunes recomanacions fonamentals que donen els experts són:
- No deixar els menors sols mentre juguen en línia, especialment en edats primerenques.
- Activar controls parentals en consoles, mòbils i ordinadors. Molts videojocs tenen mecanismes per bloquejar canals de comunicació o limitar el temps de joc però els pares han d’activar-los i moltes vegades no saben que existeixen i com funcionen. De fel el Govern central ha impulsat mesures perque es faci de manera automática.
- Configurar els perfils per evitar xats privats amb desconeguts.
- Supervisar l'activitat digital de forma regular.
- Parlar amb els fills sobre els riscos a internet i generar confiança perquè comuniquin qualsevol situació estranya.
La combinació d'educació digital, vigilància familiar i actuació policial és clau per frenar una amenaça que, encara que moltes vegades invisible, està creixent de forma alarmant.