RTVE television Especials

50 anys de la Caputxinada

  • Als 50 de la Caputxinada recuperem de l'arxiu històric dos programes que en van parlar

  • L'atac policíac contra els estudiants reunits al convent aixecà el suport a Catalunya i a fora

  • Va ser el primer cop que membres de l'església es posicionava públicament contra el règim

FRANCESCA PUIG

Aquest dimecres fa 50 anys de l'inici de la Caputxinada, l'any 1966. Va ser una reunió clandestina que es va fer al convent dels Pares Caputxins de Sarrià -al carrer Cardenal Vives i Tutó de Barcelona- del 9 a l'11 de març. Es tractava d'una assemblea d'estudiants per a constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. A la trobada era previst aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi van anar unes 500 persones.

Era la manera que des de les aules, els claustres de professors i la intel·lectualitat es mirava de fer oposició al SEU, l'únic grup d'estudiants autoritzat.

En ple franquisme, el 1966, només existia el SEU, el sindicat oficial d'estudiants

La policia rodejà el convent en un setge que va durar més de dos dies. El governador civil volia que els frares fessin sortir la gent de l'església. El caputxí Joan Botam -que era el provincial- s'hi negà dient que eren "hostes". Ell mateix ha explicat manta vegada com la policia va entrar al convent a cop de porra, els van demanar el DNI, van multar uns quants i d'altres se'ls van endur detinguts.

L'assalt comportà la solidaritat de tots els estaments antifranquistes. L'església espanyola donava majoritàriament suport a Franco. També a les diòcesis catalanes hi havia franquistes però la Caputxinada va ser la sortida a la llum de religiosos contraris al règim. Fins i tot hi hagué una insòlita manifestació de capellans al cap de dos mesos, l'11 de maig. 

Va ser el primer cop que membres de l'església es mostraven públicament en contra del règim

La Caputxinada també propicià concentracions de gent protestant pels carrers de Barcelona. Pensem que som al 1966! Diversos sectors, com ara el professorat, s'uniren en grups antifranquistes. Pels estudiants hi va haver moments molts durs: a més de cops i detencions a comissaria, els van obrir expedients a les seves facultats o fins i tot els van anul·lar beques.

El programa Giravolt dedicà un extens reportatge a les persones que van participar en aquells esdeveniments que obrien la porta a un lleu aire democràtic en ple franquisme. Us convidem també a veure-ho. Es va emetre el 1996, als 30 anys de la Caputxinada.

Noms que van viure la Caputxinada des de dins

No eren només estudiants: molts intel·lectuals també els van donar suport. Al convent caputxí hi eren Salvador Espriu, Joan Oliver, Jordi Rubió i Balaguer, Lluís Maria Xirinacs, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Enric Lluch i Martin, Josep Maria Martorell i Codina, Mercè Sala, Agustín García Calvo...